Pàralos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de vaixellPàralos
Una reconstrucció moderna d'un trirrem: Olympias, de la marina grega
Característiques tècniques
Tipustrirrem Modifica el valor a Wikidata

La Pàralos i la Salamínia foren dues trieres (trirrems gregues) sagrades (hierai triereis) de la ciutat d'Atenes en època clàssica de Pèricles i altres.[1] Hi ha una tercera trieres, la Delia, que alguns han identificat com a coincident amb alguna de les anteriors. Sembla confirmat que es tractava d'un tercer vaixell.[2] Les seves tripulacions estaven formades per ciutadans voluntaris i escollits que cobraven un sou permanent a càrrec de la ciutat.

  • Trieres, en grec τριήρης, plural τριήρεις.

Funcions principals[modifica]

El seu servei més important, en cas de guerra, era el militar. A més de les funcions bèl·liques servien per a transportar ambaixadors i persones importants. I com a portadores de notícies urgents.

Pentecóntera pintada en un cílix a la BNF. Una trieres tenia un aspecte semblant, amb molts més rems.

La Pàralos s'usava en actes religiosos (anomenats “theoria”) i per a anar a Delfos a consultar l'oracle. La tripulació de la Pàralos ("paralitoi" o "paraloi") tenia fama de defensar els drets del poble i la democràcia.[3]

El 405 aC la flota atenenca fou derrotada a Egospòtams per Lisandre. Conó es va escapar amb 8 vaixells i va buscar asil a Xipre on governava el seu amic Evàgores I. Una de les naus que varen fugir fou la Pàralos. L'estratagema de la fugida va consistir en que Conó i els seus anaren a la platja de Làmpsac i recolliren les veles i les exàrcies dels enemics. La retirada es feu a vela, amb vent favorable i l'enemic no pogué agafar-los, només perseguint-los amb els rems.[4] La Salamínia era la que portava a Atenes els ciutadans que havien de ser jutjats. En la seva absència no hi podia haver execucions. (En el cas de Sòcrates la seva mort fou ajornada un mes, fins que va tornar la nau esmentada). El darrer viatge documentat de la Salamínia fou amb Ifícrates anant cap a Corfú (373 aC).

Cost[modifica]

Mantenir dues naus i dues tripulacions permanents implicava uns costos importants. Per a supervisar les despeses hi havia un tresorer per a cada vaixell que era escollit a mà alçada en l'Assemblea.[5] Els remers cobraven 4 òbols diaris, encara que no treballessin. Una paga important per a l'època. Considerant únicament un nombre de remers de 170 per a cada nau[6] i afegint altres càrrecs necessaris, així com les despeses de manteniment, és fàcil de calcular la importància del cost anual i la necessitat dels tresorers administradors.

Altres vaixells sagrats[modifica]

A més de les citades més amunt (Pàralos, Salamínia, Delia) s'han conservat els noms d'altres trieres estatals:

  • Ammonias, esmentada per Aristòtil i Demóstenes. Emprada per Filip de Macedònia per a desembarcar a Marató.
  • Periplous (o Peripolus), usada per Alexandre el Gran (vegeu Flavi Arrià).

Referències comentades[modifica]

Tucídides en la Història de la guerra del Peloponès explica les accions de la Salamínia per a portar a judici Alcibíades (general atenenc), fent-lo tornar cap a Atenes.[7][8][9][10][11][12]

Xenofont en les Hel·lèniques explica l'expedició de setanta trieres contra Còrcira, incloent la Pàralos i la Salamínia. I lloa la bona direcció de Ifícrates el Vell, combinant una navegació ràpida (només amb rems i petites veles, ja que havia deixat les veles i els arbres a terra) i l'entrenament de les tripulacions.[13][14]

En la seva comèdia Els ocells, Aristòfanes parla de la Pàralos i la Salamínia.[15][16][17]

A les Vides paral·leles, Plutarc compara la vida pública de Pèricles amb la de la nau Salamínia. Només actuava quan era necessari.[18]

Filòcor esmentà 4 trieres: Ammonias, Paralos, Demetrias, Antigonis [19]

Pithelaus de Rodes fou un mordaç autor d'epigrames, en els quals barrejava el grec i el llatí.[20] De la nau Pàralos en deia “el garrot del poble”. (NOTA: La traducció no és gens clara. També podria traduir-se per "el club del poble" o "el casal dels poca-roba") [21]

M. Otalcilius Pitholaus (esmentat per Horaci i Suetoni)[22][23]

Flavi Arrià, autor de Anabasis d'Alexandre el Gran.[24]

Erasme de Rotterdam va incloure un comentari sobre l'expressió “Salaminia navis” en els seus “Adagiorum omnium” [25]

Referències[modifica]

  1. ↑ Demòstenes. Arengues (vol. III i últim): Quarta filípica. Lletra de Filip. Rèplica a la lletra de Filip. Sobre el tractat amb Alexandre. Fundació Bernat Metge, p. 87–. ISBN 978-84-7225-996-6. 
  2. ↑ The Foreign Quarterly Review. Treuttel and Würtz, Treuttel, Jun, and Richter, 1841, p. 412–. 
  3. ↑ August Boeckh. The Public Economy of Athens: In Four Books; to which is Added, A Dissertation on the Silver-mines of Laurion. J. Murray, 1828, p. 321–. 
  4. ↑ Lionel Casson. Ships and Seamanship in the Ancient World. Princeton University Press, 14 juliol 2014, p. 236–. ISBN 978-1-4008-5346-5. 
  5. ↑ Aristotle. Constitution of Athens and Related Texts. Simon and Schuster, 11 maig 2010, p. 139–. ISBN 978-1-4391-1961-7. 
  6. ↑ The Foreign Quarterly Review. Treuttel and Wurtz, 1841, p. 419–. 
  7. ↑ Tucidides. Historia de Tucidides que trata de las guerras entre los Peloponeses y Athenienses.... en Casa de Juan Caurra, 1564, p. 130–. 
  8. ↑ Tucídides. Historia de la guerra del Peloponeso. Ediciones AKAL, 10 febrer 1989, p. 15–. ISBN 978-84-7600-356-5. 
  9. ↑ Tucídides. Historia de Thucydides que trata de las guerras entre los Peloponeses y Athenie[n]ses .... en casa de Iuan de Canoua, 1564, p. 324–. 
  10. ↑ Historia de la guerra del Peloponeso: traducida del griego por Diego Gracián y enmendada la traducción. Viuda de Hernando, 1889. 
  11. ↑ Thucydides. Histoire de la guerre des Peloponnesiens et Atheniens, escripte et devisee en huict livres: par Thycydide Athenien. Nouvellement traduicte de Grec en Francois: par Louys Jausaud, D'Uzez. Chouel, 1600, p. 381–. 
  12. ↑ Thucydides. Thucydides, in English. H. Slatter, and J. Vincent, 1830, p. 327–. 
  13. ↑ Xenophon. Le opere di Senofonte molto utili a capitani di guerra et al uiuer morale et ciuile, tradotte dal greco da Marc'Antonio Gandini con alcune annotationi necessarie per l'intelligenza di tutta l'opera. ... presso Pietro Dusinelii, 1588, p. 222–. 
  14. ↑ Xenophon; Christian Walz Xenophon's von Athen, ausgewählte Schriften: Abt. Griechische Geschichte. J.B. Metzler, 1856, p. 204–. 
  15. ↑ Aristòfanes. Comèdies (vol. IV): Els ocells. Lisístrata. Fundació Bernat Metge, 1969, p. 75–. ISBN 978-84-7225-063-5. 
  16. ↑ Johann Wilhelm Süvern. Essay on 'the Birds' of Aristophanes, tr. by W.R. Hamilton, 1835, p. 86–. 
  17. ↑ The Birds of Aristophanes. Macmillan, 1874, p. 17–. 
  18. ↑ Plutarch. Las vidas paralelas. Impr. Central à Cargo de V. Saiz, 1821, p. 325–. 
  19. ↑ Associate Professor of Classics Phillip Harding; Phillip Harding The Story of Athens: The Fragments of the Local Chronicles of Attika. Routledge, 31 octubre 2007, p. 171–. ISBN 978-1-134-30447-9. 
  20. ↑ Quintus Horatius Flaccus; André Dacier; Noël-Etienne Sanadon Oeuvres. chez J. Wetstein & G. Smith, 1735, p. 405–. 
  21. ↑ Aristotle. A Dissertation Upon Rhetoric. J.J. Stockdale, 1811, p. 410–. 
  22. ↑ Horace. Opera omnia, 1853, p. 428–. 
  23. ↑ The Fragments of the Roman Historians: Introduction. Vol. 1. Oxford University Press, 2013, p. 333–. ISBN 978-0-19-927705-6. 
  24. ↑ Flavius Arrianus; Karl Wilhelm Krueger Alexandru anabasis: emendatam et explicatam. Georgii Raphelii annotationes integras, Jacobi Gronovii, Friderici Schmiederi, aliorum electas et C. G. Krügeri adversaria Arrianea continens. Krüger, 1848, p. 114–. 
  25. ↑ Desiderius Erasmus Roterodamus; Theodoricus Cortehoevius Adagiorvm omnivm tam graecorvm qvam latinorvm avrevm flumen. apud Iohannem Prael, 1530, p. 77–. 


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pàralos&oldid=32157077»