Montornès (Conca de Barberà)
| Localització | |||
|---|---|---|---|
| Entitat territorial administrativa | Barberà de la Conca (Conca de Barberà) i Montblanc (Conca de Barberà)  | ||
Montornès (Conca de Barberà) és una partida de terra de la Conca de Barberà (situada més o menys entre els 4º 23’ de latitud i els 41º 23’ de longitud), que comparteixen els termes municipals de Barberà de la Conca i Montblanc.[1]Al llarg dels segles xiii i xiv, a la part de Montblanc hi foren construïts el Mas de Foguet (actual Mas de Gassol) i l'ermita de Santa Anna de Montornès.
Història[modifica]
Originàriament, Montornès havia estat una quadra[2] del castell de Barberà propietat dels Puigverd. Aquests al llarg dels segles XII i XIII van fer diferents donacions del lloc a Poblet i a l'Arquebisbe de Tarragona, que ocasionaren conflictes entre ambdós beneficiaris. Finalment, la solució fou deixar que la jurisdicció civil sobre Montornès fos per al monestir i l'eclesiàstica per a la parròquia de Santa Maria de Barberà.[3]
Fi del segle xiii: Montornès, membre de la Baronia de Prenafeta i fundació del Mas de Foguet - (Mas de Gassol)[modifica]
El mes de febrer de 1297, Berenguer de Puigverd deixà en testament a Poblet els “castells i viles” de Prenafeta, Figuerola, Miramar i Montornès, amb els quals el monestir va organitzar la Baronia de Prenafeta.[4] Tanmateix, per fer-ho Poblet volgué que, com els altres membres, la quadra de Montornès fos també “castell i vila”. Ho solucionà falsificant tres documents en els quals es barregen deliberadament persones i llocs del Montornès de la Conca i el Montornès de Segarra.[5] Aquests pergamins només es troben al fons de Poblet, ara a l'AHN.[6]
La condició d'un Montornès “castell i vila” interessava Poblet, com ben aviat es faria evident: el 28 de juliol del mateix, any 1297, l'abat i monestir l'establien a Ramon Iverna i a Arnau Ros. El castell i lloc de Montornès afrontava amb els termes de Barberà, Prenafeta i el Pinetell. Els beneficiaris l'havien d'habitar i pagar perpètuament al monestir la cinquena part dels fruits que hi collissin i la tercera de qualsevol venda. A més, estaven obligats a les servituds que havien tingut els veïns del lloc. Poblet els donava els honors, les possessions i les cases que en aquell moment tenia Montornès, i es reservava la pallissa i un espai suficient per construir-hi un bon celler.[7] Així, doncs, el “castell i lloc” de Montornès que Poblet establia l'any 1297 als pagesos Iverna i Ros no podia ser altre que el segle xiv seria el Mas de Foguet, i a partir de finals del XVIII, el Mas de Gassol.
Segle XIV: construcció de l'ermita de Santa Anna a Montornès[modifica]
L'any 1373, en un tros de terra del davant del Mas de Foguet hi fou construïda l'ermita de Santa Anna de Montornès. L'ermita i la quadra de Montornès foren estudiades exhaustivament per mossèn Josep Porta i Blanch, rector de Barberà entre 1900 i 1905. En cap lloc de la voluminosa documentació de l'Arxiu Parroquial de Barberà que mossèn Porta utilitzà per redactar l'extens capítol dedicat a Santa Anna de Montornès no es parla de cap “castell” ni de cap “vila” de Montornès i si en canvi de certs masos allí existents des de l'Edat Mitjana.[8]
Des que fou construïda a Montornès l'ermita de Santa Anna, els amos del Mas Foguet no deixaren de protegir-la; no debades, des dels orígens, l'ermita era una de les esglésies sufragànies de la parròquia de Santa Maria de Barberà.[9] Per als propietaris del Mas Foguet Santa Anna era la "seua" parroquial, i per això podien ser-hi batejats;[10] s’hi podien casar[11] i també ser enterrats al vas sepulcral que hi ha davant del presbiteri.[12]
Referències[modifica]
- ↑ Divisió causada per l’ordenació territorial espanyola de 1833.
- ↑ Tros extens de terra compost de diferents peces que pertanyen o han pertangut a un mateix senyor
- ↑ Blanch, 1951, I, pp. 91-97; Fuguet, 1988, pp. 213-222.
- ↑ Segons el pare Altisent fou una de les donacions més important que va rebre el monestir en aquest període (Altisent, 1974, p. 139)
- ↑ Fuguet, 1988, pp. 218-220
- ↑ Clero, carp. 2151, perg. núm. 9; carp. 2224, perg. núm. 1; i carp. 2260, perg. núm. 8
- ↑ AHN, Clero, carpeta 2337, perg. núm. 3
- ↑ Porta, 1984, pp. 327-430.
- ↑ Un capbreu de 1428, diu que l'ermita “afronte ab un tros de Nauteri Foguet del Mas en lo qual tros és edificada la dita església” (Porta, 1984, pp. 381-382)
- ↑ El segle XVII es documenten baptismes de la família Foguet a l'ermita (Teixidó, 1995, p. 124); i dins el temple es conserva l'antiga pica baptismal de pedra.
- ↑ Porta, 1984, p. 348.
- ↑ Porta,1984, p. 391; Fuguet/Plaza, 2020, pp. 27-28); l'any 1614 hi fou enterrada Elisabet, muller de Lluís Foguet del Mas; i l'any següent el marit, Lluís, que fou assassinat per uns bandolers (Teixidó, 1995, p. 124).
Bibliografia[modifica]
- Altisent, Agustí, Història de Poblet, Abadia de Poblet, 1974.
- Blanch, Josep, Arxiepiscopologi de la Santa Església Metropolitana de Tarragona, Institut d'Estudis Tarraconenses, Tarragona, 1951, 2 vol.
- Porta i Blanch, Josep, Arreplec de dades per a la història de Barberà, Ajuntament de Barberà de la Conca, Barberà de la Conca, 1984, p. 332-337.
- Fuguet Sans, Joan, «Fundació i arquitectura de l'ermita de santa Anna de Montornès a la Conca de Barberà», Quaderns d'història tarraconense, 6, Tarragona, 1987, p. 23-41.
- Fuguet Sans, Joan, «La partida de Montornès dels termes de Barberà i Montblanc, un topònim d'història confusa», Miscel·lània d'homenatge a Enric Moreu-Rei, II, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1988, p. 213-222.
- Fuguet, Joan; Plaza, Carme. Santa Anna de Montornès, una ermita gòtica de la Conca de Barberà. Montblanc: Fundació Martí l'Humà, 2008.
- Teixidó i Montalà, Jaume, “Els combregants de Prenafeta (1561-1627)”, Aplec de Treballs, 13 (Montblanc, 1995), pp. 105–126.
- Fuguet Sans, Joan; Plaza Arqué, Carme (edt.). Santa Anna de Montornès, una ermita gòtica de la Conca de Barberà. Montblanc: Comissió pro restauració de Sta. Anna, 2020 (Segona edició molt ampliada).