Pastora Martos
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ca) Pilar Llorens i Souto  1929 |
| Mort | 29 agost 1999 (69/70 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | traductora, ballarina |
Pilar Llorens i Souto (la Corunya, 1929 - Sant Cugat del Vallès, 29 d'agost de 1999), sota el nom artístic de Pastora Martos, fou una ballarina, mestra, traductora, gestora, creadora i crítica de dansa. Catalana d'adopció, va ser una profunda coneixedora del folklore català.[1]
Biografia[modifica]
Enamorada de la dansa des de la infantesa, ha viscut en una família d'aficions musicals. Quan tenia dotze anys, la família va instal·lar-se a Barcelona, on tenia parents.[2] El seu pare, catedràtic d'anglès, la impulsà a titular-se com a professora mercantil per la Universitat de Barcelona. Inicià amb dotze anys els seus estudis de dansa a Barcelona sota el mestratge de Josefina Cira i completà la seva formació a les escoles londinenques de Phyllis Bedells i Sadler's Weel School. Prestigiosa ballarina durant la dècada dels cinquanta, actuà en les més importants companyies del panorama peninsular: el Ballet de Joan Tena, els Ballets de América Latina, José de la Vega, Marienma, el Gran Ballet del Marqués de Cuevas, el Ballet del Teatro de la Zarzuela i el Ballet Español de Antonio.[3]
Impulsà diverses companyies, com ara una de pròpia (1963) i el Jove Ballet de Catalunya (1986); centres d'ensenyament com la Escuela de Danza Pastora Martos a Barcelona (1968) i Sant Cugat del Vallès (1976), a més d'actuar com a professora de dansa a l'Institut del Teatre i l'INEF. Edità i mantingué publicacions com ara Monsalvat, primera revista espanyola de dansa de la qual fou cap de redacció. I escrigué, amb la seva voluntat d'historiadora, una Història de la Dansa a Catalunya (1987), que aviat esdevingué una referència.[3][4]
Treballà també com a coreògrafa per a diverses companyies i com a traductora, historiadora i crítica de dansa col·laborà amb diverses publicacions internacionals. Com a resultat del seu prestigi en l'àmbit acadèmic i professional, actuà com a jurat en concursos i certàmens, i fou membre del Consell Assessor de la International Dance Alliance de Nova York, delegada a Espanya de l'Institut de Dansa i Art Coreogràfic Internacional de París (IDACI) i membre de l'Institut Internacional del Teatre (ITI) de la UNESCO.[3]
Va morir amb setanta anys per causa d'un càncer. Tenia tres fills, Moisés Vivancos Llorens (el fill gran), Jacobo Vivancos Llorens (el fill mitjà) i Gala Vivancos Llorens (la filla petita).
Sant Cugat del Vallès li va dedicar un carrer al barri de Volpelleres en reconeixement de la seva trajectòria internacional i la seva participació en diverses entitats locals.[5]
Fons personal[modifica]
El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons aplega la documentació produïda i rebuda per Pilar Llorens, en especial la relativa a la seva activitat professional en l'àmbit de l'ensenyament i la divulgació de la dansa. Inclou documentació sobre l'activitat familiar, en especial del seu pare, el professor Julio Llorens Ebrat. Pel que fa a l'activitat professional destaca la documentació relativa als seus centres d'ensenyament a Barcelona i Sant Cugat, la direcció del Jove Ballet de Catalunya, l'associació de divulgació i foment de la dansa Pro-Dansa i l'organització de diversos espectacles. L'obra creativa conté sobretot els materials elaborats per a la revista Monsalvat. El fons inclou correspondència de caràcter personal i relacionada amb la direcció de la revista, així com el testimoni de la seva participació com a jurat en diversos certàmens i premis de dansa i al Patronat del Centre Cultural de la Caixa de Terrassa. La part, però, amb diferència més voluminosa i rellevant del fons correspon als recursos d'informació aplegats per la productora, organitzats en 773 dossiers temàtics que inclouen tota mena d'informació en format textual i gràfic sobre dansa relatives a països, entitats, institucions, grups, companyies, coreògrafs i ballarins, corresponents a la segona meitat del segle xx.[3]
Referències[modifica]
- ↑ Salas, Roger «Muere a los 70 años la bailarina e historiadora Pastora Martos» (en castellà). El País, 30-08-1999. ISSN: 1134-6582.
- ↑ Lloret i Roca, Montserrat. «Ballarins espanyols amb relacions importants amb Barcelona: 6.5 Pastora Martos». A: Estudi sobre les causes històriques que han determinat la percepció social actual de la dansa espanyola i el flamenc a Barcelona. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2011, p. 92-93.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Pastora Martos». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: Juliol 2013].
- ↑ Salas, Roger «Muere a los 70 años la bailarina e historiadora Pastora Martos» (en castellà). El País [Madrid], 29-08-1999. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Carrer de Pastora Martos». Nomenclàtor. Ajuntament de Sant Cugat. [Consulta: 22 novembre 2019].