Metatelevisió

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La metatelevisió és la producció televisiva pròpia del canvi de mil·lenni, la televisió de formats i els "realities" de convivència, com poden ser "Operación Triunfo" o "Gran Hermano".

Característiques[modifica]

  • Canals públics, privats i prèmium
  • Referències televisives
  • Intertextualitat i mescla de gèneres
  • Canvi de tecnologies, formes, continguts i tractament de relacions amb l'audiència
  • Oferta de programes i productes separats, encara que amb les opcions d'enllaços amb altres
  • Usuari interactiu i no canal emissor

Història i futur[modifica]

A l'era metatelevisiva, la indústria ofereix, a més de les cadenes públiques i privades, les emissions per cablejat, els canals "prèmium" nord-americanes i les plataformes digitals, augmenten d'aquesta manera l'espectre de possibilitats.

La Metatelevisió estendrà la seva influència a les nostres activitats més quotidianes, serà part del nostre treball a la integració amb instruments de comunicació com "Teams" o "Zoom", i configurarà un món televisiu virtual amb la participació d'avatars en reunions socials, jocs o històries participatives. Una televisió que estendrà la seva existència més enllà de les pantalles de diferents mides o les ulleres i els cascos a vestits per poder experimentar sensacions associades als continguts audiovisuals. Els formats permetran per mitjà del "deep fake" integrar-nos de manera artificial a pel·lícules, sèries, documentals o "realities" i fer-nos pseudo-protagonistes dels nostres programes preferits.

El poder transformador de la Metatelevisió també s'estendrà a noves formes de turisme o d'educació.[1]

Les operacions metatelevisives són autoreflexives, és a dir, que transcendeixen la naturalitat del text. D'aquesta manera, es denota l'evolució, el creixement i la maduresa del mitjà, que sorgeix a la neotelevisió. Cal afegir que aquesta autoreflexió seria impensable a la paleotelevisió. El descobriment de l'artifci en la producció cultural s'equipara a la maduresa del mitjà corresponent. La maduresa artística comporta mostrar com funciona el mitjà, suposant un exercici de l'artifici.

Referencialitat[modifica]

Es tracta d'un nou mecanisme de televisió que arriba al públic mitjançant recursos innovadors i que continua en expansió. Si més no, continua atansada a les referències televisives que es puguin crear i a les que ja existeixen com a part d'una cultura social.

La referencialitat metatelevisiva s'observa en:

  1. Referències d'altres capítols de la mateixa sèrie
  2. Referències a altres series
  3. Referències a concursos de televisió
  4. Referències musicals
  5. Referències publicitàries
  6. Referències d'informatius

D'aquesta manera es crea un cercle de connexions dins el món televisiu que es permet anar retroalimentant.

Nous gèneres[modifica]

  • Magazine: caracteritzat per la diversitat de continguts, tractaments i enfocaments. Poden ser matinals, de tarda o lateshows. Destaquen per la improvisació i la fluïdesa.
  • Reality show: és un show que mostra el que els passa a persones reals en un entorn determinat.
  • Talkshow: es tracta d'un grup de convidats (veuen la escena i hi intervenen), els protagonistes del show que exposen el seu testimoni i un conductor o una conductora. A més, hi ha varietat d'especialistes (psicòlegs, sociòlegs, advocats...)
  • Infoshow: reportatge d'investigació que es barreja amb la ficció. Existeix un presentador i pot haver-hi un debat.
  • Docushow o docudrama: es barreja el que és simbòlic, imaginari i emocional. Es recrea una realitat que pertany al passat, on els protagonistes es converteixen en actors i actrius on reprodueixen l'esdeveniment el que han set protagonistes.[2]

Referències[modifica]

  1. «Feliz día de la Metatelevisión» (en castellà), 21-11-2021. [Consulta: 1r desembre 2022].
  2. «Paleotelevisión, Neotelevisión y Metatelevisión» (en anglès). [Consulta: 6 desembre 2022].