Nivell de congelació

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El nivell de congelació és el nivell de l'atmosfera on es produeix la congelació de l'aigua,[1] és a dir l'altitud a la qual es troba la isoterma de zero graus. De vegades s'utilitza el terme «isoterma zero»[2] o l'abreviació «isozero».[3]

Aquest nivell no és constant sinó que pot experimentar importants variacions diàries associades a canvis sobtats de temps (més de 2.000 m en 24 h) i també estacionals. Als Països Catalans el nivell de congelació pot trobar-se a nivell del mar o fins i tot per sota alguns dies molt freds d'hivern, i ultrapassar els 5.000 m a l'estiu enmig d'intenses onades de calor.

En circumstàncies normals, per damunt del nivell de congelació la temperatura de l'aire és inferior als 0 °C i, per sota d'aquest nivell, superior als 0 °C. En certes circumstàncies es pot crear inversió tèrmica, amb aire inferior més freda que l'aire superior. El nivell de congelació s'utilitza en una gran varietat d'aplicacions meteorològiques.[4] Si bé no s'utilitza de forma rutinària en la previsió general del temps, se sol fer servir en els butlletins meteorològics de zones muntanyoses, com que dona una indicació a partir de quina altitud la pluja pot canviar-se en neu.[5]

Determinació del nivell de congelació[modifica]

Hi ha diversos mètodes diferents per examinar l'estructura de la temperatura de l'atmosfera:

  • Una radiosonda lligada a un globus meteorològic que s'allibera a l'atmosfera per obtenir el perfil vertical de les variables meteorològiques, en particular la temperatura. Aquest és el mètode més antic i més habitual.[2]
  • A partir de sensors meteorològics instal·lats en alguns avions comercials que col·laboren en programes de monitoratge de les condicions atmosfèriques.
  • Indirectament, mitjançant els radiòmetres equipats en els satèl·lits meteorològics. A partir d'algorismes d'inversió de dades és possible inferir el perfil vertical de temperatures a l'atmosfera i, en particular, el nivell de congelació.
  • A través de les dades dels radars meteorològics.[4] La precipitació sòlida (cristalls de gel i neu) es fon en travessar la isozero i això incrementa la seva reflectivitat que es manifesta en forma de bandes brillants en les imatges de radar.

Referències[modifica]

  1. «Nivell de congelació». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. 2,0 2,1 Martínez, Manuel «La neu i el fred». Catalunya forestal, desembre 2008, pàg. 29-30.
  3. Cascante, Manuel «Pot nevar amb una temperatura superior als 0 °C?». Ara, 27-02-2016.
  4. 4,0 4,1 Bordoy, R; Bech, T.; Rigo, J. «Anàlisi d'un mètode d'estimació de precipitació amb radar tenint en compte l'alçada del nivell de congelació». Tethys, 2010, pàg. 25-39.
  5. Garcia, Washington. «Lèxic mariner I». Museu Marítim de Barcelona, 08-07-2017. [Consulta: 5 setembre 2017].