Mubal·litat-Xerua
| Família | |
|---|---|
| Cònjuge | Burnaburiaix II  |
| Fills | Karakhardash, Kurigalzu II |
| Pare | Aixuruballit I |
Mubal·litat-Xerua va ser una princesa d'Assíria, filla d'Aixurubal·lit I.
Biografia[modifica]
Mubal·litat-Xerua era una filla del rei assiri Aixurubal·lit I (regnant c. 1363 i c. 1328 aC).[1] El seu pare va ser el primer a adoptar el títol de rei d'Assíria.[1]
Estava casada amb el rei babilònic Burnaburiaix II, que en aquell moment ja havia estat involucrat en matrimonis reials diverses vegades, enviant diverses de les seves filles a altres corts.[1] Segons Amanda Prodany, el rei babiloni probablement ja tenia una edat mitjana quan es va casar amb Mubal·litat-Xerua.[1] Amb ell va tenir Karakhardaix, que va accedir al tron babilònic però va ser assassinat poc després durant una rebel·lió.[2][3] La seva mort va ser venjada més tard pel seu propi avi, el rei assiri.[4] Com que Karakhardaix havia estat assassinat en una rebel·lió, els assiris van col·locar al tron babilònic a un tal Kurigalzu, que podria haver estat fill o nét de Burnaburiaix.[5]
Hi ha debat sobre si Mubal·litat-Xerua es va casar amb Burnaburiaix o amb el seu fill, és a dir, Karakhardaix,[6][7][8] ja que les fonts històriques es contradiuen.[9] Una font antiga (Crònica P) anomena el fill de Mubal·litat-Xerua (i Karaindaix) Kadaixman-Harbe,[4] el pare de Kurigalzu, segons aquesta crònica.[10] L'altra font principal (la Història Sincrònica), però, afirma que Kurigalzu era fill de Burnaburiaix.[10][11] Tanmateix, aquesta font també es pot interpretar que expressa que el pare de Kurigalzu era Karakhardaix.[11] Kadaixman-Harbe, doncs, podria ser un altre nom per a Karakhardaix.[11] Cap de les dues fonts registra explícitament qui era el marit de Mubal·litat-Xerua.[10]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Podany, 2022, p. 390.
- ↑ Erskine, 2012, p. 184.
- ↑ Grayson, 1972, p. 50.
- ↑ 4,0 4,1 «Five Royal Seal Cylinders» (en anglès). Penn Museum, original escrit el 1922. [Consulta: 26 abril 2024].
- ↑ Oates, 1986, p. 91-92.
- ↑ Kuhrt, 2020.
- ↑ Liverani, 2013.
- ↑ Collins, 2008, p. 65.
- ↑ Grayson, 1975, p. 211.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Chen, 2020, p. 207-208.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 Radau, 1908, p. 56-61.
Bibliografia[modifica]
- Chen, Fei «The Selected Synchronistic Kings of Assyria and Babylonia in the Lacunae of A. 117». BRILL, 51, 2020, pàg. 207-216. DOI: https://doi.org/10.1163/9789004430921_010.
- Collins, Paul. From Egypt to Babylon: the international age 1550-500 BC (en anglès). Harvard University Press, 2008. ISBN 978-0674030961.
- Erskine, Andrew. A Companion to Ancient History. Wiley, 2012. ISBN 9781118451366.
- Grayson, Albert Kirk. Assyrian Royal Inscriptions: From the beginning to Ashur-resha-ishi I. O. Harrassowitz, 1972. ISBN 9783447013826.
- Grayson, A. K.. Assyrian and Babylonian chronicles (en anglès). J. J. Augustin, 1975. OCLC (OCoLC)ocm02045193.
- Kuhrt, Amélie. The Ancient Near East C.3000–330 BC (2 Volums) (en anglès). Taylor & Francis, 2020. ISBN 9781136755552.
- Liverani, Mario. The Ancient Near East History, Society and Economy (en anglès). Taylor & Francis, 2013. ISBN 9781134750917.
- Oates, J. Babylon (en anglès). Thames & Hudson, 1986. ISBN 9780500273845.
- Podany, Amanda H. Weavers, Scribes, and Kings A New History of the Ancient Near East (en anglès). Oxford University Press, 2022. ISBN 9780190059040.
- Radau, Hugo. Letters to Cassite Kings from the Temple Archives of Nippur (en anglès). University of Pennsylvania Press, 1908. ISBN 9781512820805.