Olláparo

Olláparo
	;
Tipus	gegant ; ciclop
Origen	Galícia
Altres
Part de	mitologia gallega

L'Olláparo o Alláparo és un ésser mitològic gallec.^[1] És tracta d'una mena de gegant antropòfag que només té un ull al mig del front. Té un comportament indecent, ferotge, salvatge i voraç. Es diu d'ell que viu a les cavernes dels boscos, sobretot a les muntanyes de Lugo i d'Ourense. Segons la tradició l'olláparo pot tenir també un segon ull al clatell. Existiria la versió femenina d'aquest ésser, la qual tindria pitjors instints encara que els olláparos mascle.^[2]

Probablement la creença en l'olláparo es troba connectada amb els cíclops clàssics o amb els fomorians de la mitologia irlandesa, també amb dos ulls situats de la mateixa manera. Balor seria el més famós dels fomorians i el seu ull posterior, terrible, provocava la mort fulminant.

En gallec s'anomena olláparo a les persones curioses, tafaneres o també a aquelles persones que són observadores o sotjadores.^[3]

Referències[modifica]

↑ Cuba, Miranda e Reigosa (1999:181).
↑ Martín Sánchez, Manuel. Seres míticos y personajes fantásticos españoles (en castellà). Madrid: Editorial Edaf, 2002, p. 253-254 (Ensayo). ISBN 84-414-1053-4.
↑ Franco, X. L.. Vocabulario Galego-castelán. Vigo: Ed. Galaxia, 1984, p. 266. ISBN 84-7154-283-8.

Bibliografia[modifica]

CUBA, Xoán Ramiro; MIRANDA, Xosé; REIGOSA, Antonio: Diccionario dos seres míticos galegos, Edicións Xerais de Galicia, Vogo, 1999. ISBN 84-8302-363-6
MARÍN, Manuel: Seres míticos y personajer fantásticos españoles. Ed. Edaf, col. Ensayo, Madris, 2002. ISBN 84-414-1053-4
VAQUEIRO, Vítor: Mitoloxía de Galicia, Ed. Galaxia, Vigo, 2011. ISBN 9788498653878

[CUBA52-1] Cuba, Miranda e Reigosa (1999:181).

[2] Martín Sánchez, Manuel. Seres míticos y personajes fantásticos españoles (en castellà). Madrid: Editorial Edaf, 2002, p. 253-254 (Ensayo). ISBN 84-414-1053-4.

[3] Franco, X. L.. Vocabulario Galego-castelán. Vigo: Ed. Galaxia, 1984, p. 266. ISBN 84-7154-283-8.

[1]

[2]

[3]