Mavis Batey

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMavis Batey
Biografia
Naixement(en) Mavis Lillian Lever Modifica el valor a Wikidata
5 maig 1921 Modifica el valor a Wikidata
Dulwich (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 novembre 2013 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Petworth (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversity College de Londres Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócriptoanalista, matemàtica Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeKeith Batey Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm1873793 Modifica el valor a Wikidata

Mavis Batey (Dulwich, 5 de maig de 1921 - Petworth, 12 de novembre de 2013) va ser una criptoanalista britànica durant la Segona Guerra mundial. La seva feina a Bletchley Park interceptant missatges i desxifrant-ne el codi va ser clau per a l'èxit del Dia-D.[1][2] Després de la Guerra va treballar com a historiadora de jardins i activista per la conservació de parcs històrics.[3]

Primers anys[modifica]

Va néixer el 5 de maig de 1921 a Dulwich, filla d'una modista i d'un treballador del servei postal. Va créixer a Norbury, al sud-est de Londres, i va anar l'escola per a nenes Coloma Convent, a Croydon.[1] Quan va començar la guerra, estava estudiant alemany a la University College de Londres, especialitzant-se en els romàntics alemanys.

Bletchley Park[modifica]

Inicialment va ser assignada per la secció de Londres per buscar missatges codificats d'espies al diari The Times i al 1940 va ser reclutada per treballar com a criptoanalista a Bletchley Park. Va ser assistent de Dilly Knox, i va estar molt involucrada en el desxiframent abans de la Batalla de Matapan.[4][5][6] Segons el Daily Telegraph, es va familiaritzar tant amb l'estil dels operadors enemics que va poder determinar que dos d'ells tenien una promesa anomenada Rosa; Batey havia desenvolupat una tècnica d’èxit que es podia utilitzar en altres llocs.[7]

El desembre de 1941 va interceptar un missatge entre Belgrad i Berlín que va permetre a l'equip de Knox la configuració de la Màquina Enigma usada per la Abwehr, cosa que es considerava impossible fins al moment.

Mentre treballava a Bletchley Park va conèixer Keith Batey, un matemàtic i company d'equip amb qui es va casar el 1942.[3][8]

Vida posterior[modifica]

Després de 1945 va entrar a treballar al servei diplomàtic, etapa en què va criar tres fills.[9] Va publicar llibres sobre història de jardins i algun relatiu a Bletchley Park. Va ser presidenta de la Garden HIstory Society.[10][11]

Va ser guardonada amb la medalla Veith Memorial el 1985 i va ser nomenada membre de l'Ordre de l'Imperi Britànic l'any 1987, en tots dos casos per la seva feina en la preservació i conservació de jardins.[10][11]

Va morir el 12 de novembre de 2013.[2][3][12]

Publicacions[modifica]

  • —— (1980). Alice's Adventures in Oxford. Pitkin Pictorials. ISBN 978-0853722953.
  • —— (1982). Oxford Gardens: The University's Influence on Garden History.
  • —— (1983). Nuneham Courtenay: An Oxfordshire 18th-century Deserted Village.
  • —— (1984). Reader's Digest Guide to Creative Gardening.
  • —— (1988). Jacques, David; van der Horst, Arend Jan, eds. The Gardens of William and Mary. London: Christopher Helm. ISBN 0747016089.
  • —— (1989). The Historic Gardens of Oxford & Cambridge.
  • ——; amb David Lambert (1990). The English Garden Tour: A View Into the Past. John Murray. ISBN 978-0719547751.
  • —— (1991). Horace Walpole as Modern Garden Historian.
  • —— (1995). Regency Gardens. Shire Books. ISBN 978-0747802891.
  • —— (1995). Story of the Privy Garden at Hampton Court.
  • —— (1996). Jane Austen and the English Landscape.
  • —— (1998). The World of Alice.
  • —— (1999). Alexander Pope: Poetry and Landscape. Barn Elms. ISBN 978-1-89953-105-9.
  • —— (2008). From Bletchley with Love. Bletchley Park Trust. ISBN 978-1-906723-04-0.
  • —— (2009). Dilly: The Man Who Broke Enigmas. Dialogue. ISBN 978-1-90644-701-4.
  • —— (2017). "Breaking machines with a pencil (chapter 11)". In Copeland, Jack; et al. The Turing Guide. Oxford University Press. pp. 97–107. ISBN 978-0-19-874783-3.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Smith, Michael «Mavis Batey obituary» (en anglès). The Guardian, 20-11-2013. ISSN: 0261-3077.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Mavis Batey - obituary» (en anglès). The Telegraph, 13-11-2013. ISSN: 0307-1235.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Administrator. «Mavis Batey: from codebreaker to campaigner for historic parks and gardens - Parks & Gardens UK» (en anglès). Arxivat de l'original el 2017-09-16. [Consulta: 16 desembre 2017].
  4. ↑ 1924-, Bauer, Friedrich Ludwig,. Decrypted secrets : methods and maxims of cryptology. 3rd, rev. and updated ed. Berlín: Springer, 2002. ISBN 9783540426745. 
  5. ↑ Hugh., Sebag-Montefiore,. Enigma : the battle for the code. Londres: Cassell Military, 2004. ISBN 9780304366620. 
  6. ↑ 1946-, Frame, Alex,. Flying Boats : My Father's War in the Mediterranean. ISBN 9780864735621. 
  7. ↑ Chivers, Tom «Could you have been a codebreaker at Bletchley Park?» (en anglès). The Telegraph, 10-10-2014. Arxivat de l'original el 2018-09-01. ISSN: 0307-1235 [Consulta: 16 desembre 2017].
  8. ↑ Codebreakers : the inside story of Bletchley Park. Oxford [England]: Oxford University Press, 2001. ISBN 9780192801326. 
  9. ↑ Fawcett, Edward «The Genius of the Scene». Garden History, 24, 1, 1996, pàg. 1–2. DOI: 10.2307/1587088.
  10. ↑ 10,0 10,1 «"Mrs Mavis Lilian Batey" summary,» (en anglès). parksandgardens.org. Arxivat de l'original el 2018-05-27. [Consulta: 16 desembre 2017].
  11. ↑ 11,0 11,1 Administrator. «Mavis Batey: from codebreaker to campaigner for historic parks and gardens - Parks & Gardens UK» (en anglès). Arxivat de l'original el 2017-12-22. [Consulta: 16 desembre 2017].
  12. ↑ Martin, Douglas «Mavis Batey, Allied Code Breaker in World War II, Dies at 92» (en anglès). The New York Times, 22-11-2013. ISSN: 0362-4331.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mavis_Batey&oldid=32614973»