Paisatge amb personatge
  | |
| Tipus | pintura |
|---|---|
| Creador | Chaïm Soutine |
| Creació | c. 1918 c. 1919 c. 1933 |
| Gènere | paisatge |
| Material | pintura a l'oli llenç (suport pictòric) |
| Mida | 60 ( ) × 80 ( ) cm |
| Col·lecció | Col·lecció Jean Walter i Paul Guillaume (París) |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | RF 1963-87 |
Paisatge amb personatge (Paysage avec personnages) és un oli sobre tela de 60 × 80 cm realitzat per Chaïm Soutine vers l'any 1933 i dipositat al Museu de l'Orangerie de París.[1]
Context històric i artístic[modifica]
Aquesta obra ha estat relacionada per Michèle Bundorf amb La casa blanca, que Waldemar George havia datat el 1933, en una època en què Soutine realitzà freqüents estades al camp.[2] Al catàleg raonat de Maurice Tuchman, tots dos paisatges són situats al principi del període de Ceret, en aquest cas cap al 1918-1919.[3]
Descripció[modifica]
És un paisatge relativament tranquil si el comparem amb les vistes de Ceret i de Canha de Mar. El caos cedeix el lloc a una composició ordenada: les proporcions dels objectes es corresponen amb el seu grau de llunyania, el carrer en pujada (ample i recte) presenta línies de fuga que indiquen clarament la profunditat[1] i el personatge que camina pel centre de la composició accentua la perspectiva.[4] S'hi distingeixen altres dues persones per un camí a la dreta i els colors són naturals: el verd de la vegetació, l'ocre dels camins i el vermell de les teulades.[4] A la part inferior dreta sembla haver-hi un jardí amb els seus colors verds i vermells, mentre que les cases que hi ha en un segon pla es troben inclinades cap a l'esquerra segons un sistema d'inflexió que Soutine va convertir en recurrent durant el seu període de Ceret (1919-1922).[4] No obstant això, l'execució d'aquest quadre (especialment, en el tractament dels arbres) sembla més propera a la de les pintures realitzades a París durant els anys 1917-1919 que no pas a les de Chartres durant els anys trenta en què feia servir un empastament més gruixut i uns tons més foscos.[4] La pinzellada nerviosa que es desplega en arabescs té la mateixa força expressiva que la dels altres paisatges de Soutine, traduint la mateixa visió al·lucinada.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Pierre Georgel, José Francisco Yvars, Jean-Pierre Labiau, 2002. De Renoir a Picasso: obres mestres del Musée de l'Orangerie, París. Barcelona: Fundació "la Caixa". ISBN 8476647808. Pàgs. 194-195.
- ↑ Orangerie des Tuileries. Collection Jean Walter-Paul Guillaume, París, Ministère des Affaires Culturelles / Réunion des Musées Nationaux, 1966, núm. 144.
- ↑ Maurice Tuchman et al., Chaïm Soutine (1893-1943). Catalogue raisonné, vol. I, Colònia, Benedikt Taschen, 1993, pàg. 136.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Museu de l'Orangerie Arxivat 2021-03-07 a Wayback Machine. (francès) i (anglès)
Enllaços externs[modifica]
- Art Liste Arxivat 2016-01-05 a Wayback Machine. (francès)
- Flickr