Naens
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Lleida | |||
| Comarca | Pallars Jussà | |||
| Municipi | Senterada  | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 982,2 m | |||
Naens és un poble del terme municipal de Senterada, al Pallars Jussà, situat a 1,8 km en línia recta del cap del seu municipi, al seu oest-nord-oest.
S'hi accedeix per la pista que surt cap al nord-oest des de Senterada mateix, que és la mateixa pista que també mena a Burguet, i arriba a Naens en 4,5 km.
El poble de Naens té església parroquial, dedicada a sant Esteve, protomàrtir, i, a més, la capella romànica de Sant Miquel de Naens. Era sufragània de Sant Esteve de Naens l'església de la Presentació de Cadolla. Sant Esteve de Naens pertany al bisbat de Lleida, com a hereu històric del Bisbat de Roda, desaparegut a darreries de l'edat mitjana. Dins del bisbat de Lleida, pertany a la unitat pastoral 24, de l'arxiprestat de la Ribagorça, que és portat pel rector del Pont de Suert, resident en aquella població.
Etimologia[modifica]
Segons Joan Coromines,[1] després de sospesar fins a cinc hipòtesis per tal d'explicar aquest topònim, es decanta per atribuir-lo a un origen preromà, possiblement bascoibàric: Nagennes en seria l'origen.
Història[modifica]
A l'època medieval, Naens pertanyia a la Baronia d'Erill. Formà part d'aquesta baronia, després comtat, fins a l'extinció dels senyorius, el 1831. Abans, però, el 1553, enregistrava 6 focs[2] (una trentena de persones), com apareix en el Fogatge d'aquell any.
Com molts altres pobles pallaresos, Naens es constituí en ajuntament el 1812, a ran del desplegament de les disposicions emenades de la Constitució de Cadis. Tanmateix, a causa de les reformes de les lleis municipals, el febrer del 1847 s'hagué d'agregar a Senterada en no arribar a 30 veïns (caps de família).
El 1831 consten a Naens 86 habitants, dins del senyoriu compartit del Comte d'Erill i del Marquès de la Manresana.
Pascual Madoz inclou l'article Naens en el seu Diccionario geográfico...[3] del 1845. S'hi pot llegir que el poble és dalt d'una roca, a la lliure ventilació de tots els vents. El clima és fred, i era propens als cadarns inflamatoris. Tenia 11 cases, i treia l'aigua d'una font situada a 8 minuts del poble. Amb l'aigua del riu de Bellera (el Bòssia) s'hi movia un molí fariner. El terreny és muntanyós, aspre i trencat, amb boscos de roures, alzines i oms, a més de molts arbusts i esbarzers i alguns prats. S'hi produïa blat, ordi, patates, llegums i llana. Hi havia cacera de perdius, conills, guatlles i llops. A més d'un molí fariner, hi havia pedreres de pedra, calç i guix. 10 veïns (caps de família) i 60 ànimes (habitants) en formaven la població.
En l'obra esmentada[4] de Ceferí Rocafort, aquest estudiós situa a Nahens 30 edificis, amb 39 habitants. Corrien els primers anys del segle xx. El 1981 Naens tenia 13 habitants, i el 2005 es mantenia amb el mateix nombre. Les cases que romanen habitades són cal Bernat, cal Fuster i cal Pau.
A Naens hi ha també la capella de sant Nicolau, on se celebra un concorregut aplec.
Bibliografia[modifica]
- Barbal, Maria. «Naens». A: Camins de quietud. Barcelona: Edicions 62, 2002 (3a edició) (No ficció, 6). ISBN 84-297-4894-6.
- BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Naens". Dins Pallars Jussà, III. Lleida: Pagès Editors, 2000 (Fets, costums i llegendes, 33). ISBN 84-7935-740-1
- CASTILLÓ, Arcadi i LLORET, T. "Senterada", a El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0
- COROMINES, Joan. "Naens", a Onomasticon Cataloniae, V, L-N. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona "La Caixa", 1996. ISBN 84-7256-844-X.
- GAVÍN, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 8). ISBN 84-85180-25-9.
- Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9.
- MADOZ, Pascual. "Naens". Dins Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario-Tipográfico, 1845. Edició facsímil Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz. V. 1. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
- Pagarolas i Sabaté, Laureà. Naens, un poble pallarès a les portes del Pirineu. Naens: Associació Cultural de Naens, 2014 (No ficció, 6). ISBN 978-84-617-1265-6.
- ROCAFORT, Ceferí. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martín, després del 1900.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Naens |