Mercat Maignon
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Arquitecte | Pere Falqués i Urpí | |||
| Construcció | 1899 | |||
| Construcció | XIX Final (1889) | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Arquitectura del ferro, modernisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Badalona (Barcelonès) | |||
| Localització | Arnús, 41 - Pl. Maignon. | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 20491 | |||
,_entrada_al_carrer_d%27Arn%C3%BAs_41.jpg)
El mercat Maignon és un edifici d'ús comercial de Badalona (Barcelonès) protegit com a bé cultural d'interès local. Situat al barri del Centre, va ser el primer mercat de la llavors encara vila, inaugurat el 1889, construït en la zona del primer eixample, per satisfer les necessitats d'una població en expansió demogràfica.
Coneguda com a Plaça Vella des de la construcció el 1926 del nou mercat de la ciutat, el mercat Torner, denominada popularment com la Plaça Nova
Actualment és a l'espera de reforma i restauració. Els paradistes estan instal·lats a una carpa situada just al costat.
Descripció[modifica]
És un edifici rectangular, de 1034 metres quadrats de superfície, bastit en maó i pedra artificial. Ocupa una illa sencera definida pels carrers d'Arnús, Lleó i Soledat.[1] És semblant altres mercats, com el del Clot i sobretot el del Poblenou, què és del mateix autor.[2]
,_angle_c._Arn%C3%BAs_-_pl._Maignon.jpg)
Bastit en maó i pedra artificial. Les parets consten de grans vitralls, la majoria no conservats, antigament decorats en colors, i en el centre dels testers té els dos vitralls originals que destaquen per tenir l'escut de Catalunya rodejat d'una garlanda (en aquella època era l'escut que emprava l'Ajuntament de Badalona). L'interior està assentat en un pla lleugerament superior al dels carrers que l'envolten.[1][2]
Història[modifica]
S'ubica en una antiga plaça anomenada de Moyons, segons un plànol del segle xix, en el primer eixample de Badalona, sobre uns terrenys d'Esteve Maignon. La seva construcció fou per tal de satisifer les necessitats de la creixent ciutat en plena expansió. Fou inaugurat el 1889 pel llavors alcalde de Badalona Francesc Viñas i Renom.[1][2]
L'Ajuntament el va reformar el 1975, eliminant 26 de les 78 parades exteriors, per tal facilitar la comunicació del vianants entre l'avinguda Marti Pujol i el carrer de Mar, i canviant part dels antics vitralls i col·locant un sostre pla per tal de millorar la seva resistència al clima però que va resultar acabar tapant l'estructura original de la coberta realitzada en ferro.[1]
Des de 2015 es troba tancat a l'espera d'una nova renovació i rehabilitació integrals; els paradistes han sigut traslladats a una carpa al costat del mateix mercat,[3][4] en el lloc que havia ocupat antigament la perfumeria Parera, avui anomenat plaça de les Puntaires. Tot i tenir una empresa encarregada del projecte, encara continua tancat. Amb el pas dels anys sense executar-se la reforma de l'edifici, ha obligat també a fer obres de millora i manteniment de la carpa provisional.[5]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mercat Maignon |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Lladó, Francesc; Padrós, Joan Antoni. «Mercat Maignon». Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu, 1980. Arxivat de l'original el 14 de desembre 2013. [Consulta: 19 setembre 2013].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Mercat Maignon». Pat.mapa Arquitectura. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 setembre 2013].
- ↑ López, Montse «Mercasa invertirá en la remodelación del histórico Mercat Maignon de Badalona». La Vanguardia, 25-07-2012 [Consulta: 19 setembre 2013].
- ↑ Membrives, Marta «Debat obert per la reforma del mercat vell de Badalona». El Punt Avui+, 13-01-2014 [Consulta: 19 setembre 2013].
- ↑ Russiñol, Paula «La larga espera de un mercado modernista obliga a reformar antes la carpa provisional». La Vanguardia, 16-11-2018.
Enllaços externs[modifica]
- Mercat Maignon Arxivat 2013-12-14 a Wayback Machine., informació de l'Ajuntament