Vés al contingut

Olallo Morales

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaOlallo Morales

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 octubre 1874 Modifica el valor a Wikidata
Almeria (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 abril 1957 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Leksands parish (Suècia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori Reial d'Estocolm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, director d'orquestra, pianista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatori Reial d'Estocolm
Reial Acadèmia Sueca de Música Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsMaria Teresa Carreño, Heinrich Urban i Hans Erich Pfitzner Modifica el valor a Wikidata
AlumnesLars-Erik Larsson Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeClary Morales (1902–1957) Modifica el valor a Wikidata
FillsMona Morales-Schildt, Christer Morales (en) Tradueix, Olallo Morales (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesOlallo Morales Lupión (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Zelma Wilskman (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansZelmica Morales-Asplund i Juan Magnus Morales (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Spotify: 4bMYBwEz7LIZdf3CsKDYgk Musicbrainz: c4f34e58-2ee4-4510-9215-1cd109a00279 Lieder.net: 5101 Discogs: 3834278 Modifica el valor a Wikidata

Olallo Morales (Almeria, 15 d'octubre de 1874 - Leksands parish, 29 d'abril de 1957) nom artístic d'Olallo Juan Magnus Morales va ser director d'orquestra i compositor suec d'origen espanyol.[1][2] Des de 1902 es va casar amb Clary Morales[3][2] i pare de Christer Morales i Mona Morales-Schildt.

Biografia[modifica]

Morales va arribar a Suècia a set anys i va estudiar al Conservatori de Música d'Estocolm des de 1891. Es va graduar com a organista, cantor i professor de música el 1899 i després va estudiar més amb Wilhelm Stenhammar, Heinrich Urban, Teresa Carreño i Hans Pfitzner. Va treballar entre 1901 i 1909 a Göteborg, en part com a crític musical, en part com a segon director a l'Orkesterföreningen (1905-1909). Des de 1909 Morales va viure a Estocolm.[4]

Va ser director de l'Orquestra Simfònica de Göteborg 1911-1918, crític musical de "Svenska Dagbladet" 1911-1918 i professor al Conservatori de Música d'Estocolm 1917-1939. El 1910 esdevenir membre de la Reial Acadèmia de Música, professor el 1921 i va rebre el Litteris et Artibus el 1940. Va ser secretari de la Reial Acadèmia de Música 1918–1940.

El 1918 Morales esdevingué inspector de les orquestres del país amb el suport de l'estat i des del 1932 del Museu d'Història de la Música, des del 1933 president de l'Associació d'Arts Musicals. El 1912–33 va ser el seu secretari. Com a compositor, Morales va compondre en una barreja d'estils nòrdics i espanyols, amb trets de l'impressionisme francès. Va publicar el 1921 juntament amb Tobias Norlind Musikaliska akademin 1771–1921 i el 1932 Musikaliska akademin 1921–31.[4]

Va ensenyar, entre d'altres, a Lars-Erik Larsson.

El 1940 es va retirar de la majoria dels seus càrrecs públics a una petita vila de camp anomenada Tällberg i el 1957 va morir, tocant el piano al saló, amb vuitanta-tres anys complerts, acordant-se, com cada dia, d'aquell Observatori del seu pare, on pujava a veure les estrelles al cel d'Almeria.[5]

Treball[modifica]

  • El ballet Les noces de Camacho, 1944
  • Simfonia en sol menor, 1901
  • Concert per a violí en re menor, 1943
  • Música d'estiu, 1948
  • Composicions per a piano, obres corals i cançons

Referències[modifica]

  1. Sveriges dödbok 1830–2020, Sveriges Släktforskarförbund, november 2021, omnämnd som: Morales, Olallo Juan Magnus, läst: 23 januari 2022
  2. 2,0 2,1 Musicalics, omnämnd som: Olallo Morales Wilskman, Musicalics kompositörs-ID: 93503
  3. Olallo J M Morales, Svenskt biografiskt lexikon, Svenskt Biografiskt Lexikon-ID: 9489, läs online.
  4. 4,0 4,1 Carlquist, Gunnar, red (1937). Svensk uppslagsbok. Bd 18. Malmö: Svensk Uppslagsbok AB. sid. 110
  5. [enllaç sense format] https://www.lavozdealmeria.com/noticia/12/almeria/186113/el-almeriense-que-se-hizo-el-sueco