Notre musique
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Jean-Luc Godard  |
| Protagonistes | |
| Producció | Alain Sarde |
| Guió | Jean-Luc Godard |
| Música | Meredith Monk |
| Fotografia | Julien Hirsch |
| Muntatge | Jean-Luc Godard |
| Productora | Vega Film (en)  , Avventura Films (en) , Périphéria (en) , France 3 Cinéma, Canal+ i Télévision suisse romande |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França i Suïssa |
| Estrena | 2004 |
| Durada | 80 min |
| Idioma original | francès |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
| Tema | violència, violència gràfica i destrucció |
| Lloc de la narració | Sarajevo |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
           | |
Notre musique és una pel·lícula francesa dirigida per Jean-Luc Godard estrenada el 2004.
Argument[modifica]
Aquesta pel·lícula es compon de tres parts de longituds desiguals : «Regne 1 - Infern» és composta de diverses imatges de guerra, sense ordre cronològic ni històric. Les imatges són procedents de documentals, de documents de propaganda dels exèrcits o agafades de pel·lícules de ficció. Cap so original, tot i que s'ha agafat música i algunes frases. Aquestes seqüències molt curtes resumeixen les diferents maneres de dominar, de matar o de morir. «Regne 2 - Purgatori » és la part més llarga. Desenvolupada a la ciutat de Sarajevo a l'època actual, amb ocasió de les Trobades Europees del Llibre. Es tracta de conferències o de senzilles converses a propòsit de la necessitat de la poesia, de la imatge d'un mateix i de l'altre, de Palestina i d'Israel, dels indis d'Amèrica, i tant de persones reals com de personatges imaginaris. Una visita al pont de Mostar, en reconstrucció, simbolitza l'intercanvi entre culpabilitat i perdó. Godard mateix ens lliura una magistral lliçó de descodificació de les imatges, ensenyant-nos com dues imatges semblants poden ser llegides de maneres radicalment oposades en funció del mite que pot existir al darrere. «Regne 3 - Paradis » ens mostra una jove que, havent-se sacrificat per la pau a Israel, troba la seva recompensa a la vora d'un llac idíl·lic, però estretament vigilat. Godard ens deixa anar aquesta terrible advertència: «Els carrers del Paradís són guardats pels Marines dels Estats Units d'Amèrica»[1]
La pel·lícula utilitza com a banda sonora música de la compositora estatunidenca Meredith Monk.
Crítica[modifica]
Aquesta pel·lícula, presentada fora de competició al Festival de Canes 2004, empeny l'espectador a reflexionar.
Godard s'adreça a la nostra intel·ligència i intenta trobar les arrels comunes de totes les guerres. Ret homenatge a través dels llibres i d'una biblioteca desolada al Fahrenheit 451, de François Truffaut.
Repartiment[modifica]
- Sarah Adler: Judith Lerner
- Nade Dieu: Olga Brodsky
- Rony Kramer: Ramos Garcia
- Jean-Christophe Bouvet: C. Maillard
- George Aguilar: l'indi
- Leticia Gutiérrez: l'índia
- Simon Eine: Olivier Naville
i en els seus propis papers :
- Jean-Luc Godard
- Juan Goytisolo
- Mahmoud Darwich
- Jean-Paul Curnier
- Pierre Bergounioux
- Gilles Pecqueux
Premis[modifica]
- Premi FIPRESCI al Festival Internacional de cinema de Sant Sebastià 2004 per Jean-Luc Godard.
Referències[modifica]
- ↑ «Notre musique». The New York Times.
