Massacre de Wola
| ||||
| ||||
| Tipus | assassinat massiu crims de guerra alemanys  | |||
|---|---|---|---|---|
| Interval de temps | 5 - 8 agost 1944 | |||
| Data | 12 agost 1944 | |||
| Localització | Wola (Polònia) , Varsòvia (Polònia) | |||
| Estat | Polònia | |||
| Morts | 30.000 | |||
| Perpetrador | Schutzstaffel Ordnungspolizei 29th Waffen Grenadier Division of the SS RONA (1st Russian) (en)  Dirlewanger Brigade (en) batalló Bergmann | |||
La massacre de Wola - en polonès Rzeź Woli - fou una massacre que va tenir lloc entre el 5 i el 8 d'agost del 1944 al barri de Wola, a Varsòvia, i representa la massacre puntual més gran de la història de Polònia. Segons diferents fons, entre 40.000[1] i 100.000[2] civils i presoners de guerra polonesos foren assassinats per les tropes alemanyes durant la repressió de la sublevació de Varsòvia. Els alemanys intentaren posar fi ràpidament a la sublevació mitjançant l'ús del terror contra els habitants de Varsòvia, amb l'objectiu de fer acabar l'aixecament sense haver de recórrer al combat urbà.
La massacre[modifica]
Les tropes alemanyes, sobretot d'unitats de la policia de seguretat i d'unitats de càstig, com la brigada de les SS Dirlewanger, agafaren i executaren indiscriminadament molts habitants del barri de Wola, incloent-hi ancians, dones i nens, així com els insurrectes fets presoners. En les execucions massives foren morts també els pacients i el personal dels hospitals locals, alguns dels quals foren cremats fins i tot vius. L'objectiu d'aquesta política era acabar amb la voluntat de lluita dels polonesos i aixafar l'aixecament sense haver de recórrer a combatre en un entorn urbà.[3]
El 5 d'agost els alemanys començaren a avançar dividits en tres grups en direcció oest al llarg dels carrers de Wolska i Górczewska cap a la línia principal de comunicacions de l'Avinguda de Jersualem (Aleje Jerozolimskie en polonès). Foren detinguts en l'avanç, però els regiments de Heinz Reinefarth i Oskar Dirlewanger començaren a acomplir les ordres rebudes de Himmler: rere la línia del front tot de grups especials de tropes de les SS i de la policia foren casa per casa detenint i disparant els habitants.
Martin Gilbert descriu els fets al seu llibre La Segona Guerra Mundial(vol. 2):[4]
Cap al 5 d'agost més de quinze mil civils polonesos havien estat assassinats a Varsòvia pels soldats alemanys. A les 5.30 de la tarda el general von dem Bach Zelewski donà l'ordra de detenir les execucions de dones i nens, però els homes continuaren essent assassinats sense que ningú s'amoïnés per esbrinar si es tractava d'insurrectes o no. Els cosacs i els convictes de Kaminski ignoraren l'ordre de von dem Bach Zelewski: es feren camí a través dels suburbis de Wola i d'Ochota mitjançant la violació, l'assassinat, la tortura i el foc, matant durant tres dies de carnisseria uns altres trenta mil civils més, incloent centenars de pacients a cada hospital que trobaven al seu camí.
Paral·lelament, els batallons insurrectes polonesos Zośka i Wacek aconseguiren capturar les ruïnes del Gueto de Varsòvia i el camp de concentració. Aquesta àrea es convertí en el principal punt d'enllaç de les comunicacions entre els insurrectes que lluitaven a Wola i els que defensaven la ciutat vella de Varsòvia. El 7 d'agost de 1944 els alemanys començaren a rebre carros de combat i feren servir les dones com escuts humans.[5] Després de dos dies de durs combats, els alemanys aconseguiren dividir Wola en dues parts i arribar fins a la plaça Bankowy.
La massacre acabà quan Hitler ordenà que els civils capturats fossin enviats a camps de concentració.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Massacre de Wola |
- ↑ Muzeum Powstania otwarte, edició polonesa de la BBC, 2 d'octubre de 2004. En anglès.
- ↑ O Powstaniu Warszawskim opowiada prof. Jerzy Kłoczowski, Gazeta Wyborcza - edició local de Varsòvia, 01-08-1998. En polonès.
- ↑ THE SLAUGHTER IN WOLA en elWarsaw Uprising Museum
- ↑ ISBN 9788497342995
- ↑ 1944: Uprising to free Warsaw begins, notícies de la BBC, 1 d'agost