Palau dels Ferrer
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Palau  | |||
| Construcció | segle XV | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | l'Énova (la Ribera Alta) | |||
| Localització | Sanç | |||
| ||||
_palacio_Sanz.jpg)
El palau dels Ferrer al barri de Sanç (L'Énova), és un edifici construït a finals del segle XV per la família del senyor de la localitat. És un clar representant de l'estil arquitectònic gòtic flamíger o gòtic tardà.
Història[modifica]
El palau dels Ferrer és un edifici situat al barri de Sanç, municipi de L'Énova encara que en el moment de la seva construcció, aquest barri era una localitat independent.
Aquest element arquitectònic pertany a l'estil del gòtic tardà o gòtic flamíger, un estil artístic gairebé de transició amb el renaixement, i el palau dels Ferrer és un dels escassos exemples a la comarca de la Ribera del Xúquer. Aquesta edificació va ser un encàrrec de Pere Ferrer, cavaller valencià, senyor de Sanç, que després de les campanyes italianes d'Alfons el Magnànim va tornar a les seves possessions amb un gran botí i un estatus social més gran, la qual cosa el portaria a donar un impuls transformador i de renovació a la localitat de Sanç,[1] que aleshores encara es mantenia independent de L'Énova. Aquest objectiu no se centraria només en la construcció d'una casa senyorial més d'acord amb la seva posició social, també l'intent de canviar el nom al municipi pel de Castellnou, en referència al Castel Nuovo, on estava situada la cort alfonsina a la seva campanya napolitana, iniciativa que fracassaria[2] encara que no ho faria en el seu projecte de transformar el pla urbà demolint la majoria de cases dels vassalls moros i transformant-lo en una plaça de cases rectangulars i alineades,[1] per tant continuaria sent conegut com Sanz, o Sanç al seu variant valenciana.
Descripció[modifica]
El palau està conformat per un bloc quadrat, amb un enlluernament central i un pati de servei annex. La planta de l'edifici –sense comptar amb el pati– forma un quadrat gairebé perfecte (16,5 per 15,25 metres) que conforma 250 metres quadrats de superfície construïda. El desllunat central es va construir inicialment com un quadrat de vuit per vuit vares valencianes (uns 52 metres quadrats), però es va reduir cap a finals del segle XV, quedant reduït a un quadrat de tres per tres metres, i la resta es va destinar a una galeria coberta per a la planta noble.[3]
Disposa de dos pisos d'alçada, a la part superior està la part noble. Un element destacable és l'enteixinat de fusta tard gòtic, que recorda a l'esplendor del tard gòtic flamíger.[4]
A la part superior es trobarien al seu moment les estructures per a la cria del cuc de seda, un negoci força habitual al regne de València a finals del segle XV.[4]
Tot i el seu valor patrimonial, a inicis del segle XXI es troba en un estat important d'abandó i desprotecció, i cal una gran tasca de restauració.[5]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Soler, Abel (2019). «Jaume I i l'Énova medieval 'dels Cristians'». L'enova. Geografia. Historia. Patrimoni (en valenciano). L'Énova: L'Ajuntament de L'Énova. p. 147.
- ↑ Soler, Abel (2019). «El nom i l'evolució històrica del poble». L'enova. Geografia. Historia. Patrimoni (en valenciano). L'Énova: L'Ajuntament de L'Énova. p. 68.
- ↑ «Palau Gòtic dels Senyors de Sanç» (en catalán). Consultado el 5 de septiembre de 2023.
- ↑ 4,0 4,1 Soler, Abel (2019). «Patrimoni: l'hérencia dels avantpassats». L'enova. Geografia. Historia. Patrimoni (en valenciano). L'Énova: L'Ajuntament de L'Énova. p. 352.
- ↑ Soler, Abel (2019). «Patrimoni: l'hérencia dels avantapassats». L'enova. Geografia. Historia. Patrimoni (en valenciano). L'Énova: L'Ajuntament de L'Énova. p. 356.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau dels Ferrer |