Pírola petita
Pyrola minor  | |
|---|---|
 | |
| Planta | |
| Tipus de fruit | càpsula |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Ericales |
| Família | Ericaceae |
| Gènere | Pyrola |
| Espècie | Pyrola minor L., 1753 |
La pírola petita[1] (Pyrola minor) és una espècie de la família de les ericaceae, dins de la subfamília Pyroloideae (que segons algunes flores de referència als Països Catalans o a la Península Ibèrica segueix tenint la categoria de família Pirolàcies).[2][3]
Descripció[modifica]
És una petita herba que pot fer aproximadament un pam d'alçada, amb fulles arrodonides o ovades que tenen dents arrodonides; el pecíol és més curt que el limbe. Flors blanques o rosades, pèndules, amb l'estil d'1 o 2 mm, sensiblement més curt que la pírola de flor verda. Surten en una inflorescència espiciforme terminal que pot portar entre 4 a 18 floretes. Floreix entre finals de primavera i l'estiu.[2]
Ecologia i distribució[modifica]
Les píroles viuen en boscos humits, amb sòl humífer. És una espècie parcialment saprofítica que pot fer la fotosíntesi per obtenir energia de la llum del sol, però també alimentar-se de l'humus del sòl a través de micorrizes amb els fongs del subsòl. Aquest fenomen s'anomena mixotrofisme.[2]
És una espècie que es pot trobar àmpliament distribuïda per tot l'hemisferi Nord, a Europa, Àsia i N d'Amèrica. A la Península Ibèrica viu en boscos humits, entre 900 i 2100 m, principalment de coníferes als Pirineus, serralada Cantàbrica, Sistema Central i Ibèric.[2]
Taxonomia[modifica]
Pyrola minor fou descrita el 1753 per Carl von Linné a "Species Plantarum"
Vegeu també[modifica]
Als Països Catalans viuen altres espècies semblants de píroles que es poden confondre amb aquesta:
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pírola petita |
- ↑ «Termcat». [Consulta: 20 abril 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Luis Villar Pérez. «Flora ibérica (fam. Pyrolaceae)» (en castellà). [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.III, pàg.23. ISBN 84-7226-698-2.