Pacte Democràtic per Catalunya
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | coalició electoral  | ||||
| Ideologia política | catalanisme autonomisme regional | ||||
| Història | |||||
| Creació | 3 maig 1977 | ||||
| Data de dissolució o abolició | 1978 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
El Pacte Democràtic per Catalunya fou una coalició electoral catalana que es va presentar a les eleccions generals espanyoles de 1977, centrant el discurs en la necessitat d'aprovar un Estatut d'autonomia per Catalunya. La integraven Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), el Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament, Esquerra Democràtica de Catalunya (EDC), Front Nacional de Catalunya (FNC) i independents.[1]
Va obtenir 514.647 vots (16,68%), 11 diputats i 2 senadors. El cap de llista era Jordi Pujol (CDC -5 diputats-), juntament amb Ramon Trias i Fargas (EDC -2 diputats-) i Josep Verde i Aldea (PSC-R -4 diputats-). Poc després de les eleccions la coalició es va trencar: el PSC-R es va unir al PSOE i al PSC-C per formar el PSC, mentre CDC s'uniria a Unió Democràtica de Catalunya per formar CiU.
Resultats electorals[modifica]
| Any | Vots | % | Escons | Pos. | Govern |
|---|---|---|---|---|---|
| 1977 | 514.647 | 2,81 | 11 / 350 |
5è | Oposició |
Referències[modifica]
- ↑ Álvaro, Francesc-Marc. Ara sí que toca!: Jordi Pujol, el pujolisme i els successors. Edicions 62, 2010, p. 22. ISBN 8429765700.