Monjoia
El terme monjoia té diversos significats, més o menys relacionats. Físicament una monjoia es pot definir com un munt de pedres apilat artificialment per a marcar un indret o algun esdeveniment important. Una monjoia física constitueix una fita o molló que serveix de referència material. En sentit figurat una monjoia és una fita.
Estudi de 1913[modifica]
A la Revista de Catalunya (1912), Manuel Montoliu publicà un estudi sobre la paraula “monjoia”.[1]
Elements semblants[modifica]
D'acord amb les característiques, la definició i les funcions hi ha elements arquitectònics semblants a les monjoies. Una mostra a continuació.
Documents[modifica]
Entre les referències literàries a les monjoies cal destacar quatre exemples valencians del segle xv.
Ausiàs March[modifica]
| « | Per lo camí de mort he cercat vida, on he trobat moltes falses monjoies... |
» |
| — XCVIII versos 1-2.[2] | ||
Joan Roís de Corella[modifica]
En el primer volum de la traducció de la Vita Christi de Ludolf de Saxònia, la frase “Similes etiam sunt lapidibus milliarum, qui aliis viam indicant...”[3] esdevingué “Són encara semblants a les pedres de la romeria que monjoyes se nomenen que elles nos mouen y als pelegrins mostren la via” (Lo Primer del Cartoxà).[4]
Jaume Roig[modifica]
| « | Seguint monjoies, plans, monts e foies,[5] |
» |
| — Espill (Jaume Roig). Versos 3277-79.[6] | ||
Jaume Gassull[modifica]
| « | Dieu que los vells les ornen hi broden, y tracten molt bé: yo us dich que ans mal, |
» |
| — Lo procés de les olives | ||
La forma erguida i predominant sobre la superfície voltant d'una monjoia permetia la comparació en el poema anterior amb l'atribut sexual masculí.
Les “montjoies” de Saint Denis[modifica]
El cos de Lluís IX de França fou transportat des de Paris fins a la basílica de Saint Denis per a ser inhumat. En els llocs del camí on la comitiva fúnebre es va aturar foren erigides monjoies, una per cada indret. Es tractava de veritables monuments de pedra tallada, de dimensions notables (vegeu la figura) que conservaren la designació de les monjoies ordinàries, més senzilles i modestes.[9]
Toponímia[modifica]
- Cala Montjoi
- La Monjoia (Moià)
- Coll Dera Monjoia (Val d'Aran).[10]
- Montjòi (Aude)
- Monjoio (Agénois; França)
- Mountjoyo (Arieja; França)[11]
- Presó de Mountjoy
Referències[modifica]
- ↑ monjoia La paraula "Monjoia". Petit estudi lexicòlogic. MANUEL DE MONTOLIU. Pàg. 86. 22 de febrer de 1913.
- ↑ Miscel·lània Joan Veny. L'Abadia de Montserrat, 2002, p. 219–. ISBN 978-84-8415-424-2.
- ↑ Ludolphus (de Saxonia.). Vita Jesu Christi: E quatuor evangeliis et scriptoribus orthodoxis concinnata. Palmé, 1865, p. 51–.
- ↑ Ludolf. Lo Primer del Cartoxa. Pere Hagenbach i Lleonard Hutz, 1496, p. 218–.
- ↑ DCVB:Foia.
- ↑ Josep Guia Marín. Ficció i realitat a l'Espill: Una perspectiva fraseològica i documental. Universitat de València, 28 novembre 2011, p. 81–. ISBN 978-84-370-8263-9.
- ↑ Georges Duplessis; Bibliothèque nationale (France). Cabinet des estampes Inventaire de la collection d'estampes relatives à l'histoire de France: léguée en 1863 à la Bibliothèque nationale par M. Michel Hennin. H. Menu, 1877, p. 63–.
- ↑ Valentin Dufour. Anciennes descriptions de Paris .... A. Quantin, 1878, p. 142–.
- ↑ Noël-Laurent Pissot. Vocabulaire pour l'intelligence de l'histoire moderne: contenant : 1°l'explication historique ...2°l'origine de leur création ... 3°les détails de leurs fonctions ... 4°les causes de leurs suppressions .... Le Normant, 1803, p. 467–.
- ↑ Tòfol Tobal - Jordi Pons - Ramon Solís. El Massís de la Maladeta. Cossetània Edicions, 2007, p. 122–. ISBN 978-84-9791-281-5.
- ↑ Justin Édouard Mathieu Cénac-Moncaut. Histoire des peuples et des états pyrénéens (France et Espagne) depuis l'époque celtibérienne jusqu'à nos jours. Amyot, 1860, p. 596–.