Osório Duque-Estrada
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 abril 1870 Paty do Alferes (Brasil) |
| Mort | 5 febrer 1927 (56 anys) Rio de Janeiro (Brasil) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de São Paulo |
| Activitat | |
| Ocupació | bibliotecari (1899–), poeta, crític literari, escriptor, diplomàtic, periodista |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Signatura  | |
  | |
Osório Duque-Estrada (Paty do Alferes, 19 d'abril de 1870 - Rio de Janeiro, 5 de febrer de 1927) va ser un diplomàtic, escriptor parnassianista, crític literari i professor brasiler. És famós per escriure el 1909 un poema que es convertiria en la lletra de l'Himne Nacional Brasiler el 1922.[1]
Va ocupar la 17a cadira de l'Academia Brasileira de Letras des de 1915 fins a la seva mort, el 1927.[2]
Biografia[modifica]
Duque-Estrada va néixer a Paty do Alferes, estat de Rio de Janeiro, l'any 1870. Era fill del tinent coronel Luís de Azeredo Coutinho Duque-Estrada i Mariana Delfim Duque-Estrada. El seu padrí va ser Manuel Luís Osório, el marquès d'Herval. Va ser enviat al Col·legi Pedro II l'any 1882 i es va graduar en literatura el 1888. Dos anys abans, va publicar el seu primer llibre de poesia, Alvéolos.[1]
Carrera[modifica]
El 1887 va debutar escrivint en a diaris, com A Cidade do Rio, col·laborant amb José do Patrocínio. L'any 1888 va començar a defensar la proclamació de la República al Brasil, juntament amb Antônio da Silva Jardim. El 1889 es va traslladar a São Paulo per estudiar a la Facultat de Dret de la Universitat de São Paulo, però abandonarà aquests estudis el 1891, per convertir-se en diplomàtic. Serviria com a secretari al Paraguai, romanent-hi durant un any.[1]
Després d'abandonar la carrera diplomàtica, esdevingué funcionari del departament d'educació de Minas Gerais, bibliotecari i professor de francès. Tornaria a Rio, on va ser mestre al Colégio Pedro II, però deixaria el càrrec per dedicar-se de nou al periodisme, treballant com a crític literari al Jornal do Brasil.[3] Els seus articles serien recopilats i publicats l'any 1924, amb el nom de Crítica e Polêmica.[4]
Va morir tres anys després, el 1927, a Rio de Janeiro.[2]
Himne del Brasil[modifica]
Després de declarar la República l'any 1889, els successius governs brasilers van creure convenient modificar la lletra de l'Himne Nacional. L'any 1909 es va obrir un concurs, a proposta de l'acadèmic Coelho Neto, per escollir una nova lletra tot mantenint la música composta per Francisco Manuel da Silva el 1831.[5]
La lletra de Duque-Osório va guanyar el concurs i, després de patir unes modificacions, va ser oficialitzada el 1922, just a temps per la commemoració del I Centenari de la Independència del Brasil.[6]
Obres[modifica]
- Alvéolos (1886)
- A Aristocracia do Espírito (1889)
- Flora de Maio (1902)
- O Nord (1909)
- Anita Garibaldi (1911)
- A Arte de Fazer Versos (1912)
- Dicionário de Rimas Ricas (1915)
- A Abolição (1918)
- Crítica e Polèmica (1924)
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Osório Duque-Estrada |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Joaquim Osório Duque Estrada» (en portuguès brasiler). Prefeitura Municipal de Paty do Alferes. [Consulta: 24 febrer 2022].
- ↑ 2,0 2,1 «Perfil do Acadêmico» (en portuguès brasiler). Academia Brasileira de Letras. [Consulta: 25 febrer 2022].
- ↑ Deister, Sebastião. «Joaquim Osório Duque Estrada» (en portuguès). Jornal Regional, 30-04-2021. [Consulta: 25 febrer 2022].
- ↑ Duque Estrada, Osório. Critica e polemica, 1908-1924. (en portuguès). Rio de Janeiro: Papelaria Venus, 1924.
- ↑ Alcântara e Silva, Luísa. «Foco: No centenário do hino nacional, mostra resgata história do autor da letra» (en portuguès brasiler). Folha de S. Paulo, 22-12-2008. [Consulta: 25 febrer 2022].
- ↑ «Osório Duque-Estrada» (en portuguès brasiler). Instituto Itaú Cultural. [Consulta: 25 febrer 2022].