Orthopristis ruber

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuOrthopristis ruber Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN190247 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreLutjaniformes
FamíliaHaemulidae
GènereOrthopristis
EspècieOrthopristis ruber Modifica el valor a Wikidata
(Cuvier, 1830)[1][2][3]
Nomenclatura
Sinònims

Orthopristis ruber és una espècie de peix pertanyent a la família dels hemúlids.[5]

Descripció[modifica]

  • Pot arribar a fer 40 cm de llargària màxima (normalment, en fa 30) i 850 g de pes.
  • 12 espines i 14-14 radis tous a l'aleta dorsal i 3 espines i 10 radis tous a l'anal.
  • Boca petita i moderadament obliqua.
  • És marró grisenc amb tons violetes al dors.[6][7][8]

Alimentació[modifica]

Menja crustacis, mol·luscs, peixos, poliquets i d'altres invertebrats.[9]

Hàbitat[modifica]

És un peix marí i d'aigua salabrosa, demersal i de clima tropical que viu entre 1 i 70 m de fondària.[6][9]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a l'Atlàntic occidental: des d'Hondures fins al Brasil.[10][11][12][13][6][14][15][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26]

Ús comercial[modifica]

Es comercialitza fresc i salat.[27]

Observacions[modifica]

És inofensiu per als humans.[6]

Referències[modifica]

  1. Girard, C. F., 1858. Notes upon various new genera and new species of fishes, in the museum of the Smithsonian Institution, and collected in connection with the United States and Mexican boundary survey: Major William Emory, Commissioner. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 10: 167-171.
  2. uBio (anglès)
  3. Cuvier, G. & A. Valenciennes, 1830. Histoire naturelle des poissons. Tome cinquième. Livre cinquième. Des Sciénoïdes. Hist. Nat. Poiss. v. 5: i-xxviii + 1-499 + 4 pp., Pls. 100-140.
  4. Catalogue of Life (anglès)
  5. The Taxonomicon (anglès)
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 «Orthopristis ruber» (en anglès). FishBase. Froese, Rainer; Pauly, Daniel (editors).
  7. Cervigón, F., 1993. Los peces marinos de Venezuela. Volum 2. Fundación Científica Los Roques, Caracas, Veneçuela. 497 p.
  8. Courtenay, W.R. i H.F. Sahlman, 1978. Pomadasyidae. A: W. Fischer (ed.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Western Central Atlantic (Fishing Area 31), Vol. 4. FAO, Roma.
  9. 9,0 9,1 Cervigón, F., 1993.
  10. Szpilman, M., 2000. Peixes marinhos do Brasil: guia prático de identificação. Rio de Janeiro, Instituto Ecológico Aqualung. 288 p.
  11. Suzuki, C.R., 1986. Guia de peixes do litoral brasileiro. Rio de Janeiro, Brasil, Edições Marítimas. 394 p.
  12. Soares, L.H., 1988. Catálogo dos peixes do litoral do Estado do Rio Grande do Norte. Boletim do Departamento de Oceanografia e Limnologia do Centro de Biociências da Universidade Federal do Rio Grande do Norte 7: 1-39.
  13. Lima, H.H. i A.M. Oliveira, 1978. Segunda contribuição ao conhecimento dos nomes vulgares de peixes marinhos do nordeste brasileiro. Boletim de Ciências do Mar(29):1-26.
  14. Cervigón, F. i W. Fischer, 1979. INFOPESCA. Catálogo de especies marinas de interés económico actual o potencial para América Latina. Parte 1. Atlántico centro y suroccidental. FAO/UNDP, SIC/79/1. 372 p. FAO, Roma.
  15. De Godoy, M.P., 1987. Peixes do estado de Santa Catarina. Editora da UFSC, co-edição ELETROSUL e FURB, Florianópolis. 571p.
  16. Ginés, H. i F. Cervigón, 1967. Exploración pesquera en las costas de Guyana y Surinam, año 1967. Estación de Investigaciones Marinas de Margarita. Fundación La Salle de Ciencias Naturales, núm. 29.
  17. Gómez-Canchong, P., L. Manjarrés M., L.O. Duarte i J. Altamar, 2004. Atlas pesquero del area norte del Mar Caribe de Colombia. Universidad del Magadalena, Santa Marta. 230 p.
  18. Haimovici, M. i G. Velasco, 2000. Length-weight relationships of marine fishes from southern Brazil. Naga ICLARM Q. 23(1):19-23.
  19. Lieske, E. i R. Myers, 1994. Collins Pocket Guide. Coral reef fishes. Indo-Pacific & Caribbean including the Red Sea. Harper Collins Publishers, 400 p.
  20. Nomura, H., 1984. Dicionário dos peixes do Brasil. Brasília: Editerra. 482 p.
  21. Ramjohn, D.D. 1999. Checklist of coastal and marine fishes of Trinidad and Tobago. Marine Fishery Analysis Unit, Fisheries Division, Ministry of Agriculture, Land and Marine Resources, Trinitat i Tobago. Fisheries Information Series 8, 151 p.
  22. Randall, J.E., 1996. Caribbean reef fishes. 3a edició - revisada i ampliada. T.F.H. Publications, Inc. Ltd., Hong Kong. 368 p.
  23. Uyeno, T., K. Matsuura i E. Fujii (eds.), 1983. Fishes trawled off Suriname and French Guiana. Japan Marine Fishery Resource Research Center, Tòquio (Japó). 519 p.
  24. Vianna, M. i J.R. Verani, 2002. Biologia populacional de Orthopristis ruber (Teleostei, Haemulidae) espécie acompanhante da pesca de arrasto do camarão-rosa, no sudeste brasiliero. Atlântica 23(1):27-36.
  25. Zahorcsak, P., R.A.M. Silvano i I. Sazima, 2000. Feeding biology of a guild of benthivorous fishes in a sandy shore on south-eastern Brazilian coast. Rev. Brasil. Biol. 60(3):511-518.
  26. Zaneveld, J.S., 1983. Caribbean Fish Life. Index to the local and scientific names of the marine fishes and fishlike invertebrates of the Caribbean area (Tropical Western Central Atlantic Ocean) E.J. Brill / Dr. W. Backhuys, Leiden, 163 p.
  27. Cervigón, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A.J. Lemus, R. Márquez, J.M. Poutiers, G. Robaina i B. Rodríguez, 1992. Fichas FAO de identificación de especies para los fines de la pesca. Guía de campo de las especies comerciales marinas y de aguas salobres de la costa septentrional de Sur América. FAO, Roma. 513 p. Preparado con el financiamiento de la Comisión de Comunidades Europeas y de NORAD.

Enllaços externs[modifica]