Orontes III
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle IV aC  |
| Mort | 260 aC Gaugamela (Imperi Aquemènida) |
| Sàtrapa | |
| Rei d'Armènia | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | sobirà |
| Altres | |
| Títol | Sàtrapa d'Armènia (317 aC–301 aC) |
| Família | Dinastia oròntida |
| Fills | Sames d'Armènia |
| Pare | Mitrenes |
Orontes o Ervand III (en armeni Երվանդ Գ ; mort cap a 260 aC) va ser sàtrapa d'Armènia del 316 al 260 aC.[1]
Hipòtesis[modifica]
Diodor de Sicília evoca el 316 aC un tal « Ardoates o Artaontes » que, recomanant-se de l'amistat del general macedoni Peucestes, hauria estar restablert al govern d'Armènia pels diàdocs, i que René Grousset identifica amb Orontes II.[2][3] Per Marie-Louise Chaumont i Giusto Traina, es tracta igualment «del mateix sens dubte» que havia combatut a la Batalla de Gaugamela.[4] Pel que fa a Nina Garsoïan, no ho accepta.[5]
Sempre segons Diodor de Sicília, cap al 301 aC, «Aroantes rei dels armenis» va donar el seu suport a Ariarates II per reconquerir la Capadòcia al general macedoni Amiertes.[6]
Cyril Toumanoff estima que es tracta en els dos casos d'Orontes III, possible fill (?) i successor de Mitrenes, que hauria acabat el seu regnat vers el 317 aC.[7] Orontes III hauria mort cap a 260/270 aC, data massa tardana per Orontes II,[8] que hauria mort a Batalla de Gaugamela.
Posteritat[modifica]
Orontes III va tenir com a successor al seu possible fill (?) Sames d'Armènia.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Cyrille Toumanoff, Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle : Tables généalogiques et chronologiques, Rome, 1990, p. 394-395.
- ↑ René Grousset, Histoire de l'Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947 (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 p., p. 79.
- ↑ Diodor de Sicília, Biblioteca històrica XIX, 23, § 2.
- ↑ Marie-Louise Chaumont et Giusto Traina, « Les Arméniens entre l'Iran et le monde gréco-romain (Ve siècle av.
- ↑ (anglès) Nina Garsoïan, « The emergence of Armenia », dans Richard G. Hovannisian (dir.
- ↑ Fragment del llibre XXXI, capítol 28 de Diodor de Sicília, Excerpt.
- ↑ (en) Cyrille Toumanoff, Studies in Christian Caucasian History, Georgetown, Georgetown University Press, 1963, partie III, « The Orontids of Armenia », p. 280.
- ↑ Issu d'un couple déjà actif vers 400 av.
Bibliografia[modifica]
- (en) Cyrille Toumanoff, Studies in Christian Caucasian History, Georgetown, Georgetown University Press, 1963, partie III, « The Orontids of Armenia », p. 277-305.
- Cyrille Toumanoff, Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle : Tables généalogiques et chronologiques, Rome, 1990, p. 394-395.
- René Grousset, Histoire de l'Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947 (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 p.