Palais du Roure

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Palais du Roure
Imatge de l'entrada
Imatge
24 octubre 2009
Dades
TipusMuseu Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaAvinyó (França) Modifica el valor a Wikidata
Localitzaciórue du Collège-du-Roure Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 43° 56′ 54″ N, 4° 48′ 20″ E / 43.9483°N,4.80556°E / 43.9483; 4.80556
Monument històric catalogat
Data19 novembre 1941
IdentificadorPA00081942
Activitat
Propietat deCiutat d'Avinyó Modifica el valor a Wikidata
Entrada al Palais du Roure

El Palais du Roure, o Hotel de Baroncelli-Javon, és una mansió d'Avinyó construïda al segle xv i que ara és un museu. Després de la Segona Guerra Mundial va ser un centre de defensa de la llengua i la cultura occitanes.

Història[modifica]

El 1469, Pierre Baroncelli, natural de Florència, adquirí a Avinyó una taverna anomenada "La Taverne du Mûrier" i unes cases properes per establir-hi la seva llar. Els Baroncelli van convertir-se en una important família d'Avinyó.

Al segle xix, aquest edifici era anomenat Hotel de Baroncelli-Javon. Però Frederic Mistral, que el freqüentava, va començar a anomenar-lo "Palais du Roure". Propietat del marquès Folco de Baroncelli-Javon, es va convertir en aquest moment una casa de felibritge. El 1908, el palau es ven. A continuació, després de patir pèrdues considerables, l'aristòcrata Jeanne Flandreysy el salva i decideix crear-hi un centre cultural mediterrani.

El 1936, després del matrimoni de Jeanne amb el comandant Émile Espérandieu, arqueòleg i membre de l'Institut, la institució va adquirir més fama amb la creació de la Fundació que la ciutat Espérandieu Flandreysy-Avignon va heretar el 1944. Avui, les col·leccions d'aquest museu, dedicat a la història regional i la sociologia, estan disponibles al públic.

L'any 1945 hi feu estada l'advocat sabadellenc Lluís Casals, que s'havia exiliat.[1]

El palau està classificat com a monument històric per ordre del Govern francès del 19 de novembre de 1941.[2]

Referències[modifica]

  1. Martí, Octavi «L'irremplaçable somriure de la revolta: un retrat». El Temps, 23-02-2016, pàg. 44-47.
  2. «Palais de Roure». Govern francès. Cultura. [Consulta: 4 març 2016].

Bibliografia[modifica]

  • Hubert Sigros. Le palais du Roure à Avignon, présenté au Congrès archéologique de France. CXXIème session. 1963. Avignon et Comtat-Venaissin
  • Dominique Vingtain. Le guide Avignon, Éditions du patrimoine, Paris, 2000 (ISBN 2858225559). P. 76-77