Nikolai Luzin
Nikolai Luzin (rus: Николай Николаевич Лузин) (Irkutsk, 9 de desembre de 1883 - Moscou, 25 de febrer de 1950) va ser un matemàtic rus.
Vida i Obra[modifica]
Luzin va nàixer a Irkutsk, però el seu pare, que era comerciant, es va traslladar amb la família a Tomsk, on Luzin va fer els estudis secundaris, duarnt els quals no va demostrar cap talent especial per les matemàtiques. Durant els primers seus anys universitaris va seguir dubtant entre les matemàtiques, la medicina i la teologia.[1] El 1901, després de vendre el negoci, la família es va tornat a traslladar a Moscou, on Luzin va començar els estudis universitaris, però en perdre el seu pare tots el seus estalvis en operacions de borsa, va haver de viure de rellogat a casa d'una vídua, amb la filla de la qual acabaria casant-se.[2]
Luzin es va graduar a la universitat de Moscou el 1905. Però els anys següents, fins al 1908 i a causa de la revolució russa de 1905, va patir una forta crisi psicològica que el va portar a pensar en el suïcidi.[3] Un dels seus professors, Dmitri Iegórov, el va convèncer d'anar a París per ampliar estudis.[4] Va ser, sobre tot, gràcies a la seva amistat amb el seu col·lega d'estudis Pavel Florenski que va aconseguir superar la crisi.[5] Finalment, el 1910, va anar a la universitat de Göttingen on va estudiar amb Edmund Landau i va publicar el seu primer article.[6] El 1912 va tornar a París i el maig del 1914 va retornar a Moscou,[7] on es va posar a treballar en la seva tesi per la qual va obtenir el doctorat el 1915.
Durant la dècada següent, juntament amb el seu antic professor Egorov, va desenvolupar un seminari que va ser la principal força creativa que va determinar la recerca matemàtica a Moscou.[8] Entre els seus deixebles, coneguts com els lusitans, es compten la majoria dels grans matemàtics russos de la primera meitat del segle xx.[9] El 1929 va ser escollit membre de ple dret de l'Acadèmia Soviètica de Ciències i el 1935 va ser nomenat president del grup de matemàtiques de l'Acadèmia.[10]
El 3 de juliol de 1936, la seva carrera acadèmica es va veure interrompuda bruscament quan un article, aparegut a Pravda, l'acusava de deshonestedat científica i de traïció als principis soviètics per publicar els seus articles a l'estranger i en llengües estrangeres.[11] Malgrat l'enèrgica defensa dels seus col·legues Aleksei Krilov i Serguei Bernstein[12] va ser considerat culpable en el procés que se li va obrir, en el qual van sorgir acusacions dels seus propis deixebles.[13] Finalment, Luzin va perdre la seva posició preeminent, va ser substituït pel seu deixeble Andrei Kolmogórov, però no va ser expulsat de l'Acadèmia de Ciències.[14] A partir d'aquest moment, tots els científics russos van començar a escriure només en rus i a publicar només a revistes russes.[15]
Els darrers anys de la seva vida van ser complicats: va treballar pel Servei Forestal de Moscou i pel TsAGI, però no va tenir cap lloc de la rellevància que havia tingut anteriorment.[16]
Referències[modifica]
- ↑ Wolf, 2005, p. 261.
- ↑ Chang, 2011, p. 157.
- ↑ Graham i Kantor, 2009, p. 79-80.
- ↑ Graham i Kantor, 2009, p. 81.
- ↑ Демидов, 2018, p. 9 i ss.
- ↑ Phillips, 1978, p. 284.
- ↑ Demidov i Lëvshin, 2016, p. 223.
- ↑ Phillips, 1978, p. 289.
- ↑ Neretin, 2017, p. 2.
- ↑ Neretin, 2017, p. 3-4.
- ↑ Kutateladze, 2012, p. 86.
- ↑ Kutateladze, 2012, p. 88.
- ↑ Kutateladze, 2012, p. 88-93.
- ↑ Neretin, 2017, p. 6.
- ↑ Chang, 2011, p. 158.
- ↑ Рыбников i Короткина, 2005, p. 91.
Bibliografia[modifica]
- Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific Publishing, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1.
- Demidov, Sergei S.; Lëvshin, Boris V. The Case of Academician Nikolai Nikolaevich Luzin (en anglès). American Mathematical Society, 2016. ISBN 978-1-4704-2608-8.
- Демидов, С.С. «Николай Николаевич Лузин и отец Павел Флоренский в размышлениях о бесконечности» (en rus). Вопросы истории естествознания и техники, Vol. 39, Num. 1, 2018, pàg. 9-26. Arxivat de l'original el 2020-10-01. ISSN: 0205-9606 [Consulta: 2 maig 2020].
- Graham, Loren; Kantor, Jean Michel. Naming Infinity: A True Story of Religious Mysticism and Mathematical Creativity (en anglès). Harvard University Press, 2009. ISBN 978-0-674-03293-4.
- Kutateladze, S.S. «The Tragedy of Mathematics in Russia» (en anglès). Siberian Electronic Mathematical Reports, Vol. 9, 2012, pàg. 85-100. ISSN: 1813-3304.
- Kutateladze, S.S. «An Epilog to the Luzin Case» (en anglès). Siberian Electronic Mathematical Reports, Vol. 10, 2013, pàg. A1-A6. ISSN: 1813-3304.
- Lavrentiev, M.A. «Nikolai Nikolaievich Luzin» (en anglès). Russian Mathematical Surveys, Vol. 29, Num. 5, 1974, pàg. 173-178. DOI: 10.1070/RM1974v029n05ABEH001297. ISSN: 1468-4829.
- Neretin, Yuri «Nikolay Luzin, his students, adversaries, and defenders» (en anglès). arXiv, 2017, pàg. 1-378.
- Рыбников, К.К.; Короткина, М.Р. «Николай Николаевич Лузин» (en rus). Лесной вестник, Vol. 3, 2005, pàg. 91-121. ISSN: 2542-1468.
- Phillips, Esther R. «Nicolai Nicolaevich Luzin and the Moscow school of the theory of functions» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 5, Num. 3, 1978, pàg. 275-305. DOI: 10.1016/0315-0860(78)90114-3. ISSN: 0315-0860.
- Wolf, Robert S. A Tour Through Mathematical Logic (en anglès). Mathematical Association of America, 2005. ISBN 978-0-88385-036-7.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nikolai Luzin |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Nikolai Luzin» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Paplauscas, A.B. «Luzin, Nikolai Nikolaievich». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 2 maig 2020]. (anglès)
- Лаврентьев, М.А. «НИКОЛАЙ НИКОЛАЕВИЧ ЛУЗИН». Отделение ГПНТБ СО РАН, 1974. [Consulta: 2 maig 2020]. (rus)
- «Лузин Николай Николаевич». Архивы Российской академии наук, 2017. [Consulta: 2 maig 2020]. (rus)