Murad Bey
  | |
| Nom original | (ar) مراد بك |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1750 Tbilisi |
| Mort | 1801 (50/51 anys) Bani Suwayf |
| Causa de mort | Causes naturals (Pesta bubònica ) |
| Beylerbey de l'eyalet d'Egipte | |
| 1784 – 1785 ← Silahdar Mehmed Pasha (en)  – Ibrahim Bey → | |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Campanya napoleònica d'Egipte i Síria |
| Participà en | |
| 5 maig 1789 | Revolució Francesa |
| Altres | |
| Condemnat per | traïció |
Murad Bey (àrab: مراد بك) (Tbilisi, 1750 - Bani Suwayf, 1801) fou un cap egipci de Mamluk (Bey), comandant de cavalleria i governant conjunt d'Egipte amb Ibrahim Bey.[1] Se'l recorda sovint com un governant cruel i extorsionat, però un energètic combatent valent.[1]
Biografia[modifica]
Si bé molts historiadors georgians afirmen que Murad era d'origen georgià i va néixer a Tiflis,[2][3] diversos altres creuen que era Circàssià.[4] El 1768 va ser venut l'Egipte (Circassic) Mamluk Muhàmmad Bey Abu l-Dhahab d'Egipte.
Després de la mort del seu mestre Muhàmmad Bey Abu l-Dhahab, Murad Bey va estar al comandament de l'exèrcit de Mamluk, mentre que Ibrahim Bey es va encarregar de les tasques administratives d'Egipte. [5] Van sobreviure a través dels persistents intents otomans de derrocament del règim de Mamluk i d'assalts civils.[2] Van servir de kaymakams (governants en funcions) a Egipte en alguna ocasió, tot i que efectivament van mantenir el poder de facto durant dècades, fins i tot sobre el nomenat governador otomà d'Egipte.[6][7][8]
El 1786, el sultà otomà Abdülhamid I va enviar Kapudan Pasha (gran almirall de l'Armada otomana) Cezayirli Gazi Hasan Pasha per expulsar a Ibrahim i Murad Bey. [9][10] Hasan Pasha va ser fervent i exhaustiu en els seus esforços i va tenir èxit a curt termini, restablint el control directe de l'imperi otomà sobre Egipte.[9] Ismail Bey va ser nomenat nou líder de Mamluk i Shaykh al-Balad (governador civil i governant de facto). No obstant això, el 1791, només cinc anys després de la seva expulsió per Hasan Pasha, el duumvirat va tornar al Caire per amagar-se al sud d'Egipte i va prendre el control de facto.[11] En aquest moment, Murad Bey era Amir al-Hajj (Comandant de l'Hajj).[12]
Va comandar la cavalleria Mamluk i la infanteria de Genísser a la batalla de Shubra Khit el 13 de juliol de 1798, però fou derrotat per l'Armée francès i es va retirar de la batalla. Vuit dies després, el 21 de juliol, comandà la cavalleria Mamluk durant la batalla de les piràmides, al costat d'Ibrahim Bey, i fou derrotat a mans dels exèrcits de Napoleó. Mentre, Ibrahim Bey va fugir cap al Sinaí, Murad havia fugit primer al Caire i després a l'Alt Egipte i va començar a realitzar una breu campanya de guerrilles que va apartar Desaix durant un any.[5] Mentre perseguien Murad Bey cap a l'Alt Egipte, els francesos van descobrir els monuments a Dendera, Tebes, Edfu i Philae.
Hauria informat que Murad havia ofert diners a les forces franceses per abandonar Egipte i es va oferir a aliar-se amb els britànics a canvi de permetre als britànics ocupar Alexandria, Damietta i Rosetta.[1] El 1800, Murad va fer la pau amb Jean-Baptiste Kléber, i va acceptar la guarnició del Caire, però va morir per pesta bubònica durant el seu viatge cap allà.[2]
Vegeu també[modifica]
- Ibrahim Bey (Mamluk), el seu soci durant tota la carrera a governar Egipte.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Goldschmidt, Arthur (2000). Biographical dictionary of modern Egypt. Boulder [u.a.]: Rienner. p. 138. ISBN 9781555872298.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Mikaberidze, Alexander, "Murad Bey", in: Gregory Fremont-Barnes (ed., 2006), The Encyclopedia of the French Revolutionary and Napoleonic Wars, Vol. 2, p. 663. ABC-CLIO, Inc.
- ↑ The Life of J. D. Åkerblad: Egyptian Decipherment and Orientalism, By Fredrik Thomasson, p.80, Hotei Publishing, Netherlands
- ↑ J. Christopher Herold: Bonaparte in Egypt, pages 70 and 252. New York 1962/2009
- ↑ 5,0 5,1 Pawly, Ronald (2012). Napoleon's Mamelukes. Osprey Publishing. pp. 5–6. ISBN 9781780964195.
- ↑ Abd al-Rahman Jabarti; Thomas Philipp; Moshe Perlmann (1994). Abd Al-Rahmann Al-Jabarti's History of Egypt. 2. Franz Steiner Verlag Stuttgart. p. 93
- ↑ Abd al-Rahman Jabarti; Thomas Philipp; Moshe Perlmann (1994). Abd Al-Rahmann Al-Jabarti's History of Egypt. 2. Franz Steiner Verlag Stuttgart. p. 138
- ↑ Abd al-Rahman Jabarti; Thomas Philipp; Moshe Perlmann (1994). Abd Al-Rahmann Al-Jabarti's History of Egypt. 2. Franz Steiner Verlag Stuttgart. p. 156.
- ↑ 9,0 9,1 Abd al-Rahman Jabarti; Thomas Philipp; Moshe Perlmann (1994). Abd Al-Rahmann Al-Jabarti's History of Egypt. 2. Franz Steiner Verlag Stuttgart. p. 181.
- ↑ Mehmet Süreyya (1996) [1890], Nuri Akbayar; Seyit A. Kahraman (eds.), Sicill-i Osmanî (in Turkish), Beşiktaş, Istanbul: Türkiye Kültür Bakanlığı and Türkiye Ekonomik ve Toplumsal Tarih Vakfı
- ↑ 'Abd al-Rahman Jabarti; Thomas Philipp; Moshe Perlmann (1994). Abd Al-Rahmann Al-Jabarti's History of Egypt. 2. Franz Steiner Verlag Stuttgart. pp. 317–322, 373.
- ↑ Anderson, Robert (1998), Egypt in 1800: Scenes from Napoleon's Description de L'Egypte, Barrie & Jenkins, p. 89