Opus craticum
Opus craticum o craticium, és una antiga tècnica de construcció Romana descrita per Vitruvi en els seus llibres De architectura com a obra de canya entreteixida recoberta de guix. Vitruvi va destacar aquesta tècnica constructiva com un greu risc d'incendis, probablement per estar feta amb escaiola esquerdada i poc durable.[1] Se'n van trobar exemples supervivents a les excavacions arqueològiques de Pompeia i més encara a Herculà, enterrades per l'erupció del Vesuvi al 79 dC i que es van començar excavar a partir del 1929.
Orígens[modifica]
Abans dels romans, els minoïcs, els etruscs i els grecs són coneguts per haver utilitzat tècniques d'edificació similars. Almenys des del segle xiii, aquest tipus de construcció, comú a Europa, es diu "half-timbered" en anglès, "Fachwerk" (marc) en alemany, "entramat de fusta" en català, "entramado de madera" en castellà i colombage en francès
Dualitat del nom[modifica]
Hi ha una petita confusió a nivell acadèmic[2] i el terme opus craticum també s'utilitza per una altra tècnica d'edificació romana molt similar,[3] però no identificada com directament relacionada amb l'entramat de fusta (o semi-fusta), es tracta d'un marc de fusta amb emplenament de les parets amb pedres i morter anomenat opus incertum. Un exemple d'aquesta tècnica és la Casa d'Opus Craticum a Herculà,[4]encara que de fet, és una reconstrucció de l'edifici original.
Referències[modifica]
- ↑ Vitruvius, De Architectura, Book II, Chapter 8, paragraph 20. http://penelope.uchicago.edu/Thayer/L/Roman/Texts/Vitruvius/2*.html#8.20
- ↑ Ulrich, Roger Bradley. Roman woodworking. New Haven [CT: Yale University Press, 2007.
- ↑ Adam, Jean Pierre. Roman building: materials and techniques. Bloomington: Indiana University Press, 1994. 239, photo shows wall with a caption naming the wall as opus craticium with an infill of opus incertum
- ↑ «House of the Opus Craticium». [Consulta: 14 abril 2012].[Enllaç no actiu]