Noies al piano

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaNoies al piano
Jeunes filles au piano (francès) Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorPierre-Auguste Renoir Modifica el valor a Wikidata
Creació1892
Gènereart de gènere, pintura de personatge i retrat Modifica el valor a Wikidata
Materialpintura a l'oli
llenç (suport pictòric) Modifica el valor a Wikidata
Mida1.160 (alçària) × 900 (amplada) mm
Col·leccióMuseu d'Orsay (7è districte de París) Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventariRF 755 Modifica el valor a Wikidata
Catàleg
L'opera completa di Renoir nel periodo impressionista, 1869-1883 (en) Tradueix:(626) Modifica el valor a Wikidata

Noies al piano (Jeunes filles au piano) és un oli sobre tela de 116 × 81 cm de Pierre-Auguste Renoir, el qual fou pintat pels voltants del 1892.[1]

Història[modifica]

El tema de les dues noies al piano apareix sovint en l'obra de Renoir. Aquesta pintura a l'oli és fruit d'una comanda oficial de l'Estat. A més d'aquesta versió (que és una de les primeres), hi ha un pastel i quatre olis més amb aquest tema, entre les quals es troba la que va adquirir el Musée du Luxembourg l'any 1892 i es conserva avui dia al Museu d'Orsay.[1]

Descripció[modifica]

En l'esbós de la col·lecció Walter-Guillaume, el fons tan sols és suggerit sumàriament, però l'estudi dels personatges, de llur expressió concentrada, ja està molt avançat, proper a l'obra definitiva. A part del grau d'acabament i de la gamma de colors, només trobem diferències menors entre les diferents versions. Aquesta es distingeix per la seua vivesa i frescor.[1]

Sabem, pel testimoniatge d'Arsène Alexandre l'any 1920, que Renoir treballà fins al darrer moment en l'execució d'aquesta comanda:[1]

«
"Recordo els treballs que passà per executar la comanda oficial d'un quadre, obtinguda gràcies als bons oficis d'un amic seu benintencionat. Foren les Noies al piano, pintura d'execució delicada i flexible, però amb uns colors que van derivar un xic cap al groc. Renoir va tornar a començar cinc o sis vegades aquesta tela, gairebé cada vegada de forma idèntica. La mera idea de comanda el paralitzava i l'impel·lia a desafiar-se a si mateix. Finalment, donant-se per vençut, va lliurar a Belles Arts el que avui es troba al museu i que, immediatament després, va considerar el pitjor dels cinc o sis..."[2][1]
 »

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Pierre Georgel, José Francisco Yvars, Jean-Pierre Labiau, 2002. De Renoir a Picasso: obres mestres del Musée de l'Orangerie, París. Barcelona: Fundació "la Caixa". ISBN 8476647808. Pàgs. 78-79.
  2. ↑ Citat a Renoir, catàleg de l'exposició, París, Grand Palais/Réunion des Musées Nationaux, 1985. Pàg. 278.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Noies al piano
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Noies_al_piano&oldid=32060180»