Muriel Barbery
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 maig 1969 (55 anys) Casablanca (Marroc) |
| Dades personals | |
| Formació | Lycée Lakanal École Normale Supérieure |
| Es coneix per | escriptora |
| Activitat | |
| Lloc de treball | París |
| Ocupació | novel·lista, escriptora |
| Activitat | 2000 – |
| Ocupador | Universitat de Borgonya, professora lectora Institut Universitaire de Formation des Maîtres (en)  , professora lectora |
Premis
| |
| Lloc web | murielbarbery.net |
     | |
Muriel Barbery (Casablanca, Marroc, 1969) és una escriptora francesa i professora de filosofia. Va estudiar a l'Escola Normal Superior i després fou professora a la UIMP de Saint-Lô.[1][2] Actualment resideix al Japó.[3]
L'any 2000 va aparèixer la seva primera novel·la Una llaminadura (Une gourmandise) que és una crítica a la recerca d'un gust desconegut. Fou traduïda a 12 llengües.[4]
El 2006 publicava L'elegància de l'eriçó (en francès L'Élégance du hérisson) que fou la sorpresa editorial de l'any, amb més de 600.000 exemplars venuts i que ocupà durant 30 setmanes el número 1 de vendes.[5]Aquesta novel·la ha rebut diversos guardons i ha estat traduïda a més de 50 llengües. En català ha estat traduïda per Edicions 62. Ha estat adaptada al cinema per Mona Achache (Le Hérisson, 2009).
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Muriel Barbery |
També ha estat traduïda al castellà la seva obra Rapsodia Gourmet per l'Editorial Seix Barral (2011) i La vida de los elfos (Seix Barrall, 2015). Al català trobem La vida dels Elfs (Edicions 62, 2015).
Obra[modifica]
- 2000 : Une gourmandise, éditions Gallimard, coll. « Blanche », 2000, 145 p. ISBN 2-07-075869-9 ; rééd. 2002, coll. « Folio » (n° 3633), 165 p. ISBN 2-07-042165-1
- 2006 : L'Élégance du hérisson, éditions Gallimard, coll. « Blanche », 2006, 359 p. ISBN 2-07-078093-7 ; rééd. 2007, coll. « Folio » (n° 4939), 413 p. ISBN 978-2-07-039165-3
- 2015 : La Vie des elfes, éditions Gallimard, coll. « Blanche », 2015, 304 p. ISBN 2-07-014832-7
- 2019: Un étrange pays, éditions Gallimard, coll. « Blanche »,2019, 400 p. ISBN 9782072831508
Referències[modifica]
- ↑ Alexandre Fillon, Muriel Barbery, la surprise de l'année Arxivat 2011-02-23 at Wikiwix, Madame Figaro, 22 juin 2007.
- ↑ Mohammed Aïssaoui, « Muriel Barbery : pourquoi le silence ? », Le Figaro, mis en ligne le 3 juillet 2009.
- ↑ G.M., « Muriel Barbery : la reine du best-seller reste zen », Le Figaro, mis en ligne le 17 avril 2009.
- ↑ « Le charme discret de Muriel Barbery », Le Figaro, 15 octobre 2007.
- ↑ Marie Chaudey «Une vie après le hérisson» (en français). La Vie, 3627, mars 2015, pàg. 72-74. ISSN: 0151-2323.