Orsola Benincasa
 Retrat de la fundadora, d'una pintura del s. XVII  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Orsola Benincasa 21 octubre 1547 (Gregorià) Cetara (Itàlia) |
| Mort | 20 octubre 1618 (70 anys) Nàpols (Itàlia) |
| Sepultura | Església de la Immaculada (Istituto Suor Orsola Benincasa, Nàpols) |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Es coneix per | Fundadora de les Germanes Teatines |
| Activitat | |
| Ocupació | monja |
| Orde religiós | Eremites de la Immaculada Concepció |
| verge i fundadora | |
| Celebració | Església Catòlica Romana |
| Beatificació | Proclamada venerable el 7 d'agost de 1793 |
| Festivitat | 20 d'octubre |
| Iconografia | Hàbit de monja teatina, pregant |
Orsola Benincasa (Nàpols, 21 d'octubre de 1547 - 20 d'octubre de 1618) fou una religiosa i mística napolitana, fundadora de les Eremites i Oblates de la Immaculada Concepció, avui Germanes Teatines de la Immaculada Concepció de Maria Verge. Ha estat proclamada venerable per l'Església catòlica.[1]
Sor Orsola representa en el panorama religiós de la Nàpols de la Contrareforma l'expressió i la voluntat d'una religiositat autònoma que la institució de l'Església no admeté; per això es proposà reintegrar la religiosa dins dels límits de l'obediència a l'autoritat.[2]
Biografia[modifica]
Orsola Benincasa va néixer a Nàpols, filla de Girolamo, originari de Siena, i emparentat amb Santa Caterina de Siena, i de Vincenza Genuina. Dotada de gran fervor religiós, de jove volgué ingressar en les Clarisses Caputxines de Santa Maria di Gerusalemme, però no hi fou acceptada. El 1581 va retirar-se a un eremitori al Castel Sant'Elmo, al turó del Vomero, adquirint fama de santedat i atraient moltes deixebles.
Després d'una experìència mística, el 3 de maig del 1582 fou rebuda a Frascati per Gregori XIII, a qui comunicà que havia rebut de Déu l'encàrrec de fer-li arribar la necessitat de reforma de tota l'Església Catòlica Romana. Fou examinada per una comissió, de la qual formaven part Giulio Antonio Santorio i Felip Neri, que en reconegueren la virtut.
Va tornar a Nàpols i el 1582 va fundar la congregació religiosa de les Oblates de la Santíssima Concepció de Maria, germanes de vida activa dedicades a l'educació de les nenes. Una nova visió, el 2 de febrer de 1617, va fer que fundés les Eremites de la Immaculada Concepció de Maria Verge, monges de vida contemplativa i clausura, dedicades a la pregària, per donar suport espiritual a la tasca de les Oblates.
Abans de morir, Benincasa va demanar que les seves religioses estiguessin sota el govern i la direcció espiritual dels Clergues Regulars Teatins, però els teatins van refusar-ho, ja que les seves constitucions ho impedien. Només el 1633 van obtenir l'autorització d'Urbà VIII, i les Oblates i Eremites van quedar sota la jurisdicció dels teatins, passant a ésser conegudes com a Teatines.
Morí a Nàpols el 20 d'octubre de 1618.
Veneració[modifica]
Les virtuts heroiques d'Orsola Benincasa foren proclamades el 7 d'agost de 1793 a l'església teatina de Sant'Andrea della Valle (Roma) per Pius VI, convertint-se en venerable.
La Universitat[modifica]
A la ciutat de Nàpols hi ha la Universitat privada Suor Orsola Benincasa (en italià Università degli Studi Suor Orsola Benincasa, UNISOB), fundada el 1885, que ofereix estudis jurídics, humanitats i ciències de l'educació, psicològiques i de la comunicació. La seu ocupa dos monestirs fundats entre els segles XVI i XVII per Orsula Benincasa, dins de la Ciutadella Monàstica que avui porta el seu nom.[2]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Carácter propio de los centros educativos de las Religiosas Teatinas. Venerable Úrsula Benincasa, Fundadora de la Congregación.» (en castellà) pàg. 9-12. Religiosas Teatinas. [Consulta: 4 setembre 2023].
- ↑ 2,0 2,1 «Ateneo - Chi siamo - Storia» (en italià). UNISOB Napoli. [Consulta: 4 setembre 2023].