Maurice Debesse
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 novembre 1903  Firminy (França) |
| Mort | 18 juliol 1998 (94 anys) Archamps (França) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de París - doctorat |
| Activitat | |
| Camp de treball | Ciències de l'educació |
| Ocupació | psicòleg, pedagog, professor universitari a França |
| Ocupador | Facultat d'Art de París (1957–) Universitat Marc Bloch (1945–1956) |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Jean Brossard (en)  |
Premis | |
Maurice Debesse (Firminy, 19 de novembre de 1903 - Archamps, 18 de juliol de 1998) fou un pedagog i psicòleg francès que destacà, especialment, pels seus estudis sobre l'etapa de l'adolescència.
Biografia[modifica]
Possiblement el despertar del seu interès per la pedagogia s'inicià en substituir, com alumne avantatjat, al seu mestre, quan aquest va ser mobilitzat per anar a l'exèrcit durant la Primera Guerra Mundial. Estudià magisteri, entre 1919 i 1922 a l'Escola Normal de Montbrison, des d'on ingressà a l'Escola Normal Superior de Saint-Cloud (1923-1925). El 1927 va ser nomenat professor d'Història i Geografia a l'Escola Normal de Châlons-sur-Saône i, poc temps després, a la de Dijon.[1]
Maurice Debesse fou deixeble d'Henri Walon a l'Institut de Psicologia. Es doctorà, el 1937, a la Universitat de la Sorbona de París amb una tesi principal dirigida per Henri Delacroix, titulada La crisi d'originalitat juvenil, i una tesi complementària titulada Com estudiar els adolescents. Examen de les confidències juvenils. Aquestes dos treballs causaren impacte en el clima europeu de renovació pedagògica d'entreguerres i foren obres bàsiques per l'estudi de la personalitat dels adolescents.[2]
Debesse participà en la Segona Guerra Mundial i fou fet presoner pels alemanys. En acabar la guerra, fou nomenat professor de pedagogia i psicologia a la Universitat d'Estrasburg (1945-1956). Allà fundà l'Institut de Psicologia.[3] Fou catedràtic de pedagogia des de 1957 a la Universitat de la Sorbona. Debesse defensava una concepció pluridisciplinar per a l'abordatge de l'educació ja que aquesta apareixia cada vegada més com una realitat complexa. És per això que era un ferm defensor de les Ciències de l'Educació.[1] Va compaginar la seva tasca a la Sorbona amb cursos a la Universitat de Ginebra, a la Universitat Laval i a la Universitat de Mont-real. Així mateix realitzà viatges difonent les seves propostes per Europa, Amèrica del Nord i el Japó. Des de finals dels anys quaranta fins als anys setanta va ser un referent per a la pedagogia francesa.
Debesse rebé reconeixements i distincions com ara la Legió d'Honor, el 1955, l'Ordre de les Palmes Acadèmiques, el 1968, o el Premi Eugène-Carrière de l'Académie Française. Va ser nomenat doctor honoris causa de les Universitats de Gant i de Ginebra.[1]
Obres[modifica]
- Essai sur la crise d'originalité juvénile, Paris: Librairie Félix Alcan, 1936
- Comment étudier les adolescents : examen critique des confidences juvéniles, 1937
- La Crise d'originalité juvénile, Paris: PUF, 1941
- L'Adolescence, Paris: PUF, col·l. «Que sais-je ?», no 102, 1942
- Les étapes de l'éducation, Paris: PUF, 1952
- La scolarisation de l'enfant et ses anomalies, Paris: SUDEL, 1953
- "Les méthodes pédagogiques" a: H. Piéron, (comp.). Traité de psychologie appliquée, t. IV. París: PUF. 1955
- La psychologie de l'enfant de la naissance à l’adolescence (Debesse director). París: Bourrellier. 1956
- .Traité des sciences pédagogiques (Debesse i G. Mialaret directors). 8 voloms. París: PUF.1969-1978
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Wojnar, Irena «Maurice Debesse (1903-1998)». Perspectives (UNESCO), 2003, pàg. vol. XXXIII, no 3.
- ↑ Juif, P. i Legrand, L.. Grandes orientaciones de la pedagogía contemporanea.. Madrid: Nacea, 1984, p. 385.
- ↑ Debesse, Maurice «Las actividades del Instituto de Psicología de la Facultad de Letras de Estrasburgo». Revista de psicología general y aplicada:, núm. 44, 1957,, pàg. 777-789.