Miquel Massot i Tetas

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMiquel Massot i Tetas
Biografia
Naixement20 març 1883 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mortsetembre 1968 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEscola de la Llotja Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Miquel Massot i Tetas (Barcelona, 1883 - París, 1968) fou un pintor català que destacà especialment en el camp de la pintura mural.

Biografia[modifica]

Es formà a l'escola de l'Escola de la Llotja de Barcelona. El 1902, sent-ne estudiant, fou premiat per l'Acadèmia Provincial de Belles Arts de Barcelona (Llotja de Barcelona) en la categoria de pintura decorativa. Per aquest motiu li fou concedida una borsa de viatge.[1][2]

Va ser un membre actiu del Cercle Artístic de Sant Lluc, una entitat que era un referent per a l'art i cultura barcelonina i catalana dels segles XIX i XX estretament lligada al sector de l'Església més obert i autonomista.[3][4] Presentà diverses composicions a. les Exposicions de Belles Arts de Barcelona dels anys 1911, 1919, 1922, 1923 i a les de Primavera del 1935 i el 1936.[5] Continuà la seva formació a París on també hi era el seu gran amic Josep Maria Sert.[6]

Exposà als Salons de París a entre 1908 i 1914.[7] El 1910 va realitzar la gran pintura mural que orna el vestíbul del Palau de la Música Catalana de Barcelona, titulada "La ciència musical vers la inspiració", creada amb un estil influït pel classicisme noucentista.[5]

Interior de la catedral de Vic amb les pintures de Miquel Massot a les llunetes tocant a les voltes i entre columnes.

Fou l'estret col·laborador de Josep Maria Sert entre 1939 i 1945 en les noves pintures morals de la catedral de Vic, ja que les primeres foren destruïdes a l'inici de la Guerra Civil. El programa iconogràfic en aquesta segona versió glossava la Redempció. Mort el pintor Sert, Miquel Massot pintà les llunetes de la sobre cornisa, seguint la temàtica sobre les Benaurances, existents abans de la crema de 1936.[8]

L'any 1948 Massot acabà les grans pintures murals que omplen tots els paraments de la Capella de les Santes a la basílica de Santa Maria de Mataró. Les quals plasmen episodis històrics relacionats amb el culte les santes Juliana i Semproniana seguint les pautes dels treballs fets amb Sert.[9]

Posteriorment, Miquel Massot residí i treballà al seu estudi de París fins a la seva mort.[5]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Arxiu de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres. Correspondència rebuda». Acadèmia de les Bones Lletres. [Consulta: 7 agost 2022].
  2. ↑ «Notas locales». La Vanguardia, 04-03-1902.
  3. ↑ Marchi, Maria Bárbara. Cercle Artístic de Sant Lluc 1893-2009: Història d’una institució referent per a la cultura barcelonina. (tesi). Barcelona: Universitat de Barcelona, 2011, p. 109. 
  4. ↑ Massot i Muntaner, Josep. Església i societat a la Catalunya contemporània. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003, p. 15 -17. 
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Miquel Massot i Tetas». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 7 agost 2022].
  6. ↑ Pascual, Vicent. Sert, el darrer pintor muralista. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997. 
  7. ↑ Flaquer i Revaud, S. i Pagès i Gilibets, M. T.. Inventari d'artistes catalans que participaren als Salons de Paris fins l914. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1986, p. 256 i 257. 
  8. ↑ El calvari
  9. ↑ «La capella de les Santes-». Visitmuseum. Generalitat de Catalunya.. [Consulta: 7 agost 2022].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Miquel_Massot_i_Tetas&oldid=31594752»