Vés al contingut

Milà-Sanremo 2013

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infobox sports competitionMilà-Sanremo 2013
Imatge del mapa localitzador
Imatge
TipusMilà-Sanremo Modifica el valor a Wikidata
Esportciclisme de carretera Modifica el valor a Wikidata
Part deUCI World Tour 2013 Modifica el valor a Wikidata
Distància de l'esdeveniment246 km Modifica el valor a Wikidata
Punt de sortidaMilà Modifica el valor a Wikidata
Línia d'arribadaSanremo Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants200, inici
135, final Modifica el valor a Wikidata
Participants
AG2R La Mondiale 2013, Argos-Shimano 2013, Astana 2013, Belkin 2013, BMC Racing 2013, Cannondale 2013, Euskaltel-Euskadi 2013, FDJ.fr 2013, Garmin Sharp 2013, Katusha 2013, Lampre-Merida 2013, Lotto-Belisol 2013, Movistar Team 2013, 2013 Omega Pharma-Quick Step season (en) Tradueix, Orica-GreenEDGE 2013, RadioShack-Leopard 2013, Saxo-Tinkoff 2013, Sky 2013, Vacansoleil-DCM 2013, Androni Giocattoli-Venezuela 2013, Bardiani Valvole–CSF Inox 2013 (en) Tradueix, Europcar 2013, IAM 2013, MTN-Qhubeka 2013 i Vini Fantini-Selle Italia 2013 Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  Dates
EstatItàlia Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició104  (2013) Modifica el valor a Wikidata
Competició
Primer lloc Gerald Ciolek
Segon lloc Peter Sagan
Tercer lloc Fabian Cancellara
Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webgazzetta.it… Modifica el valor a Wikidata
← 2012 Modifica el valor a Wikidata
2014 Modifica el valor a Wikidata →

La Milà-Sanremo 2013, 104a edició de la Milà-Sanremo, es disputà el diumenge 17 de març de 2013 sobre un recorregut de 246 km[1] i fou la quarta prova de l'UCI World Tour 2013. Per primera vegada en 31 anys[2] la cursa es disputa en diumenge després que els organitzadors decidissin moure-la per motius logístics.[3]

Una important nevada forçà els organitzadors a escurçar la cursa dels 298 quilòmetres inicialment previstos a 246 quilòmetres, eliminant l'ascensió al Pas del Turchino i Le Manie, neutralitzant la cursa i portant els ciclistes en autobús per reprendre la cursa més endavant.[4]

Uns quants ciclistes van optar per no reprendre la cursa, entre ells Tom Boonen (Omega Pharma-Quick Step), com a protesta per la decisió de permetre a tots els ciclistes prendre la sortida amb el grup principal, tot hi haver perdut contacte amb aquest abans de la neutralització.

El vencedor final fou l'alemany Gerald Ciolek (MTN-Qhubeka), que s'imposà a l'esprint al gran favorit per a la victòria final, Peter Sagan (Cannondale) i a Fabian Cancellara (RadioShack-Leopard), segon i tercer respectivament.[4]

Equips participants[modifica]

En la cursa hi prengueren part 25 equips, el nombre màxim permès, per un total de 200 corredors. A la presència obligatòria dels 19 equips UCI ProTeam, s'hi afegiren sis equips convidats de categoria professional continental: GW Erco Shimano, Bardiani Valvole-CSF Inox, FDJ, IAM Cycling, MTN-Qhubeka i Team Europcar.[5]

Núm. Codi Equip
1-8 OGE AUS Orica-GreenEDGE
11-18 ALM FRA AG2R La Mondiale
21-28 AND ITA GW Erco Shimano
31-38 AST KAZ Astana Qazaqstan Team
41-48 BAR ITA Bardiani Valvole-CSF Inox
51-58 BLA NED Blanco Team
61-68 BMC USA BMC Racing Team
71-78 CAN ITA Cannondale
81-88 EUS ESP Euskaltel–Euskadi
91-98 FDJ FRA FDJ
101-108 GRS USA Garmin-Sharp
111-118 IAM CHE IAM Cycling
121-128 KAT RUS Team Katusha
Núm. Codi Equip
131-138 LAM ITA Lampre-Merida
141-148 LTB BEL Lotto-Belisol
151-158 MOV ESP Movistar Team
161-168 MTN RSA MTN-Qhubeka
171-178 OPQ BEL Omega Pharma-Quick Step
181-188 RLT LUX RadioShack-Leopard
191-198 SKY GBR Team Sky
201-208 ARG NED Argos-Shimano
211-218 EUC FRA Team Europcar
221-228 TST DEN Team Saxo-Tinkoff
231-238 VCD NED Vacansoleil-DCM
241-248 VIN ITA Vini Fantini-Selle Italia

Desenvolupament de la cursa[modifica]

Al km 5 es forma una escapada formada per Diego Rosa (GW Erco Shimano), Maksim Belkov (Team Katusha), Lars Ytting Bak (Lotto-Belisol), Filippo Fortin (Bardiani Valvole-CSF Inox), Matteo Montaguti (AG2R La Mondiale) i Pablo Lastras (Movistar Team). Ràpidament van obrir diferències fins als 11 minuts als 45 km i 12 minuts i mig al km 65. La cursa fou neutralitzada a Ovada, al km 117, degut a la neu. Els ciclistes foren traslladats en autobús a Cogoleto, al km 173. Quan es reprengué la cursa, amb una hora i mitja d'endarreriment, els escapats conservaven el 7 minuts i 10 segons d'abans de la neutralització.

Els equips Astana Qazaqstan Team, Cannondale, Team Sky i Lampre-Merida van prendre el lideratge del gran grup per tal de neutralitzar els escapats. Mentrestant s'anaven succeint els abandonaments fruit del fred intens, com ara Matthew Goss (Orica-GreenEDGE), Michał Kwiatkowski (Omega Pharma-Quick Step) o Giacomo Nizzolo (RadioShack-Leopard). A manca de 70 km els escapats encara disposaven de 4' 30" i de 2' en l'inici de l'ascensió a Capi, on Resa ataca, seguit per Belkov i Bak.

El trio capdavanter fou neutralitzat a la base de la Cipressa. En aquesta ascensió es forma un grup al capdavant en què destaca Sylvain Chavanel (Omega Pharma-Quick Step). En el descens serà Philippe Gilbert (BMC Racing Team) el que passi a l'atac. Peter Sagan (Cannondale) s'uneix a manca de 17 km, acompanyat per John Degenkolb (Argos-Shimano), Fabian Cancellara (RadioShack-Leopard), Filippo Pozzato (Lampre-Merida), Eduard Vorgànov (Team Katusha), Ian Stannard (Team Sky), Jurgen Roelandts i Chavanel. Un posterior atac de Chavanel, Stannard i Vorgnaov els fa iniciar el Poggio amb 25 segons al davant. Posteriors atacs fan que Vorgnaov es despengi i es formi un grup de sis corredors al capdavant, amb Luca Paolini (Team Katusha), Sagan, Pozzato, Gerald Ciolek (MTN-Qhubeka) i Cancellara. Malgrat els atacs de Sagan i Stannard, la victòria es decidí a l'esprint, on Ciolek sorprèn el favorit Sagan.[4]

Classificació final[modifica]

Ciclista Equip Temps Punts UCI
1  Gerald Ciolek (AUS) MTN-Qhubeka 5h 37' 20" -
2  Peter Sagan (SVK) Cannondale m. t. 80
3  Fabian Cancellara (SUI) RadioShack-Leopard m. t. 70
4  Sylvain Chavanel (FRA) Omega Pharma-Quick Step m. t. 60
5  Luca Paolini (ITA) Team Katusha m. t. 50
6  Ian Stannard (GBR) Team Sky m. t. 40
7  Taylor Phinney (USA) BMC Racing Team m. t. 30
8  Alexander Kristoff (NOR) Team Katusha + 14" 20
9  Mark Cavendish (GBR) Omega Pharma-Quick Step + 14" 10
10  Bernhard Eisel (AUT) Team Sky + 14" 4

Referències[modifica]

  1. ↑ «Order of Arrival» (PDF). Milà-Sanremo. La Gazzetta dello Sport; RCS MediaGroup, 17-03-2013. [Consulta: 17 març 2013].
  2. ↑ Lowe, Felix «Ciolek wins snow-shortened Milan-San Remo». Yahoo! Eurosport. TF1 Group, 17-03-2013 [Consulta: 17 març 2013].
  3. ↑ Atkins, Ben «UCI confirms Milano-Sanremo and il Lombardia moving to Sundays in 2013». VeloNation. VeloNation LLC, 28-11-2012 [Consulta: 15 març 2013].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Ciolek bate a Sagan en la Milán-San Remo» (en castellà). El Mundo Deportivo, 17-03-2013. [Consulta: 24 març 2013].
  5. ↑ «Squadre Milano-Sanremo» (en italià). gazzetta.it, 17-03-2013. [Consulta: 17 març 2013].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Milà-Sanremo 2013
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Milà-Sanremo_2013&oldid=32267179»