Michel Christol
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 octubre 1942  (81 anys)Castèlnòu de Guèrs (França) |
President École antique de Nîmes (en)  | |
| 2023 – ← Dominique Darde (en) | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Montpeller Universitat de París I Panteó-Sorbona lycée Joffre |
| Activitat | |
| Camp de treball | Antiga Roma i epigrafia |
| Ocupació | historiador de l'antiguitat clàssica, professor d'universitat, epigrafista, erudit clàssic |
| Ocupador | Universitat de París I Panteó-Sorbona (1983–2008) |
| Professors | André Chastagnol, Hans-Georg Pflaum, Charles Pietri i William Seston |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Antony Hostein, Benoît Rossignol (en) , Anne Daguet-Gagey (en) , Sabine Lefebvre (en) , Christine Hoët-Van Cauwenberghe (en) , Maria-Luisa Bonsangue i Céline Chulsky (en) |
| Família | |
| Pare | Louis Christol (en) |
Premis | |
Michel Christol (25 d'octubre de 1942, Castèlnòu de Guers, França) és un historiador francès especialista en l'Antiguitat Romana i particularment en epigrafia.
Formació i carrera universitària[modifica]
Michel Christol estudià a Béziers i després a Montpeller.[1] Fou alumne de Hans-Georg Pflaum,[1][2] i consagrà la seva tesi a la crisi de l'Imperi Romà sota Valerià i Gal·liè. Dirigida primer per William Seston i després per Charles Pietri, la presentà sota la presidència d'André Chastagnol. Esdevingué professor a la Universitat de París-I el 1983, càrrec que ocupà fins a la seva jubilació el 2008.[3]
A més de les seves funcions com a professor, Michel Christol fou director de les Publicacions de la Sorbona del 1989 al 2000 i també president de la revista Gallia.[1]
Obra[modifica]
Com a investigador, és especialista en història política romana i concretament en les províncies de la Gàl·lia Narbonesa així com en les africanes (Mauretànies i Àfrica Proconsular). Gaudeix de gran reputació dins el món de l'epigrafia, sobretot en matèria d'onomàstica i prosopografia.[2] També ha publicat treballs sobre el món dels antiquaris d'època moderna, en particular sobre l'activitat epigràfica de Jean-François Séguier[4] (vegeu paràgraf "Principals publicacions ").
Com a autor de manuals, un d'ells coescrit amb Daniel Nony, ha estat constantment reeditat després del seu debut el 1974.
El 9 de gener del 2015 fou nomenat membre no-resident de l'Acadèmia de Nimes per Robert Chamboredon.[5]
Principals publicacions[modifica]
- Rome des origines aux invasions barbares (amb Daniel Nony), Paris, Hachette, 1974 (la darrera edició, titulada Rome et son Empire, és de 2011)
- Cahiers de la Haute-Loire. Le trésor de Sanssac-l'Église et la circulation monétaire en Gaule, au début du règne de Valérien et de Gallien, 1977.
- Essai sur l'évolution des carrières sénatoriales dans la 2e moitié du IIIe s. ap. J.-C., Paris, Nouvelles Éditions latines, 1986, 354 p.
- Un castellum romain près d'Apamée de Phrygie (amb Thomas Drew-Bear), Viena, Osterreichische Akad. der Wissenschaften, Philosophisch-Hist. Kl., Denkschriften, 189. Band. Ergänzunsbande zu den Tituli Asiae Minoris, 12, 1987, 60 p.
- Studi sui procuratori delle due Mauretaniae (amb Andreina Magioncalda), Sassari, Pubblicazioni del Dipartimento di Storia dell'Univ. degli Studi di Sassari, 1989, 274 p.
- L'Empire romain du IIIe siècle. Histoire politique, 192-325 après J.-C., Paris, Errance, 1997, 288 p. (édition revue et complétée, Paris, 2006, 286 p.)
- La collection Séguier au Musée archéologique de Nîmes (amb Dominique Darde), Nîmes, Cahiers des musées et monuments n° 12, 2003, 96 p.
- Regards sur l'Afrique romaine, Paris, Errance, 2005, 305 p.
- Dissertation sur l'inscription de la Maison Carrée par Jean-François Séguier, Aix-en-Provence, Edisud, 2005, 160 p.
- Une histoire provinciale. La Gaule narbonnaise de la fin du IIe siècle av. J.-C. au IIIe siècle ap. J.-C., Paris, Publications de la Sorbonne, 2010, 700 p.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 D'après Maria Luisa Bonsangue et Christine Hoët-van Cauwenberghe, « Avant-propos » dans Michel Christol, Une histoire provinciale. La Gaule narbonnaise de la fin du Plantilla:IIe siècle av. J.-C. au Plantilla:IIIe siècle ap. J.-C., Paris, Publications de la Sorbonne, 2010, p. 5-7. lire en ligne Arxivat 2016-10-18 a Wayback Machine.
- ↑ 2,0 2,1 D'après le compte rendu de l'ouvrage de Michel Christol, Une histoire provinciale, La Gaule narbonnaise de la fin du Plantilla:IIe siècle av. J.-C. au Plantilla:IIIe siècle ap. J.-C., par Jacques Gascou dans Revue archéologique, 2/2011 (n° 52), lire en ligne.
- ↑ D'après son CV
- ↑ Christol, Michel «Jean-François Séguier et l'épigraphie L'aboutissement d'une réflexion». Écriture épistolaire et production des savoirs au XVIIIe siècle. Les réseaux de Jean-François Séguier, 2019, pàg. 127–142..
- ↑ « RÉCEPTION À L'ACADÉMIE DE NIMES » Arxivat 2015-06-09 a Wayback Machine., academiedenimes.org.