Neale Fraser

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaNeale Fraser

Modifica el valor a Wikidata
Nom originalNeale Andrew Fraser
Biografia
Naixement3 octubre 1933 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
St Kilda (Austràlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióSt Kevin's College (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
LateralitatEsquerrà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótennista Modifica el valor a Wikidata
Activitat? – 1977 Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaAustràlia Modifica el valor a Wikidata
Esporttennis Modifica el valor a Wikidata
Mà de jocesquerrà Modifica el valor a Wikidata
Modalitat Partit de tennis Rècord personal
Tennis individual 123–48 Modifica el valor a Wikidata 
Tennis dobles 20–16 Modifica el valor a Wikidata
Hall of fame Fitxa HOF Modifica el valor a Wikidata
ATP Info ATP Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Competició
1958-1963 Equip de Copa Davis d'Austràlia Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansJohn Fraser Modifica el valor a Wikidata
Premis

Neale Andrew Fraser (Melbourne, Austràlia, 3 d'octubre de 1933) és un tennista australià actiu durant les dècades 1950 i 1960, i se'l va considerar el millor tennista l'any 1959.

En la seva trajectòria haver guanyat la «triple corona» en un torneig de Grand Slam, és a dir, les tres modalitats en el mateix torneig. Ho va aconseguir en el U.S. Championships els anys 1959 i 1960, fita que cap més tennista masculí ha pogut igualar des de llavors. Va acumular un total de dinou títols de Grand Slam: tres individuals, onze de dobles masculins i cinc de dobles mixts.

Va formar part de l'equip australià de Copa Davis i també en fou el capità durant molts anys. Com a jugador va aconseguir quatre títols de Copa Davis (1959, 1960, 1961, 1962).

Biografia[modifica]

Fill de l'advocat i polític australià Archibald Fraser.[1]

Va ser condecorat com a Membres de l'Orde de l'Imperi Britànic l'any 1974 i va rebre l'Orde d'Austràlia el 1988.[2][3] Va ser inclòs a l'International Tennis Hall of Fame l'any 1984 i va rebre la màxima distinció de la International Tennis Federation l'any 2008, el Phillippe Chartier Award.[4]

Torneigs de Grand Slam[modifica]

Individual: 7 (3−4)[modifica]

Resultat Núm. Any Torneig Oponent Marcador
Finalista 1. 1957 Australian Championships Ashley Cooper 3−6, 11−9, 4−6, 2−6
Finalista 2. 1958 Wimbledon Championships Ashley Cooper 6−3, 3−6, 4−6, 11−13
Finalista 3. 1959 Australian Championships (2) Alex Olmedo 1−6, 2−6, 6−3, 3−6
Guanyador 1. 1959 US Championships Alex Olmedo 6−3, 5−7, 6−2, 6−4
Finalista 4. 1960 Australian Championships (3) Rod Laver 1−6, 2−6, 6−3, 3−6
Guanyador 2. 1960 Wimbledon Championships Rod Laver 6−4, 3−6, 9−7, 7−5
Guanyador 3. 1960 US Championships (2) Rod Laver 6−4, 6−4, 10−8

Dobles masculins: 18 (11−7)[modifica]

Resultat Núm. Any Torneig Parella Oponents Marcador
Finalista 1. 1954 Australian Championships Clive Wilderspin Rex Hartwig
Mervyn Rose
3−6, 4−6, 2−6
Finalista 2. 1954 Wimbledon Championships Ken Rosewall Rex Hartwig
Lew Hoad
5−7, 4−6, 3−6
Guanyador 1. 1957 Australian Championships Lew Hoad Mal Anderson
Ashley Cooper
6−3, 8−6, 6−4
Finalista 3. 1957 Wimbledon Championships (2) Lew Hoad Budge Patty
Gardnar Mulloy
10−8, 4−6, 4−6, 4−6
Guanyador 2. 1957 US Championships Ashley Cooper Gardnar Mulloy
Budge Patty
4−6, 6−3, 9−7, 6−3
Guanyador 3. 1958 Wimbledon Championships Ashley Cooper Roy Emerson
Bob Mark
7−5, 6−8, 3−6, 6−3, 7−5
Finalista 4. 1958 Wimbledon Championships (3) Ashley Cooper Sven Davidson
Ulf Schmidt
4−6, 4−6, 6−8
Guanyador 4. 1958 Internationaux de France Ashley Cooper Robert Howe
Abe Segal
3−6, 8−6, 6−3, 7−5
Finalista 5. 1959 Internationaux de France Roy Emerson Nicola Pietrangeli
Orlando Sirola
3−6, 2−6, 12−14
Guanyador 5. 1955 Wimbledon Championships (2) Roy Emerson Rod Laver
Bob Mark
8−6, 6−3, 14−16, 9−7
Guanyador 6. 1959 US Championships (2) Roy Emerson Earl Buchholz
Alex Olmedo
3−6, 6−3, 5−7, 6−4, 7−5
Finalista 6. 1960 Australian Championships (2) Roy Emerson Rod Laver
Bob Mark
6−1, 2−6, 4−6, 4−6
Guanyador 7. 1960 Internationaux de France (2) Roy Emerson Jose Luis Arilla
Andrés Gimeno
6−2, 8−10, 7−5, 6−4
Guanyador 8. 1960 US Championships (3) Roy Emerson Rod Laver
Bob Mark
9−7, 6−2, 6−4
Guanyador 9. 1961 Wimbledon Championships (3) Roy Emerson Bob Hewitt
Fred Stolle
6−4, 6−8, 6−4, 6−8, 8−6
Guanyador 10. 1962 Australian Championships (2) Roy Emerson Bob Hewitt
Fred Stolle
4−6, 4−6, 6−1, 6−4, 11−9
Guanyador 11. 1962 Internationaux de France (3) Roy Emerson Wilhelm Bungert
Christian Kuhnke
6−3, 6−4, 7−5
Finalista 7. 1973 Wimbledon Championships (4) John Cooper Jimmy Connors
Ilie Năstase
6−3, 3−6, 4−6, 9−8, 1−6

Dobles mixts: 7 (5−2)[modifica]

Resultat Núm. Any Torneig Parella Oponents Marcador
Guanyador 1. 1956 Australian Championships Beryl Penrose Mary Bevis Hawton
Roy Emerson
6−2, 6−4
Finalista 1. 1957 Wimbledon Championships Althea Gibson Darlene Hard
Mervyn Rose
4−6, 5−7
Guanyador 2. 1958 US Championships Margaret Osborne Maria Bueno
Alex Olmedo
6−3, 3−6, 9−7
Finalista 2. 1959 Wimbledon Championships (2) Maria Bueno Darlene Hard
Rod Laver
4−6, 3−6
Guanyador 3. 1959 US Championships (2) Margaret Osborne Janet Hopps
Bob Mark
7−5, 13−15, 6−2
Guanyador 4. 1960 US Championships (3) Margaret Osborne Maria Bueno
Antonio Palafox
6−3, 6−2
Guanyador 5. 1962 Wimbledon Championships Margaret Osborne Ann Haydon-Jones
Dennis Ralston
2−6, 6−3, 13−11

Palmarès[modifica]

Equips: 7 (5−2)[modifica]

Resultat Núm. Data Torneig Superfície Equip Oponents Marcador
Guanyador 1. 26 de desembre − 28 de desembre de 1957 Copa Davis, Melbourne, Austràlia Gespa Malcolm Anderson
Ashley Cooper
Mervyn Rose
Barry Mackay
Gardnar Mulloy
Victor Seixas
3−2
Finalista 1. 29 de novembre − 31 de desembre de 1958 Copa Davis, Brisbane, Austràlia Gespa Malcolm Anderson
Ashley Cooper
Butch Buchholz
Barry Mackay
Alex Olmedo
Hamilton Richardson
2−3
Guanyador 2. 28 − 31 d'agost de 1959 Copa Davis, Forest Hills, Estats Units (2) Gespa Roy Emerson
Rod Laver
Bob Mark
Tut Bartzen
Butch Buchholz
Barry Mackay
Alex Olmedo
3−2
Guanyador 3. 26 − 28 de desembre de 1960 Copa Davis, Sydney, Austràlia (3) Gespa Roy Emerson
Rod Laver
Bob Mark
Nicola Pietrangeli
Orlando Sirola
Sergio Tacchini
4−1
Guanyador 4. 26 − 28 de desembre de 1961 Copa Davis, Melbourne (4) Gespa Roy Emerson
Rod Laver
Fred Stolle
Sergio Jacobini
Nicola Pietrangeli
Orlando Sirola
Sergio Tacchini
5−0
Guanyador 5. 26 − 28 de desembre de 1962 Copa Davis, Brisbane (5) Gespa Roy Emerson
Ken Fletcher
Rod Laver
Mario Llamas
Rafael Osuna
Antonio Palafox
5−0
Finalista 2. 26 − 28 de desembre de 1963 Copa Davis, Adelaida, Austràlia (2) Gespa Roy Emerson
John Newcombe
Fred Stolle
Frank Froehling
Chuck McKinley
Dennis Ralston
Marty Riessen
2−3

Trajectòria[modifica]

Individual[modifica]

Torneig 1952 1953 1954 1955 1956 1957 1958 1959 1960 1961 1962 1963 1964 1965 1966 1967 1968 1969 1970 1971 1972 1973 1974 1975 Títols V − D
Australian Championships 3R 2R 2R 3R SF F SF F F A SF A A A A A 3R A A A 3R 1R 1R 1R 0 / 15 29 − 15
Internationaux de France A A 3R A A QF QF SF QF A SF A A 2R A A A A A A A A A A 0 / 7 20 − 7
Wimbledon A A 2R 1R QF SF F QF G 4R SF A A 3R A A A A A A 1R 1R 2R 1R 1 / 14 38 − 13
US Championships A A 4R 4R SF 3R SF G G A A A A A A A A A A A A A A A 2 / 7 32 − 5
Llegenda: G: Guanyador; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin

Dobles masculins[modifica]

Torneig 1968 1969 1970 1971 1972 1973 1974 1975 1976 1977 Títols V − D
Australian Championships QF A A A 3R 3R 2R 3R 1R A 0 / 6 10 − 6
Internationaux de France A A A A A A A A A A 0 / 0 0 − 0
Wimbledon A A A A SF F 2R A 1R 1R 0 / 5 10 − 5
US Championships A A A A A A A A 2R 1R 0 / 2 1 − 2
Llegenda: G: Guanyador; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin

Referències[modifica]

  1. «Archibald McDonald Fraser» (en anglès). Parliament of Victoria. [Consulta: 7 març 2024].
  2. «Mr Neale Andrew FRASER» (en anglès). PMC.Gov.au, 01-01-1974. [Consulta: 7 març 2024].
  3. «Mr Neale Andrew FRASER, MBE» (en anglès). PMC.Gov.au, 26-01-1988. [Consulta: 7 març 2024].
  4. «Los ‘Woodies’ reciben el ‘Philippe Chatrier Award’, la más alta distinción de la ITF» (en castellà). IndustriaDelTenis.com, 30-05-2014. [Consulta: 7 març 2024].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Neale Fraser