Nelly van Ree Bernard
 Nelly van Ree, musicòloga i constructora d'instruments antics  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 novembre 1923 Teteringen (Països Baixos) |
| Mort | 2012 (88/89 anys) Bennebroek (Països Baixos) |
| Activitat | |
| Ocupació | musicòloga, artista visual, arquitecta, fabricanta d'instruments musicals, artista computacional |
| Obra | |
| Localització dels arxius |
|
 | |
Nelly van Ree Bernard (Països Baixos, 1923 - Barcelona, 2012) fou una musicòloga i constructora d'instruments musicals.[1]
Nelly van Ree va néixer als Països Baixos i va créixer a Barcelona, on va aconseguir el diploma de piano a l'Acadèmia Marshall l'any 1945. Va concloure els estudis de disseny interior l'any 1949 a Amsterdam. Va estudiar clavicèmbal amb el professor Jaap Spigt a partir de l'any 1960, visqué un any a l'Índia (1968-1969) per estudiar la música hindustànica amb el Dr. Premlata Sharma (Varanasi). Quan va tornar de l'Índia, va canviar gradualment el clavicèmbal pel clavicordi i va començar a concentrar-se en la música ibèrica del segle xvi, amb l'ajuda de Santiago Kastner (Lisboa). Va formar el conjunt instrumental i de veu Música Ibérica i va començar a redissenyar instruments antics (tipus de saltiris i clavicordis), que reproduí i construí a partir dels plànols de diversos constructors d'Alemanya i Holanda. Va reconstruir la interpretació d'aquests instruments, enregistrant-ne diversos aspectes en discs i cassets. A més a més, donà conferències i cursos sobre la música antiga espanyola i la música hindustànica a diverses escoles i universitats holandeses i estrangeres. A partir de l'any 1966 va organitzar cursos, conferències, exposicions i demostracions d'aquests instruments al centre Het Duintje, on els visitants podien veure tres clavicordis i vuit saltiris que havia construït ella mateixa, fins a l'any 1993.[2]
Va deixar el llegat dels seus instruments, plànols i textos al Museu de la Música de Barcelona.[3]
Referències[modifica]
- ↑ Otaola, Paloma. Tradición y modernidad en los escritos musicales de Juan Bermudo: del Libro primero (1549) a la Declaración de instrumentos musicales (1555). Kassel: Edition Reichenberger, 2000 [Consulta: 10 març 2015].
- ↑ van Ree Bernard, Nelly. The keyed monochord rediscovery of a forgotten instrument, a hypothetical reconstruction, with musical examples. Holand: Muziekcentrum Het Duintje, 1993 [Consulta: 10 març 2015].
- ↑ «Col·lecció Nelly van Ree». Museu de la Música de Barcelona. [Consulta: 10 març 2015].