Mumadona Dias
  | |
| Nom original | (pt) Mumadona Dias (es) Muniadona Díaz |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | segle X |
| Mort | 968 (Gregorià) Guimarães (Portugal) |
 Comte de Portugal | |
| 943 – 950 ← Hermenegildo González – Gonzalo Menéndez (en)  → | |
| Activitat | |
| Ocupació | política |
| Altres | |
| Títol | Comte de Portugal |
| Cònjuge | Hermenegildo González |
| Fills | Gonzalo Menéndez (en) |
| Pares | Diogo Fernandes (en) i Dona Oneca de Porto (en) |
Mumadona Dias o Muniadomna Díaz fou Comtessa de Portugal en el segle x, governant conjuntament amb el seu marit fins a l'any 950 dC, i en solitari fins a l'any 968 dC. Celebrada, extremadament rica i la dona més poderosa del nord-oest de la península Ibèrica, ha estat commemorada per diverses ciutats portugueses.
Fou una de les tres filles del Comte Diego Fernandes i de la Comtessa Onega (o Onecca), els quals foren tutors del futur Rei Ramir II de Lleó. Entre els anys 915 i 920, ella es va casar amb el Comte Hermenegildo Gonçalves, rebent com a dot la Vil·la de Creximir. Hermenegildo va morir entre els anys 943 i 950, i Mumadona va governar el comtat sola després de la mort del seu marit. Ella va governar els grans territoris que posteriorment integrarien els comtats de Portugal i Coimbra. Va repartir els seus dominis entre els seus sis fills, al juliol de 950, donant a Gonzalo Menéndez el Comtat de Portugal. Entre els anys 950 i 951, amb inspiració divina, va fundar, a la seva propietat de Vimaranes, el Monestir de São Mamede o Monestir de Guimarães.
Més tard, ella va professar els seus vots de monja allà. Per protegir el monestir i els seus habitants de les batudes dels vikings, va iniciar la construcció del Castell de Guimarães, al voltant del qual es va desenvolupar el burg de Guimarães. Finalment, el castell, va esdevenir la seu residencial dels Comtes de Portugal. El document testamentari en el qual fa donació de les seves propietats, bestiar, ingressos, llibres i objectes religiosos al Monestir de Guimarães data de l'any 959 dC.
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mumadona Dias |
- Cardozo, Mario «O Testamento de Mumadona, fundadora do Mosteiro e Castelo de Guimarães na segunda metade do século X» (en portuguès). Revista de Guimarães. Sociedade Martins Sarmento. exemplar 77 (3-4) n.1–2 [Guimarães], 1967, pàg. 279-298. ISSN: 0871-0759.
- Cardozo, Mario «Sería Mumadona tia de Ramiro II, Rei de Leão?». Revista de Guimarães. Sociedade Martins Sarmento. Exemplar= 72, 1963, pàg. 376–391. ISSN: 0871-0759.
- García Álvarez, Manuel Rubén «¿La Reina Velasquita, nieta de Muniadomna Díaz?» (en castellà). Revista de Guimarães. Exemplar= 70, 1960, pàg. 197-230.
- Herculano, Alexandre. Academia das Ciências de Lisboa. Portugaliae Monumenta Historica: Diplomata et chartae, volum =I; Fasc. II (en portuguès), 1868. OCLC 504624362.
- Mattoso, José «A nobreza portucalense dos séculos IX a XI» (en portuguès). Do tempo e da história. Instituto de alta cultura. Centro de estudos históricos [Lisboa], 1970, pàg. 35-50. OCLC: 565153778.
- Mattoso, José. «As famílias condais portucalenses dos séculos X e XII (publicado originalmente em Studium Generale 12 (1968-1969) pp. 59–115)». A: Editorial Estampa. A nobreza medieval portuguesa: a família e o poder (en portuguès), 1981, p. 101–157. OCLC 8242615.
- Sáez, Emilio «Los ascendientes de San Rosendo: notas para el estudio de la monarquía astur-leonesa durante los siglos IX y X» (en castellà). Hispania. Revista Española de Historia. CSIC, Instituto Jerónimo Zurita [Madrid], XXX, 1947, pàg. 139–156. OCLC: 682814356.
- Torres Sevilla-Quiñones de León, Margarita Cecilia. Junta de Castilla y León, Consejería de educación y cultura. Linajes nobiliarios de León y Castilla: Siglos IX-XIII (en castellà), 1999. ISBN 84-7846-781-5.