Maties Roca i Soler
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1885  Manlleu (Osona) |
| Mort | 8 octubre 1959 (73/74 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | empresari |
| Família | |
| Fills | Maria Roca Formosa, Teresa Roca i Formosa |
Maties Roca i Soler (Manlleu, 1885 - Barcelona, 8 d'octubre de 1959) va ser un dels pioners en la construcció de radiadors a Espanya. És el fundador, juntament amb els seus germans, de l'empresa Roca, una de les multinacionals més importants amb seu a Catalunya.
Biografia[modifica]
Va néixer el 4 de novembre de 1885 en el si d'una família treballadora de Manlleu, on el seu pare tenia un taller de manyà. Fill de Pere Roca i Jané i Maria Soler i Serra, va estudiar als Germans de la Doctrina Cristiana.
El 5 de novembre de 1922 es va casar amb Francesca Formosa i Margarit. Al mateix any, ell i la seva dona se'n van anar a viure a una torre que es va construir a la rambla de Gavà. Als pocs anys de casar-se va tenir dues filles: la Maria, que va néixer el 24 de desembre de 1923, i la Teresa, que va néixer el 20 de setembre de 1925.
Maties Roca Soler va morir el 8 d'octubre de 1959 a l'edat de 74 anys.[1]
Trajectòria professional[modifica]
. Als 13 anys, va deixar els estudis i el seu pare el posà d'aprenent al taller, on només hi romangué un any perquè el seu pare el va enviar a Barcelona en un taller on no tingués vincles familiars. Al primer lloc on va treballar va ser a la casa Pfeiffer com a ajustador a la secció de fabricació i muntatge de bombes i premses d'oli. Posteriorment va treballar en els tallers Oliva, Pinyol i Carné.
El 24 de juny de 1910 va morir el seu pare: Pere Roca -molt jove (encara no tenia els 60 anys) d'un càncer de pulmó. Això va fer que ell i els seus germans es plantegessin què feien amb el taller. Van voler fer un tomb al negoci del seu pare i emprendre camins nous. Volien crear quelcom que no tinguessin predecessors ni competidors, fer radiadors.
Després de moltes deliberacions, portades amb molt secret i prudència, acordaren que Maties i el seu germà Martí marxessin a l'estranger per esbrinar la tècnica per fer radiadors per després fer-los aquí.
Tot a punt, el dia 10 de març del 1913, acomiadaren els obrers i tancaren la porta del taller. A continuació Maties i Martí marxaren en direcció la frontera. Anaven de fàbrica en fàbrica, treballant on fos i per al que fos: fonedors, torners, ajustadors, de tot feren segons les circumstàncies es presentaven. L'essencial era veure coses i veure-les de prop i un cop vistes, a un altre lloc tot seguit.[2]
Al desembre del 1913 arribaren de nou a Manlleu decidits a emprendre aquesta nova via. Malauradament els primers passos foren difícils. Prova rere prova constituïa un fracàs. Hi tornaren, amb una constància desesperada i finalment triomfaren i aconseguiren fer el primer radiador de l'estat espanyol.
Ben aviat el progrés de la indústria fou tal que no donaven l'abast. Per això volien augmentar la producció i traslladar-la a un lloc més comunicat, ja que moltes de les primeres matèries venien de l'estranger. L'any 1917 van començar les obres de la nova fàbrica que es construiria a Gavà. Un cop acabades les obres, ell i la seva família se'n van anar a viure a Gavà, prop de la fàbrica. El 1921 van decidir ampliar el negoci de la fabricació de radiadors. Començar la fabricació de banyeres i material esmaltat, plats de dutxa i aigüeres construint noves naus i nova maquinària. El 1929, l'empresa s'associa amb American Radiator Company esdevenint una empresa moderna amb el nom Roca Radiadores S.A..[3][4]Amb l’entrada de l’empresa americana en l’accionariat, les línies de radiadors van passar a denominar-se Ideal. i els models de 4 i 6 tubs es van anomenar Ideal Classic.[5]
Arribà el 19 de juliol de 1936, la fàbrica quedà en mans dels obrers i Maties i els seus germans marxaren cap a França, amagats a la bodega d'un vaixell francès que els va dur a Toló, des d'on va anar a París. Al cap de 3 mesos va arribar la resta de la seva família.
Mentre eren a París ell i els seus germans van idear nous projectes per a l'empresa. Imaginaren noves màquines i plantejaren reformes a la fàbrica.
A principis de 1938, va fer un viatge a l'Argentina per encàrrec de CNR "Compagnie National des radiateurs".[6] Després de passar uns dies allí, va creure que tindria grans oportunitats per establir-se i construir una nova empresa. Tota la família es va traslladar a l'Argentina. Abans de començar la construcció va acabar la guerra a Espanya i van tornar a Gavà.
Quan van arribar a Gavà, la fàbrica havia estat bombardejada però la reconstrucció dels desperfectes va ser ràpida i van tornar a engegar el negoci.
Referències[modifica]
- ↑ «Necrológicas» (en castellà). La Vanguardia, 10-10-1959. [Consulta: 20 juny 2022].
- ↑ Barca Salom, Francesc X. «El radiador de calefacció: entre la utilitat i l’estètica». Actes d'història de la ciència i de la tècnica, 2019, pàg. 42-43. ISSN: 2013-9640.
- ↑ Muoz, Lina Glvez; Prez, Paloma Fernndez «Female Entrepreneurship in Spain during the Nineteenth and Twentieth Centuries» (en anglès). Business History Review, 81, 3, 2007/ed, pàg. 495–515. DOI: 10.1017/S0007680500036692. ISSN: 2044-768X.
- ↑ Barca Salom, Francesc X. «El radiador de calefacció: entre la utilitat i l’estètica». Actes d'història de la ciència i de la tècnica, 2019, pàg. 43. ISSN: 2013-9640.
- ↑ Barca Salom, Francesc X. «El radiador de calefacció: entre la utilitat i l’estètica». Actes d'història de la ciència i de la tècnica, 2019, pàg. 44. ISSN: 2013-9640.
- ↑ Barca Salom, Francesc X. «El radiador de calefacció: entre la utilitat i l’estètica». Actes d'història de la ciència i de la tècnica, 2019, pàg. 37. ISSN: 2013-9640.