Melanoflogita
 Melanoflogita | |
|---|---|
 Melanoflogopita de Fortullino (Toscana, Itàlia) | |
| Fórmula química | 46SiO₂·6(N₂,CO₂)·2(CH₄,N₂) |
| Epònim | negre i combustió  |
| Localitat tipus | mina Giona, Milena, Caltanissetta, Sicília, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.DA.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DA.25 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/D.01 |
| Dana | 75.2.2.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 26,82Å; c = 13,37Å; |
| Grup espacial | space group P4₂/nbc (en)  |
| Color | incolora, blanc, aigua clara (groc pàl·lid a marró vermell fosc amb impureses) |
| Duresa | 6,5 a 7 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Impureses comunes | ORG, C, H, S |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
| Codi IMA | IMA1962 s.p. |
| Any d'aprovació | 1876 |
| Símbol | Mp |
| Referències | [1] |
La melanoflogita és un mineral de la classe dels òxids.
Característiques[modifica]
La melanoflogita és un òxid de fórmula química 46SiO₂·6(N₂,CO₂)·2(CH₄,N₂). Cristal·litza en el sistema tetragonal en forma de cubs. També se'n troba en forma d'agregats arrodonits assemblant-se a gotes.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 6,5 i 7. Va ser descoberta l'any 1876 a la mina Giona, a Milena (Caltanissetta, Itàlia).
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la melanoflogita pertany a «04.DA: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations petits: família del sílice» juntament amb els següents minerals: quars, òpal, tridimita, cristobalita, moganita, lechatelierita, coesita, stishovita, keatita i seifertita.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Melanoflogita |
- ↑ «Melanophlogite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 març 2016].
- ↑ «Melanophlogite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 15 març 2016].
