Napoléon (1852)
 El Napoléon de 1852, el primer navili de línia a vapor de la història construït específicament per a ús militar.  | |
| Epònim | Napoleó Bonaparte |
|---|---|
| Drassana | Toló, França |
| Lloc de producció | Toló |
País de registre
| |
| Historial | |
| Autoritzat | 14 juliol 1847 |
| Iniciat | 7 febrer 1848 |
| Avarament | 16 maig 1850 |
 | |
| 1 maig 1852 – 6 novembre 1876 | |
| Operador | Armada francesa |
| Característiques tècniques | |
| Tipus | Navili de línia |
| Classe | Classe Napoléon |
| Desplaçament | 5.120 t |
| Eslora | 77,8 m |
| Calat | 8,4 m |
| Propulsió | veles i motor a vapor de 2 cilindres
|
| Velocitat | 12,1 nusos |
| Autonomia | · 3 mesos a causa dels aliments · 9 dies a vapor a tota velocitat a base de carbó. |
| Tripulació | 910 |
| Característiques militars | |
| Blindatge | fusta (8 cm) |
| Armament | 90 canons
|
.svg){kind=small}
El Napoléon va ser un navili de línia de la Marina francesa amb propulsió a vapor, armat amb 90 canons. Va ser el primer navili de línia del món propulsat mitjançant una màquina de vapor que accionava una hèlix, construït específicament amb fins militars.[1] També és considerat el primer vaixell de guerra a vapor construït específicament per a tal fi, i el primer vaixell d'ús militar que va usar hèlixs.[2] Va ser botat el 1850, com el cap de sèrie de nou vaixells, tots considerats molt reeixits i construïts en un període de 10 anys, entrant en servei dos anys després. Aquesta classe de nau va ser concebuda pel famós dissenyador naval Henri Dupuy de Lôme.
Context tecnològic[modifica]
Abans de l'aprovació experimental de l'ús d'hèlixs per a la propulsió en els vaixells de guerra, en la dècada de 1840, la tecnologia de vapor disponible només era usada amb rodes de pales laterals, que, a causa el seu posicionament al costat del buc i a la maquinària de grans dimensions que aquestes requerien, no eren compatibles amb el disseny de l'armament en els laterals dels vaixells de línia.
Henri Dupuy de Lôme va concebre i va dur a terme el més audaç pla de disseny d'una hèlix de propulsió amb el seu corresponent motor, i el 1847 va rebre una ordre per a la construcció del Napoléon. El seu èxit va ser tal, que va obligar la resta de les flotes del món a fer les reformes de les seves naus. El vaixell va ser botat en 1850, i el 1852 va realitzar les proves, on va aconseguir una velocitat propera als 14 nusos. Durant la Guerra de Crimea, el seu destacat exercici va atreure gran atenció, i els vaixells de la seva classe van començar a fabricar-se en gran nombre. Tenia 77 m d'eslora, 17 de mànega, un desplaçament de 5.000 tones i dues cobertes de canons. El seu disseny va demostrar una combinació d'audàcia i prudència. Es van mantenir les bones qualitats de la línia de navegació dels vaixells de guerra que havien estat garantits pel geni de Sané i els seus companys, que es complementaven amb les noves condicions que van obtenir per la introducció de la propulsió a vapor i el subministrament de carbó de llast de fons.[3]
L'evolució d'altres marines[modifica]
A partir de 1844-1845, l'"Entesa" anglo-francesa es comença a esquerdar després de la intervenció de França a Tahití i al Marroc, i la publicació de fullets en francès advocant per un major poder de la Marina ("Notes sur l'état des forces navals" publicades pel príncep de Joinville), van conduir a una carrera armamentística naval.
El Regne Unit ja posseïa algunes unitats costaneres amb propulsió a vapor mitjançant hèlix a la dècada de 1840, anomenades "blockships", no obstant això, el Napoléon va ser el primer vaixell de guerra regular a vapor en ser botat.
En 1846, la Gran Bretanya havia dissenyat un vaixell amb hèlix a vapor anomenat James Watt, però el projecte va ser abandonat. Finalment en 1852 va ser construït l'HMS Agamèmnon, ordenat el 1849 i lliurat a la Royal Navy el 1853 com una resposta als rumors sobre el desenvolupament de França. La renuencia britànica a comprometre's amb el navili de vapor que sembla provenia dels seus compromisos a llarg termini, ja que l'armada britànica havia de ser operativa en tot el món, per a això, fins a aquest moment, la vela seguia sent la manera més fiable de propulsió.
Al final, França i Gran Bretanya van ser els únics dos països a desenvolupar flotes de vaixells de navilis de línia de fusta, encara que se sap que algunes altres marines n'han tingut almenys una unitat, construïdes o adaptades amb el suport tècnic britànic, com és el cas de Rússia, Turquia, Suècia, Regne de les Dues Sicílies (Nàpols), Dinamarca i Àustria. En total, França va construir 10 nous navilis de línia de vapor de fusta i va convertir 28 de les unitats de major port, mentre que Gran Bretanya en va construir 18 i en va convertir 41 en total.[4]
Referències[modifica]
- ↑ "Napoleon (90 guns), the first purpose-designed screw line of Battleships", Steam, Steel and Shellfire, Conway's History of the Ship (p39)
- ↑ "Hastened to completion Li Napoleon was launcher on 16 May 1850, to become the world's first true steam battleship", Steam, Steel and Shellfire, Conway's History of the Ship (p39)
- ↑ Scientific American Supplement, No 481, March 21, 1885
- ↑ Gardiner, Robert. Steam, Steel and Shellfire: The Steam Warship, 1815-1905. Booksales, setembre 2001, p. 41 (Conway's History of the Ship). ISBN 978-0785814139.
Bibliografia[modifica]
- Jean-Michel Roche, Dictionnaire des Bâtiments de La Flotte de guerre française de Colbert à ens jours, Tome I
- Steam, Steel and Shellfire: The steam warship 1815-1905, Conway's History of the Ship, ISBN 0-7858-1413-2
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Napoléon |