Nostra Senyora de París (pel·lícula)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaNostra Senyora de París
Notre-Dame de Paris
Fitxa
DireccióJean Delannoy
Protagonistes
Director artísticRené Renoux
ProduccióRaymond Hakim
Robert Hakim
GuióJean Aurenche
Jacques Prévert,
a partir de la novel·la de Victor Hugo
MúsicaGeorges Auric
Angelo Francesco Lavagnino
Dissenyador de soJacques Carrère
FotografiaMichel Kelber
MuntatgeHenri Taverna
VestuariGeorges Benda
ProductoraPanitalia
Paris Film Productions
DistribuïdorCocinor
Dades i xifres
País d'origenFrança
Itàlia
Estrena1956
Durada115 minuts
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost1.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enNostra Senyora de París Modifica el valor a Wikidata
GènereDrama
Lloc de la narracióParís Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0050781 Filmaffinity: 252315 Allocine: 3605 Letterboxd: the-hunchback-of-notre-dame-1956-1 Allmovie: v126344 TCM: 78697 AFI: 52227 TMDB.org: 11594 Modifica el valor a Wikidata

Nostra Senyora de París (títol original en francés: Notre-Dame de Paris) és una pel·lícula franco- italiana dirigida per Jean Delannoy, estrenada el 1956. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

A París, sota el regnat de Lluís XI, la bella bohèmia Esmeralda, que balla sobre l'atri de Notre-Dame, fa girar el cap a Claude Frollo, sinistre alquimista, a Quasimodo, campaner geperut de les campanes de la catedral i recollit per Frollo, a Gringoire, poeta, i a Foebus, capità dels arquers. Viu una curta relació amb aquest últim, després s'acostuma a Quasimodo i se n'enamora.[2]

Repartiment[modifica]

Producció[modifica]

Guió[modifica]

La novel·la de Victor Hugo, rodada en una reconstrucció fastuosa del París de la Cort dels miracles, ha estat adaptada per Jacques Prévert.

Càsting[modifica]

Anthony Quinn, Gina Lollobrigida i Alain Cuny encarnen els personatges de Quasimodo, Esmeralda i Claude Frollo.

Rodatge[modifica]

Entre els llocs reconstruïts en els Estudis de Boulogne: Notre-Dame de París i sobretot l'interior, les teulades, les torres i l'atri; una taverna; els carrerons envoltant la plaça de Grève.

Els immensos decorats medievals engoleixen més de la meitat del pressupost de la pel·lícula. Mil figurants són reclutats per a les escenes de multitud. Es tracta de la primera versió en color i en CinemaScope d'aquesta obra. Així, la trama es desenvolupa davant un dels rosetons multicolors de la catedral, i la decoració restitueix (evoca seria més just) la policromia original de l'estatuària gòtica, sobretot a les portades de Notre-Dame de París.

Difusió i censura[modifica]

Per permetre la difusió de la pel·lícula als Estats Units, encara sota la influència del codi Hays, no era possible designar verbalment Frollo com a archidiacre o sacerdot. Però Preverd es burla hàbilment de la censura deixant moltes vegades en els diàlegs indicis que suggereixen que Frollo és un home d'Església.[3] Contràriament al Notre-Dame de París amb Lon Chaney (1923) i al Quasimodo de William Dieterle amb Charles Laughton (1939), el personatge de Frollo és un devot sinistre dut per raonaments perversos sobre el pecat i el desig. Delannoy es va barallar de valent amb els productors perquè aquest tret essencial del llibre fos respectat.

Bibliografia[modifica]

  • Arnaud Laster, « De quoi pourrait se composer une édition critique des textes de Jacques Prévert per El film Notre-Dame de Paris ? », A Les Cahiers de recherche en littérature québécoise de l'Université Laval, Nuit Blanche éditeur, Québec, 1992.
  • Arnaud Laster, « Notre-Dame de Paris: Prévert i Hugo, mêmes combats », A Cinemacció, número 98, 2001.

Referències[modifica]

  1. esadir.cat. Nostra Senyora de París. esadir.cat. 
  2. «Notre-Dame de Paris». The New York Times.
  3. l'article d'Arnaud Laster, referenciat a la bibliografia