Metal–organic framework
Metal–organic framework (referits de manera col·loquial com a MOF)[1] és una classe de materials caracteritzada per ser una "xarxa de coordinació amb lligands orgànics que conté buits potencials".[2] Mentre una minoria de químics defensa que la definició de MOF ha d'abarcar o solament carboxilats o és massa superflu i no s'ha d'emprar, una majoria des del 2003 no segueix aquestes consideracions.[3] Segons explica Batten (31 juliol 2013, p. 1719) no són necessàriament cristal·lins. Són classificats com una subclasse de polímers de coordinació.[4]
Els prous en alguns casos són estables mentre s'eliminen les molècules visitants (sovint solvents) i podrien ser reomplits amb altres compostos. Per aquesta propietat, els MOFs són d'interès per a l'emmagatzemament de gasos com l'hidrogen i diòxid de carboni. També hi ha altres possibles aplicacions dels MOFs com són la purificació de gasos, la separació de gasos, la catàlisi, com a conductors sòlids i com a supercondensadors.[5]
La síntesi i les propietats dels MOFs constitueixen el focus principal de la disciplina anomenada química reticular (del llatí reticulum, "xarxa petita").[6] Al contrari que els MOFs, els covalent organic framework (COFs) estan fets completament d'elements lleugers (H, B, C, N, i O) amb estructures esteses.[7]
Referències[modifica]
- ↑ Batten, 31 juliol 2013, p. 1715.
- ↑ Batten, 31 juliol 2013, p. 1719.
- ↑ Batten, 31 juliol 2013, p. 1720.
- ↑ Gangu, Kranthi Kumar; Maddila, Suresh; Mukkamala, Saratchandra Babu; Jonnalagadda, Sreekantha B. «A review on contemporary Metal–Organic Framework materials». Inorganica Chimica Acta, 446, maig 2016, pàg. 61–74. DOI: 10.1016/j.ica.2016.02.062.
- ↑ Cejka, J. (ed.). Metal-organic frameworks : applications from catalysis to gas storage. Wiley-VCH, 2011. ISBN 978-3-527-32870-3.
- ↑ O’Keeff, Michael; Yaghi, Omar M. «Introduction : Reticular chemistry—Present and future prospects». Journal of Solid State Chemistry, 178, 8, agost 2005, pàg. v–vi. DOI: 10.1016%2FS0022-4596%2805%2900368-3.
- ↑ Cote, A. P. «Porous, Crystalline, Covalent Organic Frameworks». Science, 310, 5751, 18-11-2005, pàg. 1166–1170. DOI: 10.1126%2Fscience.1120411.
Bibliografia[modifica]
- Batten, Stuart R. [et al]. «Terminology of metal–organic frameworks and coordination polymers (IUPAC Recommendations 2013)». Pure and Applied Chemistry, 85, 8, 31-07-2013, pàg. 1715–1724. DOI: 10.1351/PAC-REC-12-11-20.