Ovella menorquina
L'ovella menorquina és una raça d'ovella pròpia de l'illa de Menorca, essent una de les quatre races ovines oficialment reconegudes a l'arxipèlag balear (les altres són l'eivissenca, la mallorquina i la roja mallorquina.[1] Tot i que és bona productora de llet, habitualment es cria per a vendre les cries com a carn, que és molt preuada i de qualitat consolidada.[2] Segons el catàleg oficial de races ovines d'Espanya, la raça menorquina —juntament amb altre trenta-dues— es troba en perill d'extinció.[3]
Història[modifica]
L'ovella menorquina té semblances amb les ovelles de llana blanca d'altres illes de la Mediterrània occidental, com Mallorca, Eivissa o Sardenya, la qual cosa fa pensar que totes aquestes races poden tenir el mateix origen.[4] A Menorca, l'explotació ramadera de l'ovella per a la producció de llana va tenir una època d'auge en el segle xiv, en què va competir amb la llana anglesa. A partir de 1375, comerciants italians compraven llana menorquina, generalment de Maó, Ciutadella, Mercadal i Alaior, que es desembarcava a Liorna i es distribuïa després als centres de transformació de Gènova, Monza, Milà i Venècia.[5]
Llibre genealògic i cens[modifica]
L'ovella menorquina està censada en un llibre genealògic propi, que descriu el prototip racial i amb un disseny i estructura que va ser elaborat pel membres de l'Associació de Ramaders de l'Ovella Menorquina, els tècnics que treballaven en aquesta associació i per l'administració corresponent. L'ordre del conseller d'Agricultura i Pesca que creava i regulava el llibre genealògic va publicar-se en el Butlletí Oficial de les Illes Balears el 22 de maig de 2001 i el 2012 se'n va publicar una modificació per a justar-se als canvis del Reial Decret 2129/2008.[6][a]
L'Any 2007, l'estimació del cens de l'ovella menorquina era de 3.100 caps i es va començar a treballar per aconseguir la denominació «Anyell de llet de Menorca» com a marca de garantia.[7]
Descripció[modifica]
Són animals de cos allargat i d'amplària i grandària mitjanes. L'alçada a la creu és en les femelles del voltant de 68 cm i en els mascles d'un 78 cm.; les femelles tenen una alçada mitjana a la creu de 68. El pes és de 45 en les femelles 65 kg i de 65 a 85 kg en els mascles. El cap té un perfil que pot anar de recte a subconvex, amb orelles allargades i amples, caigudes cap endavant. Les femelles són generalment sulles; els mascles, en canvi, és més freqüent que tinguin banyes, que tenen forma d'espiral. El velló és obert, blanc i mat, amb una gran densitat de fibres i de color blanc, sense taques. La llana sol estar impregnada d'una substància que es coneix com a 'suarda' i és segregada per la pell de l'ovella.[8]
Aprofitament[modifica]
L'ovella menorquina es cria per a obtenir-ne carn i llet. La seva gestió zootècnica, que detecta els individus amb un millor rendiment i els fa servir per a la reproducció, ha permès augmentar-ne la producció càrnia.[9] Pel que fa a la producció lletera, en les últimes dècades la ramaderia s'ha orientat més cap a la producció de llet de vaca. Tot i així, en moltes explotacions també es mantenen les ovelles convivint amb les vaques de pastura. El reglament de la denominació d'origen del formatge de Maó permet incorporar fins a un 10 per cent de llet d'ovella a la llet de vaca usada per a la seva elaboració.[10]
Notes[modifica]
- ↑ Hi ha una revisió del decret 2129/2008 que és vigent des del 23 de gener de 2018
Referències[modifica]
- ↑ Pons Barro, 2016, p. 24.
- ↑ «Ovella menorquina - Dades generals». GOIB - Races autòctones de les illes Balears. [Consulta: 2 abril 2023].
- ↑ Pons Barro, 2016, p. 52.
- ↑ «Ovella menorquina - orígens». GOIB - Races autòctones de les illes Balears. [Consulta: 2 abril 2023].
- ↑ Hernández Andreu, Joan «Florentins a terres de Menorca, un model de comerç marítim a la baixa edat mitjana» (pdf). Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, 2000, pàg. 41-49 [Consulta: 2 abril 2023].
- ↑ «Real Decreto 2129/2008, de 26 de diciembre, por el que se establece el Programa nacional de conservación, mejora y fomento de las razas ganaderas» (en castellà). Noticias Jurídicas. [Consulta: 2 abril 2023].
- ↑ Gomila, Sam. «Sector agrari de Menorca: present i reptes de futur en una illa reserva de biosfera». A: Jornades sobre els 15 anys de la reserva de la biosfera de Menorca, 2009, p. 288 [Consulta: 2 abril 2023].
- ↑ Pons Barro, 2016, p. 76.
- ↑ Pons Barro, 2016, p. 89.
- ↑ Pons Barro, 2016, p. 96.
Bibliografia[modifica]
Pons Barro, Águeda Laura. Caracterización genética del ovino de las Islas Baleares (tesi) (en castellà). Còrdova: Universidad de Córdoba, 2016.
Vegeu també[modifica]
- Altres ovelles autòctones de les illes Balears: ovella eïvissenca, ovella blanca mallorquina i ovella roja mallorquina
- Altres races ramaderes autòctones menorquines: cavall menorquí, gallina menorquina, vaca menorquina,
- Ca de conills, una antiga raça de gos, molt poc coneguda fora de menorca i molt estimada a l'illa.
Enllaços externs[modifica]
- Fotos
- Ovella menorquina A la pàgina de la Conselleria d'Agricultura i Pesca de les Illes balears