More Adey
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1858  Anglaterra (Regne Unit) |
| Mort | 29 gener 1942 (83/84 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | crític d'art, escriptor, editor, historiador de l'art |
| Gènere | Poesia |
William More Adey, més conegut com a More Adey (Under-the-Hill, Wotton-Under-Edge, Gloucestershire, 22 de juliol de 1858 - 29 de gener de 1942),[1] va ser un crític d'art, editor i esteta anglès.[2] Va ser coeditor de la revista The Burlington Magazine, però potser és més conegut per haver estat amic i membre del cercle íntern d'Oscar Wilde des de la dècada de 1890 fins a la mort de Wilde el 1900. Com a defensor de Wilde durant el seu judici i empresonament, Adey va visitar-lo a la presó de Reading, va intentar negociar en nom dels interessos del gaoled com el seu tutor de facto, i va supervisar una col·lecció que es va utilitzar per comprar necessitats vitals, com roba, del seu alliberament.[3]
Adey va ser també company de Lord Alfred Douglas el 1895, i amic proper del poeta des de la dècada de 1890 fins al 1913. El biògraf de Douglas, Rupert Croft-Cooke, es refereix a Adey com "un homosexual del que, entre els seus companys, era i és anomenat un tipus 'discret'".[4] Adey també va desenvolupar una relació professional i de parella de 15 anys amb un altre bon amic de Wilde, Robbie Ross.[5][6] Quan Douglas i Ross es van enfrontar en els tribunals el 1913 en el cas de difamació d'Arthur Ransome, Adey va testificar a favor de Ross, cosa que va fer que Douglas tallés els seus llaços amb el seu antic amic.[4][5]
Adey va ser editor adjunt de la revista The Burlington Magazine el novembre de 1910, i va exercir com a coeditor, en col·laboració amb Roger Fry, des de gener de 1914 fins a maig de 1919.[6] Adey, per tant, es pot veure com un punt de connexió entre els estetes londinencs de la dècada de 1890 i el cercle de Bloomsbury, que va prendre importància una generació més tard. Se li atribueixen més de trenta articles firmats a la revista, així com nombroses notes i opinions sense signar. També se li atribueix haver introduït una forta apreciació iconogràfica a la revista.[6]
La mort de Ross a l'octubre de 1918 va ser un cop per a Adey, que va escriure en una carta a un amic en comú cinc dies després de la pèrdua que "ningú podrà ser per mi el que ell ha estat".[5] Ross va fer la seva exparella el principal beneficiari del seu testimoni, però en un punt desconegut de la dècada de 1920 Adeyva ser superat per problemes mentals i va haver de ser confinat en un centre de cura de llarga estada.[4][5]
Adey morir sota tractament el 1942; en un breu homenatge la coeditora inicial de la revista The Burlington Magazine, Barbara Pezzini, el va descriure així el maig de 2010: "More Adey sovint ha estat descrit com un home tímid i apocat i la seva tràgica mort en una institució de salut mental el 1942, després d'haver perdut el contacte fins i tot amb els seus amics més pròxims, semblava tacar de manera retrospectiva tota la seva vida".[6]
Referències[modifica]
- ↑ Pezzini, Barbara. «More Adey, the Carfax Gallery and ‘The BurlingtonMagazine’» (en anglès). Burlington Magazine, desembre 2011.[Enllaç no actiu]
- ↑ «Adey, (William) More». Dictionary of Art Historians. Arxivat de l'original el 2011-08-20. [Consulta: 4 febrer 2012].
- ↑ Ellmann, Richard. Oscar Wilde. Nova York: Alfred A. Knopf, 1988, p. 499, 516, 522. ISBN 0-394-55484-1.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Croft-Cooke, Rupert. Bosie: Lord Alfred Douglas - His Friends and Enemies. Indianapolis: Bobbs-Merrill, 1963, p. 129–30, 244, 403.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Borland, Maureen. Wilde's Devoted Friend: A life of Robert Ross, 1869-1918. Oxford: Lennard Publishing, 1990, p. 31, 107, 184, 284–87. ISBN 1-85291-085-2.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «A-Z list of contributors: Adey, More». Burlington Magazine. [Consulta: 3 febrer 2012].