Migranya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Migranyes)
Plantilla:Infotaula malaltiaMigranya
modifica
Tipusencefalopatia i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatneurologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomeseructe, fotofòbia, vòmit, cefalàlgia i nàusea Modifica el valor a Wikidata
Exàmensexploració física i neuroimatge Modifica el valor a Wikidata
Tractamentanalgèsic, triptan, blocador d'adrenoreceptors beta, antidepressiu tricíclic, antidepressiu, antiepilèptic, toxina botulínica i anticòs monoclonal Modifica el valor a Wikidata
 Medicació
ibuprofèn, paracetamol, triptan, ergotamina, eletriptan, dihidroergotamina, propranolol, fentanil, topiramate (en) Tradueix, buprenorfina, pregabalina, zolmitriptan (en) Tradueix, rizatriptan (en) Tradueix, naratriptan (en) Tradueix, gabapentina, zonisamida, botulinum toxin type A (en) Tradueix, sumatriptan, almotriptan, diclofenac, lamotrigine (en) Tradueix, amitriptilina, naproxèn, duloxetina, ketorolac (en) Tradueix, butorfanol, venlafaxina, clonixina i almotriptan Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Associació genèticaPRDM16 (en) Tradueix, TRPM8, FHL5 (en) Tradueix, LRP1 (en) Tradueix, MEF2D (en) Tradueix, PHACTR1, ASTN2 (en) Tradueix, MARCHF4 (en) Tradueix i MMP17 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causat perdesconegut i estrès psicològic Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-118A80 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10G43
CIM-9346
CIAPN89 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
OMIM157300
DiseasesDB8207
MedlinePlus000709
eMedicineneuro/218 neuro/517 emerg/230 neuro/529
Patient UKmigraine-pro Modifica el valor a Wikidata
MeSHD008881 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0042331, C0149931, C0149931 i C0744641 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:6364 Modifica el valor a Wikidata

La migranya (del grec hemikranion 'un costat del cap') és un tipus de cefalàlgia, habitualment molt intens i molt incapacitant per a la persona que en pateix. És una malaltia neurològica freqüent. Popularment rep el nom de mal de cap o mal de cella.

Símptomes[modifica]

La migranya es caracteritza per atacs de dolor molt intens i ha d'incloure almenys una de les següents característiques: dolor a tan sols un costat del cap, nàusees, vòmits, fotofòbia[1] i sonofòbia o empitjorar amb el moviment. La seva clínica i durada varien considerablement a cada pacient, així com a cada crisi.[2]

La migranya es classifica en dos grans grups depenent de si va precedida o no d'un conjunt de símptomes anomenats "aura", que habitualment s'experimenta com una distorsió de la vista. La migranya amb aura també s'anomena migranya clàssica. La migranya comuna o migranya sense aura, no té aquesta característica. Només el 30% de les persones que pateixen migranya han experimentat una aura.

La forma més habitual d'experimentar una aura abans d'un atac de migranya és veure un patró multicolor que creix a partir d'un petit punt central fins a cobrir bona part del camp visual dels dos ulls.[3] Normalment dura menys de 60 minuts i la cefalea pot començar de poc abans de començar l'aura fins a 60 minuts després de la seua desaparició. Una aura pot ser qualsevol símptoma neurològic complex, per la qual raó algunes persones presenten, en lloc de l'aura visual, parestèsies, trastorns olfactius o afàsies.

Fisiopatologia[modifica]

Hi ha estudis que assenyalen que la migranya és principalment un trastorn neurològic crònic,[4][5] i d'altres que és un trastorn neurovascular amb els vasos sanguinis jugant-hi un paper clau,[6] tot i que algunes investigacions actuals no confirmen aquest fet completament.[7][8][9][10] Altres estudis indicarien que ambdós trastorns són importants.[11][12][13][14] Una teoria està relacionada amb l'augment de l'excitabilitat de l'escorça cerebral i el control anormal de les neurones del dolor als nuclis trigeminals[15] del mesencèfal.[16]

Desencadenants[modifica]

Hi ha molts factors desencadenants descrits. L'enciclopèdia mèdica MedlinePlus en cita, per exemple:[17]

Diagnòstic[modifica]

La migranya està sovint infradiagnosticada[28] o mal diagnosticada.[29] El diagnòstic de migranya sense aura, d'acord amb la Societat Internacional de Cefalees, es pot fer d'acord amb els següents criteris (4 de 5), coneguts com els "criteris 5, 4, 3, 2, i 1":

  • 5 o més atacs
  • Durada d'entre 4 hores i 3 dies
  • 2 o més de: localització unilateral, dolor pulsàtil, dolor de moderat a sever, agreujament per l'activitat física rutinària, evitació de l'activitat física rutinària
  • 1 o més de: nàusees, vòmits, fotofòbia, sonofòbia

Els mateixos criteris serveixen per a la migranya amb aura, però només calen dues crisi per justificar el diagnòstic. Si es sospita una migranya, cal fer un diagnòstic diferencial amb altres cefalees com ara la cefalea en acúmuls.

Tractament[modifica]

Els tractaments convencionals s'enfoquen a tres àrees: l'eliminació de desencadenants, el control dels símptomes i la medicació preventiva.

Eliminació de causes[modifica]

Sempre que sigui possible, cal aconsellar al pacient que elimini de la seva vida els factors que li produeixen crisis migranyoses. Això, que és relativament fàcil en el cas dels factors dietètics, no ho és tant en el cas dels hormonals. La identificació dels factors desencadenants és molt important pel tractament del pacient, de manera que si no hi ha un desencadenant clar es demana al pacient que faci un diari per intentar identificar-lo.

Control de símptomes[modifica]

El control simptomàtic (o, com també es coneix, tractament abortiu de les crisi) convencional recomana:

  • Antiinflamatoris no esteroidals (AINEs) com ara l'ibuprofèn, i antiàlgics (com el paracetamol).
  • Triptans, els més coneguts al mercat són sumatriptan,[30] frovatriptan,[31] zolmitriptan,[32] eletriptan[33] i almotriptan.[34] Són efectius, però presenten efectes secundaris com ara marejos, formigueig i pèrdua de sensibilitat a la pell i molèsties al pit, entre altres. A més, provoquen la contracció dels vasos sanguinis i no es recomanen pels pacients que pateixin determinades malalties cardiovasculars, hipertensió arterial i determinats subtipus de migranya.
  • Es comença a aplicar el tractament amb antagonistes del pèptid relacionat amb el gen de la calcitonina (CGRP, per les seves sigles en anglès).[35] Aquestes noves molècules no tenen efectes secundaris cardiovasculars indesitjats com els triptans i es poden administrar amb seguretat.[36]

Medicació preventiva[modifica]

Si el pacient té crisi més de dues vegades a la setmana, es recomana l'ús de medicació preventiva per impedir l'abús d'analgèsics. Aquesta prevenció es fa amb fàrmacs molt diversos com ara els blocadors beta,[37] els antidepressius o els antiepilèptics.[38] Una manera de prevenir la migranya és intentar evitar els desencadenants. Escriure un diari pot ajudar a identificar-los. Dormir bastant i beure força líquids també ajuden a prevenir-la. Qualsevol tècnica de relaxació que disminueixi la tensió quotidiana funciona per evitar migranyes, com també fer exercici amb regularitat. L'exercici aeròbic pot ajudar a disminuir la tensió i a mantenir un pes adequat, ja que l'obesitat contribueix a les migranyes.[39]

Migranya crònica[modifica]

El topiramat i la toxina botulínica (Botox) tenen utilitat en el tractament de la migranya crònica.[40][41] S'ha trobat que la toxina botulínica és útil en la migranya crònica, però no en els casos amb migranya episòdica.[42][43] L'anticòs monoclonal anti-CGRP erenumab, que s'injecta mensualment amb un aparell similar a l'utilitzat per a injectar-se insulina, es va trobar en un estudi per disminuir les migranyes cròniques en 2,4 dies més que el placebo.[44][45]

Referències[modifica]

  1. ↑ Wilkins, AJ; Haigh, SM; Mahroo, OA; Plant, GT «Photophobia in migraine: A symptom cluster?» (en anglès). Cephalalgia, 2021 Oct; 41 (11-12), pp: 1240-1248. DOI: 10.1177/03331024211014633. PMC: 8497413. PMID: 33990148 [Consulta: 15 maig 2024].
  2. ↑ Pescador Ruschel, MA; De Jesus, O «Migraine Headache» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2023 Ag 23; NBK560787, pàgs: 19. PMID: 32809622 [Consulta: 7 maig 2024].
  3. ↑ Viana, M: Tronvik, EA; Do, TP; Zecca, C; Hougaard, A «Clinical features of visual migraine aura: a systematic review» (en anglès). J Headache Pain, 20, (1), 2019; Maig 30, pp: 64. DOI: 10.1186/s10194-019-1008-x. PMC: 6734223. PMID: 31146673 [Consulta: 7 maig 2024].
  4. ↑ Andreou, AP; Edvinsson, L «Mechanisms of migraine as a chronic evolutive condition» (en anglès). J Headache Pain, 20, 1, 2019; Des 23, pp: 117. DOI: 10.1186/s10194-019-1066-0. PMC: 6929435. PMID: 31870279 [Consulta: 7 maig 2024].
  5. ↑ National Institute of Neurological Disorders and Stroke. «Migraine» pàgs: 4. US National Institutes of Health: Health Information, 2023; Jul 11 (rev). [Consulta: 7 maig 2024].
  6. ↑ Fabjan, A; Zaletel, M; Žvan, B «Is there a persistent dysfunction of neurovascular coupling in migraine?» (en angles). Biomed Res Int, 2015 Feb 1; 2015, pp: 574186. DOI: 10.1155/2015/574186. PMC: 4331400. PMID: 25705673 [Consulta: 7 maig 2024].
  7. ↑ Hoffmann, J; Baca, SM; Akerman, S «Neurovascular mechanisms of migraine and cluster headache» (en angles). J Cereb Blood Flow Metab, 39, 4, 2019; Abr, pp: 573–594. DOI: 10.1177/0271678x17733655. PMC: 6446418. PMID: 28948863 [Consulta: 7 maig 2024].
  8. ↑ Jacobs, B; Dussor, G «Neurovascular contributions to migraine: Moving beyond vasodilation» (en anglès). Neuroscience, 338, 2016; Des 3, pp: 130–144. DOI: 10.1016/j.neuroscience.2016.06.012. PMC: 5083225. PMID: 27312704 [Consulta: 7 maig 2024].
  9. ↑ Brennan KC; Charles, A «An update on the blood vessel in migraine» (en anglès). Curr Opin Neurol, 23, 3, 2010; Jun, pp: 266–274. DOI: 10.1097/WCO.0b013e32833821c1. PMC: 5500293. PMID: 20216215 [Consulta: 7 maig 2024].
  10. ↑ Goadsby, PJ «The vascular theory of migraine--a great story wrecked by the facts» (en anglès). Brain, 132, (Pt 1), 2009; Gen, pp: 6–7. DOI: 10.1093/brain/awn321. ISSN: 1460-2156. PMID: 19098031 [Consulta: 7 maig 2024].
  11. ↑ Dodick, DW «Examining the essence of migraine--is it the blood vessel or the brain? A debate» (en anglès). Headache, 48, 4, 2008; Abr, pp: 661–667. DOI: 10.1111/j.1526-4610.2008.01079.x. ISSN: 1526-4610. PMID: 18377395 [Consulta: 7 maig 2024].
  12. ↑ Chen, D; Willis-Parker, M; Lundberg, GP «Migraine headache: Is it only a neurological disorder? Links between migraine and cardiovascular disorders» (en anglès). Trends Cardiovasc Med, 30, 7, 2019; Oct 24, pp: 424–430. ISSN 1873-2615. DOI: 10.1016/j.tcm.2019.10.005. PMID: 31679956 [Consulta: 7 maig 2024].
  13. ↑ Mason, BN; Russo, AF «Vascular Contributions to Migraine: Time to Revisit?» (en anglès). Front Cell Neurosci, 12, 2018; Ag 3, pp: 233. DOI: 10.3389/fncel.2018.00233. PMC: 6088188. PMID: 30127722 [Consulta: 7 maig 2024].
  14. ↑ Burstein, R; Noseda, R; Borsook, D «Migraine: multiple processes, complex pathophysiology» (en anglès). J Neurosci, 2015 Abr 29; 35 (17), pp: 6619-6629. PMID: 25926442. DOI: 10.1523/JNEUROSCI.0373-15.2015. PMC: 4412887 [Consulta: 8 maig 2024].
  15. ↑ Xing, JL; Hu, SJ; Yang, J «Electrophysiological Features of Neurons in the Mesencephalic Trigeminal Nuclei» (en anglès). Neurosignals, 2014; 22 (2), pp: 79-91. ISSN 1424-8638. DOI: 10.1159/000369822. PMID: 25592674 [Consulta: 9 maig 2024].
  16. ↑ Dodick, DW; Gargus, JJ «Why migraines strike» (en anglès). Sci Am, 299, 2, 2008; Ag, pp: 56–63. ISSN 0036-8733. DOI: 10.1038/scientificamerican0808-56. PMID: 18666680 [Consulta: 7 maig 2024].
  17. ↑ Kantor, D. «Migraine» (en anglès). MedlinePlus Medical Encyclopedia, 21-11-2006. [Consulta: 4 abril 2008].
  18. ↑ Ferretti, A; Gatto, M; Velardi, M; Di Nardo, G; Foiadelli, T; Terrin, G; Cecili, M; et al «Migraine, Allergy, and Histamine: Is There a Link?» (en anglès). J Clin Med, 2023 Maig 19; 12 (10), pp: 3566. PMID: 37240671. DOI: 10.3390/jcm12103566. PMC: 10218803 [Consulta: 15 maig 2024].
  19. ↑ Stubberud, A; Buse, DC; Kristoffersen, ES; Linde, M; Tronvik, E «Is there a causal relationship between stress and migraine? Current evidence and implications for management» (en anglès). J Headache Pain, 2021 Des 20; 22 (1), pp: 155. PMID: 34930118. DOI: 10.1186/s10194-021-01369-6. PMC: 8685490 [Consulta: 14 maig 2024].
  20. ↑ Daghlas, I; Vgontzas, A; Guo, Y; Chasman, DI; et al «Habitual sleep disturbances and migraine: a Mendelian randomization study» (en anglès). Ann Clin Transl Neurol, 2020 Des; 7 (12), pp: 2370-2380. PMID: 33125193. DOI: 10.1002/acn3.51228. PMC: 7732254 [Consulta: 15 maig 2024].
  21. ↑ Weinberger, AH; Seng, EK «The Relationship of Tobacco Use and Migraine: A Narrative Review» (en anglès). Curr Pain Headache Rep, 2023 Abr; 27 (4), pp: 39-47. PMID: 36905552. DOI: 10.1007/s11916-023-01103-8. PMC: 10006570 [Consulta: 15 maig 2024].
  22. ↑ Panconesi, A «Alcohol and migraine: trigger factor, consumption, mechanisms. A review» (en anglès). J Headache Pain, 2008 Feb; 9 (1), pp: 19-27. PMID: 18231712. DOI: 10.1007/s10194-008-0006-1. PMC: 3476173 [Consulta: 14 maig 2024].
  23. ↑ Denney, DE; Lee, J; Joshi, S «Whether Weather Matters with Migraine» (en anglès). Curr Pain Headache Rep, 2024 Abr; 28 (4), pp: 181-187. PMID: 38358443. DOI: 10.1007/s11916-024-01216-8. PMC: 10940451 [Consulta: 16 maig 2024].
  24. ↑ Nappi, RE; Tiranini, L; Sacco, S; De Matteis, E; et al «Role of Estrogens in Menstrual Migraine» (en anglès). Cells, 2022 Abr 15; 11 (8), pp: 1355. PMID: 35456034. DOI: 10.3390/cells11081355. PMC: 9025552 [Consulta: 14 maig 2024].
  25. ↑ Sudharta, H; Darmawan, O; Abadinta Barus, JF «Tyramine Ingestion and Migraine Attack: A Systematic Review» (en anglès). Open Access Maced J Med Sci, 11, F, 2023; Feb 20, pp: 156-162. DOI: 10.3889/oamjms.2023.11484. ISSN: 1857-9655 [Consulta: 5 maig 2024].
  26. ↑ Nowaczewska, M; Wiciński, M; Kaźmierczak, W; Kaźmierczak, H «To Eat or Not to Eat: A Review of the Relationship between Chocolate and Migraines» (en anglès). Nutrients, 2020 Feb 26; 12 (3), pp: 608. PMID: 32110888. DOI: 10.3390/nu12030608. PMC: 7146545 [Consulta: 7 maig 2024].
  27. ↑ Hindiyeh, NA; Zhang, N; Farrar, M; Banerjee, P; et al «The Role of Diet and Nutrition in Migraine Triggers and Treatment: A Systematic Literature Review» (en anglès). Headache, 60, (7), 2020; Maig 25, pp: 1300-1316. PMID: 32449944. DOI: 10.1111/head.13836. PMC: 7496357 [Consulta: 8 maig 2024].
  28. ↑ Lipton, RB; Stewart, WF; Celentano, DD; Reed, ML «Undiagnosed migraine headaches. A comparison of symptom-based and reported physician diagnosis» (en anglès). Arch Intern Med, 152, 6, 1992; Jun, pp: 1273–1278. DOI: 10.1001/archinte.152.6.1273. ISSN: 1538-3679. PMID: 1599358 [Consulta: 7 maig 2024].
  29. ↑ Schreiber CP; Hutchinson, S; Webster CJ; Ames, M; et al «Prevalence of migraine in patients with a history of self-reported or physician-diagnosed "sinus" headache» (en anglès). Arch Intern Med, 164, 16, 2004; Set 13, pp: 1769–1772. DOI: 10.1001/archinte.164.16.1769. ISSN: 1538-3679. PMID: 15364670 [Consulta: 5 maig 2024].
  30. ↑ Derry, CJ; Derry, S; Moore, RA «Sumatriptan (all routes of administration) for acute migraine attacks in adults - overview of Cochrane reviews» (en anglès). Cochrane Database Syst Rev, 2014 Maig 28; 2014 (5), pp: CD009108. PMID: 24865446. DOI: 10.1002/14651858.CD009108.pub2. PMC: 6469574 [Consulta: 15 maig 2024].
  31. ↑ Allais, G; Benedetto, C «Spotlight on frovatriptan: a review of its efficacy in the treatment of migraine» (en anglès). Drug Des Devel Ther, 2016 Oct 3; 10, pp: 3225-3236. PMID: 27757013. DOI: 10.2147/DDDT.S105932. PMC: 5055118 [Consulta: 16 maig 2024].
  32. ↑ Bird, S; Derry, S; Moore, AM «Zolmitriptan for acute migraine attacks in adults» (en anglès). Cochrane Database Syst Rev, 2014 Maig 21; 2014 (5), pp: CD008616. PMID: 24848613. DOI: 10.1002/14651858.CD008616.pub2. PMC: 6485805 [Consulta: 15 maig 2024].
  33. ↑ Capi, M; Curto, M; Lionetto, L; de Andrés, F; et al «Eletriptan in the management of acute migraine: an update on the evidence for efficacy, safety, and consistent response» (en anglès). Ther Adv Neurol Disord, 2016 Set; 9 (5), pp: 414-423. PMID: 27582896. DOI: 10.1177/1756285616650619. PMC: 4994780 [Consulta: 16 maig 2024].
  34. ↑ Gras, J; Llenas, J; Jansat, JM; Jáuregui, J; et al «Almotriptan, a new anti-migraine agent: a review» (en anglès). CNS Drug Rev, Tardor 2002; 8 (3), pp: 217-234. PMID: 12353056. DOI: 10.1111/j.1527-3458.2002.tb00226.x. PMC: 6741687 [Consulta: 16 maig 2024].
  35. ↑ Edvinsson, L; Ho, TW «CGRP receptor antagonism and migraine» (en anglès). Neurotherapeutics, 2010 Abr; 7 (2), pp: 164-175. PMID: 20430315. DOI: 10.1016/j.nurt.2010.02.004. PMC: 5084097 [Consulta: 7 maig 2024].
  36. ↑ Nissan, GR; Kim, R; Cohen, JM; Seminerio, MJ; Krasenbaum, LJ; et al «Reducing the Burden of Migraine: Safety and Efficacy of CGRP Pathway-Targeted Preventive Treatments» (en anglès). J Clin Med, 2022 Jul 27; 11 (15), pp: 4359. PMID: 35955976. DOI: 10.3390/jcm11154359. PMC: 9369309 [Consulta: 16 maig 2024].
  37. ↑ Limmroth, V; Michel, MC «The prevention of migraine: a critical review with special emphasis on beta-adrenoceptor blockers» (en anglès). Br J Clin Pharmacol, 2001 Set; 52 (3), pp: 237-243. PMID: 11560555. DOI: 10.1046/j.0306-5251.2001.01459.x. PMC: 2014548 [Consulta: 15 maig 2024].
  38. ↑ Steinberg, J «Anticonvulsant medications for migraine prevention» (en anglès). Am Fam Physician, 2005 Maig 1; 71 (9), pp: 1699-1700. ISSN 1532-0650. PMID: 5887447 [Consulta: 15 maig 2024].
  39. ↑ «La Salut de la A a la Z.». Web. Generalitat de Catalunya, 2013. [Consulta: Maig 2013].
  40. ↑ Silberstein, SD; Holland, S; Freitag, F; Dodick, DW; et al «Evidence-based guideline update: pharmacologic treatment for episodic migraine prevention in adults: report of the Quality Standards Subcommittee of the American Academy of Neurology and the American Headache Society» (en anglès). Neurology, 78, 17, 2012, Abr 24, pp: 1337–1345. DOI: 10.1212/WNL.0b013e3182535d20. PMC: 3335452. PMID: 22529202 [Consulta: 7 maig 2024].
  41. ↑ Herd, CP; Tomlinson, CL; Rick, C; Scotton, WJ; Edwards, J; Ives, N; et al «Botulinum toxins for the prevention of migraine in adults (Review)» (en anglès). Cochrane Database Syst Rev, 2018 Jun 25; 6 (6), pp: CD011616. DOI: 10.1002/14651858.CD011616.pub2. PMC: 6513576. PMID: 29939406 [Consulta: 7 maig 2024].
  42. ↑ Kępczyńska, K; Domitrz, I «Botulinum Toxin-A Current Place in the Treatment of Chronic Migraine and Other Primary Headaches» (en anglès). Toxins (Basel), 2022 Set 5; 14 (9), pp: 619. DOI: 10.3390/toxins14090619. PMC: 9501363. PMID: 36136557 [Consulta: 8 maig 2024].
  43. ↑ Simpson, DM; Hallett, M; Ashman, EJ; Comella, CL; Green, MW; Gronseth, GS; Armstrong, MJ; Gloss, D; Potrebic, S; Jankovic, J; et al «Practice guideline update summary: Botulinum neurotoxin for the treatment of blepharospasm, cervical dystonia, adult spasticity, and headache: Report of the Guideline Development Subcommittee of the American Academy of Neurology» (en anglès). Neurology, 86, 19, 2016; Maig 10, pp: 1818–1826. DOI: 10.1212/WNL.0000000000002560. PMC: 4862245. PMID: 27164716 [Consulta: 7 maig 2024].
  44. ↑ «Erenumab: First Global Approval». Drugs, 78, 11, juliol 2018, pàg. 1157–1161. DOI: 10.1007/s40265-018-0944-0. PMID: 29968151.
  45. ↑ Kolata, Gina «F.D.A. Approves First Drug Designed to Prevent Migraines». New York Times, 17-05-2018 [Consulta: 19 maig 2018].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Migranya
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Migranya&oldid=33496266»