Mina Eureka
| ||||
| Tipus | Mina  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Castell-estaó (Pallars Jussà) | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 956 m | |||
La mina Eureka és una mina, actualment abandonada, que es troba al poble de Castell-estaó (Pallars Jussà), a ambdues ribes del riu Flamisell. Tot i que mai es va arribar a explotar com a mina la infraestructura es va instal·lar sota un permís d'investigació i com a part de treballs d'investigació entre els anys 1962 i 1965, quan es van obrir les quatre galeries que avui podem reconèixer.
Mineralització[modifica]
Està situada en una de les mineralitzacions de coure, urani i vanadi que es trobés en els gresos del Triàsic inferior a la zona de trànsit entre Budsanstein i el Permià, en el que es coneix com un "red-bed". És un dipòsit polifàsic en què hi ha tres etapes diferents de la mineralització:[1]
- Primària: estratoligada. És la més important. Es troba relacionada amb processos en un ambient molt reduït (redox) amb algunsnivells de matèria orgànica i que es caracteritza per un canvi de color de l'arenisca vermella. Es compon de grans mil·limètrics d'una complexa sèrie de sulfurs i sulfosals-Cu-Fe-Zn-Bi-Co-Ni-Sb-As-Se i òxids de U-V i silicats.
- Secundària: formació de filons. Els petits filons es formen mitjançant el farciment de juntes de remobilització relacionats amb els moviments tectònics (deformació alpina). La seva composició és principalment de quars-ankerita i de sulfurs de coure.
- Terciària: supergènica. Aquesta fase d'alteració forma una àmplia gamma de minerals secundaris, sent particularment ampli i variat en el cas de l'urani. Finalment, en aquesta fase hi ha una sèrie de minerals de neoformació dipositats sobre les parets de l'interior de les galeries.
Minerals[modifica]
S'hi pot trobar principalment quars i barita, així com diversos sulfurs i carbonats com l'ankerita, i minerals d'urani com l'andersonita o la uraninita.[1] Destaca el descobriment de l'abellaïta, un mineral de la classe dels carbonats, el primer mineral en ser descobert a Catalunya.[2]
Aquesta mina ha sigut el segon jaciment en el món on s'ha trobat Cejkaïta, una espècie mineral molt rara, així com d'altres minerals rars d'urani com l'arsenuranilita, la compreignacita o la natrozippeïta.[3] Més recentment, la paragènesi de la mina s'ha ampliat amb la troballa de boltwoodita, devillina, gordaïta, lavendulana, metamunirita, schröckingerita i volborthita.[4]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mina Eureka |
- ↑ 1,0 1,1 «Eureka mine, Castell-estaó, La Plana de Mont-ros, La Torre de Cabdella, El Pallars Jussà, Lleida (Lérida), Catalonia, Spain» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 març 2014].
- ↑ «Primera localitat tipus d'un nou mineral (Abellaïta) a Catalunya». Grup Mineralògic Català. Arxivat de l'original el 2016-04-12. [Consulta: 27 març 2016].
- ↑ Abella Creus, Joan; Viñals Olià, Joan «Cejkaïta, arsenuranilita, compreignacita, natrozippeïta i d'altres minerals rars d'urani en el jaciment "Mina Eureka"». Mineralogistes de Catalunya. Grup Mineralògic Català [Barcelona], X, 2, 2009, pàg. 52-71. ISSN: 1132-7022 [Consulta: 9 març 2014].
- ↑ Abella Creus, Joan; Viñals Olià, Joan «Nous minerals de la mina Eureka: metamunirita, schröckingerita, boltwoodita i gordaïta». Mineralogistes de Catalunya. Grup Mineralògic Català [Barcelona], XI, 1, febrer 2012, pàg. 14-18. ISSN: 1132-7022 [Consulta: 9 març 2014].