L'arquitecte Joaquín María Arnau Miramón, a partir de 1889, inicia una relació professional intensa amb Maria Josepa Paulín i de la Peña, Comtessa vídua de Ripalda.[1] Aquesta li va encarregar l'execució d'obres importants, com el Passatge Ripalda o la seua pròpia residència, ubicada en el passeig de l'Albereda. L'any 1936 amb el trasllat del govern republicà a València, el palauet s'utilitzà com a seu del Ministeri de Comerç. El palau fou una de les icones de la ciutat fins a la seua demolició el 1971.[2] Actualment ocupa el seu solar l'edifici d'habitatges conegut com la Pagoda, al costat dels Jardins de Monfort.
El Palau de Ripalda era un edifici pintoresc, concebut com un châteaux francés, dins d'una perspectiva romàntica desconeguda a València fins aleshores. La seua construcció fou ràpida, executant-se entre els anys 1889 i 1891. Destacava l'alta torre circular rematada amb una cuculla cònica, element referencial del palau. Tenia un cos central cobert amb una teulada de gran pendent i tres cossos més de menys volum. Els murs eren de maó amb carreus treballats als buits, cornises i baranes. L'aspecte de l'edifici era medievalitzant, amb merlets i arcs ogivals, que li donaven aspecte de fortalesa. El palau estava envoltat per un jardí, al seu torn delimitat amb una tanca.
BENITO GOERLICH, D., La arquitectura del eclecticismo en Valencia: vertientes de la arquitectura valenciana entre 1875 y 1925, Ajuntament de València, 1992.
ALDANA FERNÁNDEZ, Salvador (coord.), Monumentos desaparecidos de la Comunidad Valenciana, tom I, Consell Valencià de Cultura, València 1999. ISBN 84-482-2220-2
Palau de Ripalda
Palau de Ripalda
Palau de Ripalda
Palau de Ripalda
