Otto Szász
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 desembre 1884 Dolná Súča (Hongria) |
| Mort | 19 setembre 1952 (67 anys) Cincinnati (Ohio) |
| Sepultura | Cementiri de Saint-Martin 46° 27′ 46″ N, 6° 50′ 48″ E / 46.462865°N,6.8467339°E |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Göttingen (1907–1908) Universitat de Budapest Eötvös Loránd (–1911) |
| Director de tesi | Lipót Fejér |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Frankfurt del Main |
| Ocupació | matemàtic |
| Ocupador | Universitat de Cincinnati (1936–1952) Universitat Brown (1934–1935) Institut de Tecnologia de Massachusetts (1933–1934) Universitat de Frankfurt (1914–1933) |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Estudiant doctoral | Kurt Mahler, Al Goodman, H. David Lipsich, Lee Lorch, George Everett Reves (en)  , Harry Sears Keival (en) , Joshua Barlaz (en) , Nelson Paul Yeardley, Jr. (en) , Charles C. Goldman (en) i H. David Lipsich |
 | |
Otto Szász (Dolná Súča, 11 de desembre de 1884 - Cincinnati, 19 de setembre de 1952) va ser un matemàtic hongarès.
Vida i Obra[modifica]
Szász va néixer a la localitat hongaresa d'Alsószúcs (avui Dolná Súča a Eslovàquia).[1] Va estudiar a Budapest, Göttingen, Múnic i París i va rebre el doctorat a la universitat de Budapest el 1911.[2] El 1914 va obtenir l'habilitació docent a la universitat de Frankfurt, en la qual va ser professor fins al 1933, any en què va ser expulsat en aplicació de les normes racials nazis per la seva ascendència jueva.[3]
Va emigrar als Estats Units i, després d'un breu pas pel MIT i per la universitat de Brown, on no va obtenir plaça permanent pel seu escàs coneixement de l'idioma i per la seva formació germànica (que no era garantia d'èxit amb alumnes poc formats),[4] va anar a raure a la universitat de Cincinnati, en la qual va ser professor fins a la seva mort el 1952.
El 1955, el seu alumne David Lipsich, va editar les seves Obres Escollides.
Szász és recordat, sobre tot, pel teorema que porta el seu nom sobre teoria de l'aproximació (1915)[5] i per la família d'operadors per a les funcions contínues que va descobrir el 1950.[6] També va fer treballs importants en altres camps de les matemàtiques com les séries de Fourier o les sèries de potències finites.[7]
Referències[modifica]
- ↑ Eceizabarrena et al., 2017, p. 32.
- ↑ Szegö, 1964, p. 261.
- ↑ Epple, 2012, p. 124.
- ↑ Siegmund-Schultze, 2009, p. 242.
- ↑ Duren, 2012, p. 171.
- ↑ Srivastava, İçöz i Çekim, 2019, p. 1-2.
- ↑ Szegö, 1964, p. 262-263.
Bibliografia[modifica]
- Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific Publishing, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1.
- Duren, Peter. Invitation to Classical Analysis (en anglès). American Mathematical Society, 2012. ISBN 978-0-8218-6932-1.
- Eceizabarrena, Daniel; Mas Mas, Alejandro; Mengual Bretón, Francisco; Soria Carro, Maria «El teorema de Müntz-Szász sobre la aproximación de funciones continuas» (en castellà). TEMat, Vol. 1, 2017, pàg. 31-44. ISSN: 2530-9633.
- Epple, Moritz. «Frankfurt». A: Birgit Bergmann, Moritz Epple, Ruti Ungar (eds.). Transcending Tradition: Jewish Mathematicians in German Speaking Academic Culture (en anglès). Springer, 2012, p. 114-133. ISBN 978-3-642-22463-8.
- Siegmund-Schultze, Reinhard. Mathematicians fleeing from Nazi Germany (en anglès). Princeton University Press, 2009. ISBN 978-0-691-14041-4.
- Srivastava, Hari Mohan; İçöz, Gürhan; Çekim, Bayram «Approximation Properties of an Extended Family of the Szász–Mirakjan Beta-Type Operators» (en anglès). Axioms, Vol. 8, Num. 4, 2019, pàg. 1-13. DOI: 10.3390/axioms8040111. ISSN: 2075-1680.
- Szegö, Gabor «Otto Szász» (en anglès). Bulletin of the American Mathematical Society, Vol. 60, 1964, pàg. 261-263. DOI: 10.1090/S0002-9904-1954-09794-X. ISSN: 0273-0979.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Otto Szász |
- Groetsch, Charles. «Otto Szász 1884-1952». Ohio Section of MAA. [Consulta: 31 maig 2020]. (alemany)