Nacionalitat andorrana

La nacionalitat andorrana es basa en el principi del ius sanguinis. La doble nacionalitat no està permesa.^[1]

Nacionalitat andorrana d'origen[modifica]

Són andorrans d'origen:^[2]

els nascuts a Andorra, si almenys un dels pares és andorrà.
els nascuts a l'estranger, si almenys un dels pares és andorrà i nascut a Andorra.
els nascuts a Andorra, si almenys un dels pares és nascut al país, a condició que el progenitor o els progenitors sota l'autoritat del qual o dels quals està legalment sotmès tinguin la seva residència principal i permanent a Andorra a la data del naixement de l'individu.
els trobats a Andorra o nascuts a Andorra de pares desconeguts. En aquest cas, la nacionalitat es perd quan es compleixen certes condicions.
els nascuts a Andorra de pares apàtrides o estrangers i a qui les lleis estrangeres no li atribueixen la nacionalitat de cap dels pares. En aquest cas, la nacionalitat es perd quan es compleixen certes condicions.
els nascuts a Andorra de pare i mare estrangers, si almenys un dels seus progenitors té la seva residència principal i permanent a Andorra a la data de naixement de l'individu i l'hi ha tinguda durant els deu anys que han precedit aquest naixement. En aquest cas, s'obté la nacionalitat andorrana provisional, que es pot perdre si no es compleixen certes condicions.

Es pot adquirir la nacionalitat andorrana:^[2]

Perden la nacionalitat andorrana:^[1]

els que adquireixen voluntàriament una nacionalitat estrangera.
els menors d'edat que esdevenen sotmesos a la pàtria potestat exclusiva d'un estranger, del qual obté la nacionalitat.
els que s'enrolen voluntàriament a un exèrcit estranger sense l'autorització del Govern.
els que exerceixen un càrrec electiu o polític en un Estat estranger.