Pares de la Confederació

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Fotografia dels delegats a la Conferència de Charlottetown (a dalt) i la de la Conferència de Quebec (1864) a baix.

Els Pares de la Confederació designen, al Canadà, els delegats colonials de l'Amèrica del Nord britànica reunits per estudiar el projecte de la Confederació Canadenca. Membres importants dels governs de les diferents colònies, es van reunir tres vegades entre 1864 i 1866, durant les conferències de Charlottetown, Quebec i Londres. El seu treball va donar lloc al naixement del Domini del Canadà el 1867.

Descripció[modifica]

En total, originàriament es consideren 36 Pares de la Confederació.[1] La llista següent presenta informació relativa a cadascun dels Pares de la Confederació que va participar en almenys una conferència, així com el seu origen.[2] 5 colònies de l'Amèrica del Nord britànica participen en una de les conferències destinades a establir la Confederació Canadenca. Hi ha 36 participants i observadors.

Província del Canadà[modifica]

Nom Càrrec Conferència de Charlottetown (1864) Conferència de Quebec (1864) Conferència de Londres (1866)
George-Étienne Cartier Procurador general del Baix Canadà o Canada-Est. 1 1 1
Jean-Charles Chapais Commissarir d'Pbres públiques de la província del Canadà. No 1 No
Alexander Tilloch Galt Ministre de finances de la província del Canadà. 1 1 1
Hector-Louis Langevin Procurador General del Baix Canadà 1 1 1
Thomas D'Arcy McGee Ministre d'Agricultura, d'Immigració i d'Estadístiques de la província del Canadà. 1 1 No
Étienne-Paschal Taché Primer ministre de la província del Canadà. No 1 No
George Brown President del consell executiu de la província del Canadà. 1 1 No
Alexander Campbell Conseller legistatiu de Cataraqui. 1 1 No
James Cockburn Procurador general de l'Alt Canadà. No 1 No
William Pearce Howland Ministre de Finances de la província del Canadà. No No 1
John A. Macdonald Vice-primer ministre de la província del Canadà. 1 1 1
William McDougall Secretari provincial de l'Alt Canadà. 1 1 1
Oliver Mowat Vicerector del Tribunal de la Cancelleria de l'Alt Canadà. No 1 No

Província de Nova Escòcia[modifica]

Nom Càrrec Conferència de Charlottetown (1864) Conferència de Quebec (1864) Conferència de Londres (1866)
Adams George Archibald Cap de l'Oposició Oficial de Nova Escòcia 1 1 1
Robert B. Dickey Assessor legislatiu i oficial consular dels Estats Units 1 1 No
William Alexander Henry Fiscal General de Nova Escòcia 1 1 1
Jonathan McCully Assessor legislatiu 1 1 1
John William Ritchie Procurador General de Nova Escòcia No No 1
Charles Tupper Primer ministre de Nova Escòcia 1 1 1

Província de Nova Brunswick[modifica]

Nom Càrrec Conferència de Charlottetown (1864) Conferència de Quebec (1864) Conferència de Londres (1866)
Edward Barron Chandler Assessor legislatiu 1 1 No
Charles Fisher Diputat per York No 1 1
John Mercer Johnson Fiscal General de Nova Brunswick 1 1 1
Peter Mitchell Ministre i després Primer ministre de Nova Brunswick No 1 1
William Henry Steeves Ministre 1 1 No
Robert Duncan Wilmot Diputat per Saint-Jean No No 1

Província de l'Illa del Príncep Eduard[modifica]

Nom Càrrec Conferència de Charlottetown (1864) Conferència de Quebec (1864) Conferència de Londres (1866)
George Coles Líder de l'Oposició Oficial de l'illa del Príncep Eduard 1 1 No
John Hamilton Gray Primer ministre de l'illa del Príncep Eduard 1 (president) 1 No
Thomas Heath Haviland Député de Georgetown et Royalty No 1 No
Andrew Archibald MacDonald Cap de l'oposició al Consell Legislatiu 1 1 No
Edward Palmer Fiscal general de l'illa del Príncep Eduard 1 1 No
William Henry Pope Secretari colonial de l'illa del Príncep Eduard 1 1 (secretari honorari) No
Edward Whelan Assessor executiu No 1 No

Colònia de Terranova[modifica]

Nom Càrrec Conferència de Charlottetown (1864) Conferència de Quebec (1864) Conferència de Londres (1866)
Frederick Carter President de l'Assemblea Legislativa de Terranova No 1 No
Ambrose Shea Cap de l'Oposició Oficial de Terranova No 1 No

No participants[modifica]

Quatre persones més han estat considerades com a pares de la Confederació. Hewitt Bernard, que va ser el secretari d'enregistrament a la Conferència de Charlottetown.[3] també els negociadors que van integrar les futures províncies a la Confederació canadenca després de 1867 també són reconeguts com a tals. És el cas d'Amor De Cosmos per la Colúmbia Britànica[4] i Joey Smallwood per a la província de Terranova l'any 1949[5]. A més, a vegades també s'inclou el líder métis, Louis Riel, en aquest grup per haver afavorit l'entrada de Manitoba dins la Confederació[6].

Referències[modifica]

  1. «FATHERS OF CONFEDERATION». AHW Canada History. Arxivat de l'original el 21 agost 2010. [Consulta: 9 maig 2024].
  2. «Fathers of Confederation». quebec history. Arxivat de l'original el 11 juny 2010. [Consulta: 9 maig 2024].
  3. Harrison, Robert A. The conventional man. Canadian Legal History by University of Toronto Press, 2003, p. 627. ISBN 0-8020-8842-2 [Consulta: 9 maig 2024]. 
  4. Frances, Stanford. Canada's Confederation. S&S Learning Materials, p. 44. ISBN 1-55035-708-5 [Consulta: 9 maig 2024]. 
  5. Argyle, Ray. Joey Smallwood, Schemer and Dreamer. Dundurn Press, 2012. ISBN 9781459703698 [Consulta: 9 maig 2024]. 
  6. «LOUIS RIEL The Provisional Government». The Heritage Centre. Arxivat de l'original el 10 agost 2007. [Consulta: 9 maig 2024].