Paola Drigo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPaola Drigo

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 gener 1876 Modifica el valor a Wikidata
Castelfranco Veneto (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 gener 1938 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Pàdua (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióLiceo ginnasio statale Antonio Canova Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora Modifica el valor a Wikidata

Paola Bianchetti Drigo, de soltera Paolina Valeria Maria Bianchetti (Castelfranco Veneto, 4 de gener de 1876 - Pàdua, 4 de gener de 1938) va ser una autora italiana d'històries curtes i novel·les.[1] És considerada una de les veus més interessants de la literatura de la primera meitat del segle XX[2] i una de les primeres escriptores feministes italianes.[3]

Es va donar a conèixer el 1913 amb la publicació del volum de relats La fortuna.[4]

Trajectòria[modifica]

Paolina Valeria Maria Bianchetti va néixer a Castelfranco Véneto. El seu pare era el comte Giuseppe Valerio Bianchetto, un partidari de Garibaldi que va esdevenir polític i literat després de la unificació italiana.[4] Paolina va educar-se al Liceo Canova de Treviso, on va esdevenir la primera estudiant femenina de l'història de l'escola. Amb la mort del pare el 1888 la família va deixar Treviso per marxar a Venècia.[1] Després va continuar els seus estudis a la Scuola Normale de Pàdua.[5]

El 1898 es va casar amb l'enginyer agrònom paduà Gulio Drigo [1] amb el qual va tenir un fill, Paolo, i una filla que va morir als pocs dies de néixer. Aquest episodi va quedar reflectit a la seva obra autobiogràfica Fine d'Anno.[6] Al principi la parella va anar a viure en un palau a la Piazza del Santo, a Pàdua, però el 1900 es va traslladar a Mussolente on Giulio havia comprat Ca' Soderini, una gran vila i finca agrícola amb un dels parcs més grans i importants de la regió del Vèneto.[7]

Fins a l'esclat de la Primera Guerra Mundial, Paola Drigo passava els hiverns a Roma, on va participar a nombrosos salons literaris. El 1912 els seus contes i novel·les van començar a aparèixer a La Lettura, una edició del Corriere della Sera. La seva primera col·lecció de contes, La fortuna, va ser publicada per Emilio Treves l'any 1913. La reacció favorable tant de la crítica com del públic van fer que Drigo esdevingués una col·laboradora habitual amb dues revistes literàries italianes, Nuova Antologia i L'Illustrazione Italiana.[8]

Amb l'inici de la Primera Guerra Mundial el 1914, va tornar a Mussolente. Tot i que va continuar aportant contes i articles a diverses publicacions periòdiques italianes, no va publicar més llibres fins al1932. Els anys intermedis van estar marcats per una relació cada cop més tensa amb el seu fill i per la llarga i debilitant malaltia que va patir el seu marit. Després de la seva mort el 1922, Paola Drigo va haver d'assumir l'administració de les seves propietats alhora que feia freqüents viatges a Roma, Milà i Pàdua.[9]

La seva tercera col·lecció de contes, La signorina Anna, es va publicar el 1932, seguida el 1936 per la publicació de les seves úniques novel·les, Fine d'Anno i Maria Zef.

Finalment es va establir a Pàdua on hi va passar el seu darrer any de vida. Assetjada per la depressió i per una severa úlcera gàstrica que li causava freqüents hemorràgies va estar en gran part confinada al seu llit en una habitació amb vistes al riu Bacchiglione. La seva darrera peça, Finistre sul fiume (Finestres sobre el riu), publicada al Corriere della Sera el 18 d'agost de 1937, va ser escrita des del seu llit d'hospital. La protagonista del conte reflexiona sobre la seva malaltia i la seva mort imminent.[10][11]

Paola Drigo va morir el dia del seu 62è aniversari. Va ser enterrada prop de la seva vil·la a Mussolente i el funeral va comptar amb l'assistència d'uns quants familiars i de la seva amiga íntima la poeta i escriptora Manara Valgimigli.[12]

Obra[modifica]

Col·leccions d'històries curtes[modifica]

  • La fortuna. Milà: Treves, 1913
  • Codino. Milà: Treves, 1918
  • La signorina Anna. Vicenza: Jacchia, 1932

Novel·les[modifica]

  • Fine d'anno. Milà: Treves, 1936
  • Maria Zef. Milà: Treves, 1936

Assaig[modifica]

  • Canova e il suo paese (Canova i el seu país) a Italia!, 4 d'abril de 1913.
  • Andreas Hofer e il suo paese (Andreas Hofer i el seu país) a Noi e il Mondo, 11 de novembre de 1922.
  • Libri, arte e donne (Llibres, Art i Donnes) a la Gazzetta di Venezia, 17 d'abril de 1923.
  • Il baffo e la chioma (El bigoti i el cabell) a la Gazzetta di Venezia, 24 de juny de 1927.
  • Uomini di genio e donne intellettuali. Egoismo, crudeltà e amore. Il punto di vista femminile (Homes de Geni i Dones Intel·lectuals. Egoïsme, crueltat i amor. El punt de vista femení.) A Nuova Antologia, 1 de juny de 1931.
  • Femminismo e femminilità (Feminisme i Feminitat) a Nuova Antologia, 1 d'agost de 1931.

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Redazione. «Paola Drigo» (en italià). [Consulta: 9 maig 2024].
  2. ↑ Cagnolati, Antonella «V como violencia, V como venganza: La resistencia de las mujeres en la novela Maria Zef de Paola Drigo» (en castellà). Ambigua: Revista de Investigaciones sobre Género y Estudios Culturales, 7, 14-12-2020, pàg. 6–19. DOI: 10.46661/ambigua.4822. ISSN: 2386-8708.
  3. ↑ «Paola Drigo biografia e bibliografia» (en italià). [Consulta: 9 maig 2024].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Paola Drigo archivos» (en castellà). [Consulta: 9 maig 2024].
  5. ↑ «Con il romanzo di Paola Drigo si conclude la prima serie la seconda comincerà con» (en italià), 30-12-2003. [Consulta: 9 maig 2024].
  6. ↑ Larco, Ioana Raluca «A Journey Beyond Fascist Models: Fine d’anno by Paola Drigo». Italian Women and Autobiography: Ideology, Discourse and Identity in Female Life Narratives from Fascism to the Present. Cambridge Scholars Publishing, 2011.
  7. ↑ Simone, Giulia. Il guardasigilli del regime: l'itinerario politico e culturale di Alfredo Rocco (en italià). FrancoAngeli, 2012. ISBN 978-88-568-4931-8. 
  8. ↑ «BIANCHETTI, Paola - Treccani» (en italià). [Consulta: 9 maig 2024].
  9. ↑ Marola, Barbara (en italià) Fuori norma: scrittrici italiane del primo Novecento: Vittoria Aganoor, Paola Drigo, Rosa Rosà, Lina Pietravalle. L. Tuffani, 2003, pàg. 71–73.
  10. ↑ Fanis, Maria De. Geografie letterarie: il senso del luogo nell'alto Adriatico (en italià). Meltemi Editore srl, 2001. ISBN 978-88-8353-094-4. 
  11. ↑ Wilson, Katharina M. An Encyclopedia of Continental Women Writers (en anglès). Taylor & Francis, 1991. ISBN 978-0-8240-8547-6. 
  12. ↑ Valgimigli, Manara; Pancrazi, Pietro. Storia di un'amicizia (en italià). Lampi di stampa, 2003, p. 46–47. ISBN 8848801536. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Paola_Drigo&oldid=33499386»