Neocentropogon profundus
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Scorpaeniformes |
| Família | Scorpaenidae |
| Gènere | Neocentropogon |
| Espècie | Neocentropogon profundus  (Smith, 1958)[1][2][3] |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
Neocentropogon profundus és una espècie de peix pertanyent a la família dels tetrarògids i a l'ordre dels escorpeniformes.[4][5]
Etimologia[modifica]
Neocentropogon deriva dels mots grecs neos (nou), κέντρον (kéntron, fibló) i pogon (barba),[6] mentre que l'epítet llatí profundus (prō + fundus) fa referència a la seua altura corporal compresa entre l'aleta dorsal i el ventre.[7]
Descripció[modifica]
Fa 7,6 cm de llargària màxima.[8] Perfil dorsal del cos moderadament comprimit i convex en la inserció de les aletes pectorals. Perfil dorsal del cap amb una doble convexitat al nivell de les òrbites oculars i el musell. Ulls més grans que el musell. Diàmetre orbital horitzontal més gran que el vertical. Narius propers als ulls: l'anterior en forma de sac i proveït d'un curt penjoll de pell, mentre que el posterior es troba a mitjana distància entre la vora anterior de l'ull i el maxil·lar. Os lacrimal mòbil i amb un espina curta lleugerament corbada cap avall. Opercle amb dues arestes. Boca no molt gran i amb la comissura bucal situada davant la vora frontal de l'ull. Mandíbula sobresortint i amb petites dents (llevat de la símfisi). Vòmer amb una filera de dents en forma de "V". Branquiespines grans, espinoses i rudimentàries. Origen de l'aleta dorsal situat a la vora posterior de les pupil·les. La 3a. espina anal és la més allargada i forta de totes les de la susdita aleta. Aletes pelvianes inserides a sota de la base de les pectorals. Espina ventral tan llarga com la tercera espina anal, però més curta que la 3a. dorsal. Darrer radi de les pelvianes unit al cos per una membrana. Aleta caudal més allargada que les pelvianes, més curta que les pectorals i amb la vora posterior arrodonida. Escates petites, cicloides i parcialment imbricades a la pell. Cap, base de l'aleta dorsal, pit, regió anterior de la base de les aletes pectorals i aletes sense escates.[9]
Alimentació[modifica]
El seu nivell tròfic és de 3,04.[10]
Hàbitat i distribució geogràfica[modifica]
És un peix marí, demersal i de clima tropical,[11] el qual viu a l'Índic occidental:[8] l'Àfrica Oriental[11] (com ara, Moçambic,[12] l'illa de la Reunió[9][13] i, probablement també, les illes Seychelles).[8][3]
Observacions[modifica]
És inofensiu per als humans[11] i el seu índex de vulnerabilitat és de baix a moderat (33 de 100).[14]
Referències[modifica]
- ↑ Matsubara K., 1943. Studies on the scorpaenoid fishes of Japan (II). Trans. Sigenkagaku Kenkyusyo. Núm. 2. 171-486.
- ↑ Smith, J. L. B., 1958. Fishes of the families Tetrarogidae, Caracanthidae and Synanciidae, from the western Indian Ocean with further notes on scorpaenid fishes. Ichthyol. Bull. J. L. B. Smith Inst. Ichthyol. Núm. 12: 167-181, Pls. 7-8.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Catalogue of Life (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ Encyclopedia of Life (anglès)
- ↑ Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid, Espanya.
- ↑ 2015 WordSense.eu Dictionary (anglès)
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Smith, J. L. B. i M. M. Smith, 1963. The fishes of Seychelles. Rhodes University, Grahamstown. 215 p. Pàg. 52.
- ↑ 9,0 9,1 Quéro, J.-C., J. Spitz i J.-J. Vayne, 2011. Une éruption volcanique débusque Neocentropogon profundus (Tetrarogidae, Scorpaenoidei) à l'île de la Réunion (océan Indien). Cybium, vol. 35 (núm. 2): 99-103. [1]
- ↑ Sea Around Us (anglès)
- ↑ 11,0 11,1 11,2 FishBase (anglès)
- ↑ Catalog of Fishes (anglès)
- ↑ Durville P., Mulochau T., Barrère A., Quod J. P., Spitz J., Quéro J. C. & Ribes S., 2009. Inventaire des poissons récoltés lors de l'éruption volcanique d'avril 2007 du Piton de la fournaise (île de la Réunion). Ann. Soc. Sci. Nat. Charente- Mar., 9(9): 948-956.
- ↑ Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.
Bibliografia[modifica]
- Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J. L. B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J. L. B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
- Eschmeyer, W. N. Catalog of Fishes (en anglès). Acadèmia de les Ciències de Califòrnia, 1998. ISBN 978-0-940228-47-4.
- Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.